Resultats de la cerca
Es mostren 2250 resultats
literatures índies
Literatura
Literatura conreada en diverses llengües pels diferents pobles de la Unió Índia.
La seva història comença, pròpiament, amb el període vèdic aproximadament del 3000 aC al 500 aC literatura sànscrita, amb una producció de caràcter religiós i filosòfic Rig-veda Atharva-veda, interpretada pel Brāhmaṇa i completada pels Āraṇyaca, i Upanisḥad, fonament de l’especulació religiosa sobre el Brahmā, i al costat de la qual es destaca la literatura popular Mahābhārata i Rāmāyaṇa Posteriorment sorgiren la literatura búdica i, amb l’era cristiana, un corrent èpic que influí Kalidasa segles IV-V i la literatura amb fons històric Ultra una important producció dramàtica i de poesia lírica…
André Bazin
Cinematografia
Crític cinematogràfic francès, col·laborador de la revista Esprit
i fundador, amb Doniol-Valcroze, dels Cahiers du Cinéma
.
Pot ésser considerat el pare espiritual de la Nouvelle Vague Deixà una visió del cinema basada en l’idealisme bergsonià i marcada per una ètica personalista Inspirador de la teoria de la “posada en escena”, supera la casuística del “moment creador” Qu'est-ce que le cinéma és el recull dels seus articles més significatius
cubisme
cubisme Paisatge d’Horta d’Ebre (1909), de Pablo Picasso
© Fototeca.cat
Art
Moviment artístic desenvolupat principalment entre el 1907 i el 1914, les principals aportacions del qual consistiren en una nova interpretació de l’espai, en la renovació de les tècniques i en l’ús d’un llenguatge formal geometritzant.
Els orígens poden ésser situats en la influència de Cézanne i en l’aprofitament de certes solucions procedents d’arts primitius, com el dels negres i el dels polinesis Sembla que la denominació tingué origen en el comentari que féu Matisse davant el quadre de Braque exposat al saló de tardor de París el 1908, en definir com a cubs algunes de les formes utilitzades El crític Louis Vauxcelles adoptà el nom revista Gil-Blas , del 14 de novembre de 1908 en escriure sobre l’exposició de Braque a la galeria Kahnweiler, ús que després es generalitzà Malgrat tot, sembla evident que les bases del…
Francesc Diago
Historiografia catalana
Cristianisme
Historiador.
Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578, i arribà a ocupar diversos càrrecs dins l’orde, tant a Barcelona com a València —fou lector de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i prior de Sant Onofre de València 1603—, per la qual cosa és un dels pocs historiadors del Barroc que ha deixat obra seva dedicada al Principat i al País Valencià Els seus interessos en matèria historiogràfica el portaren des d’allò més particular –l’orde dels dominicans– a allò més general –la història del regne valencià o de les terres catalanes– En aquest sentit, cal assenyalar que el 1599…
, ,
Entre la civilitat i el vici
Quan, el 1929, va sortir al carrer Printemps d’Espagne de l’escriptor francès Francis Careo —una novella ambientada al bell cor de Barcelona, amb passions desfermades, manolas , pinxos i ganivetades—, la reacció de la premsa barcelonina va ser curiosament unànime una rotunda denúncia contra la manipulació de la imatge de la ciutat L'obra de Carco seguia l’estesa tendència a utilitzar uns barris de Barcelona —el Port, la Rambla, el Parallel, el peu de Montjuïc— com a escenari d’històries truculentes relacionades amb els baixos fons, l’anarquisme, la prostitució, el tràfic de…
Joan Agut i Rico
Literatura catalana
Editor i escriptor.
Procedent d’una família de comerciants del barri de Sants, la seva escolarització, en l’ambient de la immediata postguerra, fou molt irregular, raó per la qual la seva formació fou autodidàctica S'incorporà al món del treball a catorze anys, visqué a París entre el 1959 i el 1961, i exercí oficis diferents al llarg de la seva vida, entre els quals el d’editor durant trenta-cinc anys a les editorials Bruguera, Edhasa, Barcanova i Thassàlia A seixanta-un anys, el 1995, inicià una nova etapa com a escriptor que, en només deu anys, el dugué a publicar diverses novelles i reculls de contes Dotat…
,
Ken Loach

Ken Loach
© Bryce Edwards
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el realitzador cinematogràfic anglès Kenneth Loach.
Es formà inicialment en la televisió i desenvolupà després una interessant carrera cinematogràfica, de la qual hom pot destacar el sentit crític en l’observació de les realitats socials Poor Cow 1967, Kes 1970, Family Life 1971, Black Jack 1979, The Gamekeeper 1980, Looks and Smiles 1981, Fatherland 1986, Hidden Agenda 1990 i la trilogia social composta per Riff-Raff 1991, Raining Stones 1993, premi del jurat de Canes i Ladybird, Ladybird 1994, films basats en fets reals En la mateixa línia cal destacar el seu treball a la televisió A Question of Leadership 1981, Which Side Are You On 1984…
Oliver Stone

Oliver Stone
© Festival de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Realitzador i guionista cinematogràfic nord-americà.
Estudià a Yale i el 1967 combaté al Vietnam De retorn a Nova York, estudià cinema i escriví els guions de Midnight Express 1977, Conan, the Barbarian 1981, Scarface 1983 i The Year of the Dragon 1985 Com a director mostra una acusada personalitat amb l’elaboració d’ambicioses i detallades produccions on explora la societat i la política nord-americanes des d'un vessant molt crític Després de dirigir Salvador 1986, sobre el conflicte d’aquest estat centreamericà, inicià amb Platoon 1986, guardonada amb quatre Oscars la trilogia sobre la guerra al Vietnam, que continuà amb Born on the Fourth of…
Gerrit Komrij
Literatura
Escriptor neerlandès.
Es traslladà de jove a Amsterdam i inicià una carrera literària l’any 1968 publicà el seu primer recull de poemes i l’any següent esdevingué editor de la revista literària Maatstaf Fou també crític i comentarista d’una àmplia varietat de temes, des de la literatura a la televisió o l’arquitectura A partir dels anys vuitanta visqué llargues temporades a Portugal Conreà tota mena de gèneres, sempre amb un humor càustic i de vegades escatològic Publicà les proses autobiogràfiques Verwoest Arcadië ‘Arcàdia demolida’, 1980, Intimiteiten ‘Intimitats’, 1993 i Demonen ‘Dimonis’, 2003,…
Chris Marker
Nom amb el qual és conegut el realitzador cinematogràfic francès Christian François Bouche-Villeneuve.
Estudiant de filosofia, durant la Segona Guerra Mundial participà en la Resistència i posteriorment es dedicà al periodisme i esdevingué collaborador de Cahiers du Cinéma S'introduí en el cercle de la Nouvelle Vague , i formà part del grup d’intellectuals Mouvement de la Rive Gauche S'inicià amb Olympia 52 , un documental sobre els Jocs Olímpics de Hèlsinki del 1952, bé que el gruix de la seva producció és format per films a cavall entre el reportatge i la ficció d’acusada militància esquerrana Cal esmentar Lettre de Siberie 1957, Cuba sí 1961, defensa de la Revolució Cubana , Description d…