Resultats de la cerca
Es mostren 2197 resultats
José Maldonado
Art
Artista plàstic castellà.
Inicialment treballà com a pintor, bàsicament de grafits Al final de la dècada dels vuitanta féu un canvi en la seva trajectòria artística i, tot i seguir utilitzant la pintura, aquesta es convertí en un recurs més dins una visió de l’art més complexa i intellectualitzada Entre les exposicions més importants, destaquen les realitzades a la Galeria Antoni Estrany, 2 cegazones 1991 i El gran teatro del mundo 1993 Epitafios y lápidas sepulcrales 1993 i, el mateix any, una mostra a l’Espai Poblenou de Barcelona Cámaras Hidráulicas 1992 i Limbo 1995, a la Galeria Juana Mordó de Madrid DAT Di…
Confederazione Generale Italiana del Lavoro
Organització sindical italiana.
Fou fundada el 1906 i controlada pels socialistes fins a l’arribada de Mussolini, el qual estatitzà i polititzà la Confederació En acabar la guerra, socialistes, comunistes i democratacristians es repartiren equitativament les tres secretaries, però el 1948 els democratacristians es negaren a seguir la vaga del juliol i fundaren a part la Confederazione Italiana Sindacati Lavoratori CISL El 1949, una part de socialdemòcrates i republicans, separats també de la CGIL, fundaren la Unione Italiana del Lavoro UIL La CGIL participà activament en les lluites del 1969, que replantejaren l’acció…
Giorgio Agamben
Filosofia
Filòsof italià.
Després d’haver completat la seva formació jurídica a la Universitat de Roma, l’assistència als seminaris de Martin Heidegger a Le Thor 1966, 1968 i també la lectura de Walter Benjamin desvetllaren la seva vocació filosòfica En el seu primer llibre, L’uomo senza contenuto 1970, reflexionà sobre el naixement de l’estètica moderna a partir de la teoria de l’autoanihilació de l’art, mentre que en treballs posteriors — Stanze 1977, Infanzia e storia 1978, Il linguaggio e la morte 1982, Idea della prosa 1985— la principal qüestió abordada fou la del llenguatge i la seva relació amb el problema…
Gérard Souzay
Música
Nom pel qual fou conegut el baríton francès Gérard Marcel Tisserand.
Estudià amb Pierre Bernac i posteriorment al Conservatori de París Gran intèrpret de lieder i oratoris, hom el considerà el gran mestre francès en aquesta especialitat, en la qual des del 1954 tingué com a acompanyant gairebé exclusiu el pianista nord-americà Dalton Baldwin Es donà a conèixer com a cantant d’òpera l’any 1958 al festival d’Ais de Provença, on interpretà peces d’ Il matrimonio segreto , de Cimarosa, i Dido and Aeneas , de Purcell Entre les seves actuacions més celebrades es troben Favola d’Orfeo , al New York City Center Opera 1960 Pelléas et Mélisande , a l’Òpera de Roma 1963…
,
Fructuós
Cristianisme
Bisbe de Tarragona, cremat viu amb els seus diaques Auguri i Eulogi.
Cap d’una comunitat ja ben organitzada, és descrit a les actes del martiri com un home serè i afable, molt estimat de creients i pagans Els sis dies que passà a la presó estigué voltat de germans La seva resposta a Fèlix, un soldat cristià que, camí de l’amfiteatre on hom bastí posteriorment, en època paleocristiana, una basílica, li demanava que es recordés d’ell, es féu famosa “Em cal tenir al pensament l’Església Catòlica, de llevant fins a ponent” Morí pregant i consolant els germans Les actes eren llegides en algunes esglésies durant les celebracions litúrgiques Sant Agustí predicà un…
escandi
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup III B de la taula periòdica, de color gris clar i valència 3.
Hom en coneix un sol núclid natural de massa atòmica 45, i nou núclids artificials 41, 43, 44, 44 m , 46, 46 m , 47, 48 i 49 Hom el troba cristallitzat en el sistema hexagonal compacte, tot i que n’ha estat identificada una varietat cúbica Fou predita la seva existència per DI Mendelejev el 1871, i vuit anys després fou aïllat per Nilson i Cleve de la gadolinita mineral trobada a Ytterby Suècia El principal mineral del qual hom l’extreu és la thortveitita Sc,YSiO 2 , que és a Noruega i Madagascar Hom obté el metall per acció simultània del clor i del carboni a 800°C sobre el…
Montserrat Palau i Vergés
Literatura catalana
Escriptora.
Professora de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili Doctorada amb un estudi sobre la novella de postguerra, La narrativa al Camp de Tarragona 1939-1985 1986, ha dedicat recerques al teatre, L’obra dramàtica de Mercè Rodoreda 2002, amb Francesc Massip, i a l’obra de MA Capmany, que ha reivindicat des del feminisme modern Maria Aurèlia Capmany Escriure la vida en femení , 2008 Ha fet aportacions a la crítica feminista i als estudis de gènere amb treballs sorgits entorn del seminari Paraula de dona Dones i literatura Tarragona des del 1994, del llibre Dones i literatura, present…
,
Bernadí Vallmanya
Literatura catalana
Traductor i poeta.
Vida i obra Fou secretari de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, comte d’Oliva Participà en el certamen poètic celebrat a València el 1474 amb la composició Por ab gosar, ardiment e temor , considerada per la crítica plagi d’un poema del cavaller valencià Joan Guerau Les dues obres que se li atribueixen que figuren en el certamen immaculista de l’any 1486, i que foren recollides al volum de Les trobes en llaors de la Verge Maria , podrien correspondre en realitat a Antoni de Vallmanya Traduí al català, en un estil artificiós, diverses obres el Cordial de l’ànima 1495, a partir de…
,
Clint Eastwood
Cinematografia
Actor i realitzador cinematogràfic nord-americà.
S’especialitzà en papers durs i violents, a les ordres de directors com Sergio Leone Per un pugno di dollari , 1964 Il buono, il brutto, il cattivo , 1966 o Donald Siegel Dirty Harry , 1971 Escape from Alcatraz , 1979 Des dels anys setanta ha dirigit i sovint protagonitzat diversos films que li han valgut un creixent prestigi Breezy 1973, The Eiger Sanction 1975, The Outlaw Joseph Wales 1976, Bronco Billy 1980, Pale Rider 1984, Bird 1988, White Hunter, Black Heart 1990, Unforgiven 1992, Oscar a la millor direcció, A Perfect World 1993, The Bridges of Madison County 1995, que a més…
Manuel Milian i Boix
Historiografia catalana
Arxiver, historiador i eclesiàstic.
Fou especialista en història eclesiàstica i història de la comarca dels Ports de Morella Signà alguns articles en la revista Vallivana amb el pseudònim L’Ermità Ingressà 1922 al Seminari de Tortosa, on aviat es decantà per la investigació històrica Publicà els seus primers treballs abans dels vint anys Notas para la historia del Lligalló de Morella , 1927 Ordenat de sacerdot 1933, inicialment exercí les seves funcions pastorals a la comarca dels Ports a Palanques 1933-35 i al Forcall 1935-52 des del 1939 com a arxipreste, on s’amagà durant la guerra civil Després, passà a ser ecònom del…
