Resultats de la cerca
Es mostren 2422 resultats
música profana
Música
Música no religiosa.
La distinció entre art religiós i profà pot ser purament descriptiva o comportar un matís pejoratiu per a aquest darrer En determinades èpoques, en què les característiques de la música per a l’església o de la música religiosa no litúrgica han estat fortament regulades, els àmbits de cadascun dels tipus de música són clars Però quan hi intervé la subjectivitat pròpia d’un sentiment religiós més modern, el que és profà o no pot ser molt discutible Molta música no religiosa, en teoria, del segle XIX és concebuda com a expressió d’algun tipus de religiositat, encara que sigui molt personal Per…
vespres
Música
Part de l'ofici diví que constitueix la pregària litúrgica del vespre.
És potser la més antiga de les hores canòniques i se celebra al capvespre En la litúrgia romana té el mateix esquema de les laudes i s’estructura en tres blocs la salmòdia actualment dos salms i un càntic del Nou Testament, la lectura i el responsori amb el cant del magníficat i la pregària d’intercessió que culmina amb el parenostre aquests tres blocs són precedits del versicle inicial Deus in adjutorium i l’himne, i es conclouen amb l’oració pròpia i els versicles o diàleg final La salmòdia gregoriana és alternada per dos cors també ho és el magníficat, bé que amb entonació solemne a cada…
conductus
Música
Composició vocal dels segles XII al XV, gairebé sempre amb text religiós, primer monòdica i després polifònica.
Originalment, fou un cant processional de l’altar a l’ambó, que sovint precedia les benediccions o altres accions litúrgiques El text, en llatí, es dividia en estrofes iguals sense tornada El terme conductus apareix esmentat per primer cop en manuscrits de mitjan segle XII, com ara el Codex calixtinus A l’etapa monòdica, es distingí dels altres gèneres contemporanis perquè no es basava en cap melodia preexistent N’hi havia de dos tipus sillàbics i melismàtics Hi ha exemples de conductus melismàtic en l’obra de Perotin, compositor de l’escola de Notre-Dame de París Juntament amb…
guitarrón

Guitarrón
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada de grans dimensions, emprat a Mèxic en els conjunts mariachi per a fer la funció de baix.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec Posseeix una caixa molt profunda amb el fons bombat, un mànec curt i sense trasts, i cinc o sis cordes La pala del claviller és plana i les clavilles de fusta estan situades a la part posterior Sorgí en les agrupacions de corda de la regió occidental de Mèxic Jalisco i Nayarit, en substitució de l’arpa, tot i que n’ha heretat certes peculiaritats en l’execució, com l’octavat puntejat simultani de dues cordes en interval d’octava i el bordonejat puntejat en una sola corda Participa tant en…
simfonia concertant
Música
Gènere orquestral desenvolupat durant les dècades anteriors i posteriors al canvi del segle XVIII al XIX, caracteritzat per la barreja dels llenguatges simfònic i concertant.
Tot i que es pot entendre com el resultat de la introducció, en una simfonia, d’una part important -en estil concertant- per a dos o més solistes, la seva veritable natura -atenent el tipus i la distribució habitual dels moviments- és més aviat la d’un concert per a més d’un solista, com es pot veure clarament en la Simfonia concertant per a violí i viola , KV 364, de Mozart, probablement l’obra cabdal del gènere Hi ha, en canvi, diversos casos en què una simfonia o un dels seus moviments presenten importants passatges per a solistes, i assoleixen així una escriptura propera a una veritable…
Festival de Prada
Música
Cicle d’audicions musicals fundat per Pau Casals a Prada (Conflent), l’any 1950.
La idea fou suggerida a Pau Casals per Albert Schweitzer, inicialment com un únic cicle de concerts commemoratius del bicentenari de JSBach Pau Casals hi accedí i trià Prada com a mitjà d’actuar als Països Catalans sense fer-ho a l’Estat espanyol, del qual s’havia exiliat el 1939 Acabat el cicle, Pau Casals decidí repetir-lo l’any següent, amb música de cambra d’autors diversos, i així esdevingué un festival de caràcter anual Se celebrà habitualment a l’església de Sant Pere, de Prada, i ocasionalment a Sant Miquel de Cuixà i a Perpinyà Hi intervingueren, entre altres, Alfred Cortot, Eugène…
Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat
Entitat religiosa, fundada el 1899 a Barcelona per Josep Torras i Bages.
Aglutinà la secció religiosa de la Unió Catalanista, l’Acadèmia de la Llengua Catalana de la congregació mariana dels jesuïtes i una part del Cercle Artístic de Sant Lluc, per tal d’enfortir la vida cristiana dels associats i de contribuir a la reconstrucció, espiritual i temporal, de Catalunya L’entitat respon molt a les idees i a les activitats de Josep Torras i Bages per a ella redactà la visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, pregària i ideari alhora La Lliga promogué el moviment litúrgic, el cant gregorià i l’escoltisme confessional Després del trencament del…
Joan Raventós i Babot
Música
Tenor.
Estudià al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, on fou deixeble d’A Ribera, aquest el presentà en un concert de l’Associació Wagneriana de Barcelona 1903 Amplià estudis a Alemanya i assolí èxits a Berlín amb Les contes d’Hoffmann , d’Offenbach, i sobretot a la Volksoper de Viena El seu repertori era d’òpera francesa i alemanya Especialitzat en R Wagner, el 1911 cantà el primer acte de La valquíria a l’Associació Wagneriana També abordà l’obra d’altres compositors i, per exemple, en la temporada 1911-12 del Gran Teatre del Liceu cantà El barber de Sevilla G Rossini, al costat d’E de…
,
Josep Gas
Música
Mestre de capella i compositor català.
La seva formació musical tingué lloc a la catedral de Barcelona, on ingressà com a escolà de cant vers el 1666 Allà fou deixeble de Marcià Albereda i Lluís Vicent Gargallo El 1672 abandonà la capella barcelonina, i tres anys més tard fou nomenat mestre de capella de Mataró, on residí en l’exercici del seu càrrec fins el 1685 Mentrestant es presentà a dues places de categoria superior a la seu de Vic, el 1680, i a la de Girona, el 1682, però en ambdues ocasions fou superat per Francesc Soler El 1685 obtingué la plaça de mestre de capella a Santa Maria del Mar de Barcelona, des d’on el 16 de…
Joan Matabosch i Grifoll
Música
Director artístic d’òpera i periodista.
Llicenciat en sociologia, inicià la seva vinculació professional al món líric com a crític d’òpera, música, teatre i dansa a diverses publicacions nacionals i internacionals El 1993 fou nomenat director artístic adjunt del Gran Teatre del Liceu, al costat d’Albin Hänseroth, i el 1996, dos anys després de l’incendi que destruí completament el teatre, n’assumí la titularitat artística Des del seu càrrec, ha estat el gran impulsor de la renovació viscuda pel Liceu, tant des del punt de vista artístic com social Afavorí la creació de noves produccions amb directors d’escena catalans Calixto…