Resultats de la cerca
Es mostren 2188 resultats
Santa Maria d’Orfes (Vilademuls)
Art romànic
Situació Façana principal de l’església amb els antics carreus romànics aprofitats per la part baixa, a banda i banda del portal A Bramon El poble d’Orfes es troba prop de la riba dreta del Fluvià, en un terreny força planer drenat pel torrent Remirol, afluent del Fluvià i envoltat de serres de petita elevació, cobertes de pinedes EI petit nucli s’agrupa entorn de l’església parroquial de Santa Maria Mapa L39-ll258 Situació 31TDG890691 S’hi arriba per la carretera local de Banyoles a Bàscara, que enllaça, en aquesta darrera població, amb la N-II Orfes dista 6 km de Bàscara JBH Història El…
Santa Llúcia de Puigmal (Sant Joan de les Abadesses)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Llúcia de Puigmal des del costat nord-oest F Tur L’antiga parròquia de Santa Llúcia de Puigmal es troba a l’extrem sud-oriental del terme municipal, a 870 m d’altitud, vora la confluència de les rieres de Torrents i de Santa Llúcia, abocada a la vall de Bianya Mapa 256M781 Situació 31TDG470742 S’hi va per una pista que comença just a la collada de Sentigosa, a 1 064 m d’altitud, entre els punts quilomètrics 4 i 5 de la carretera GE-521, de Sant Joan de les Abadesses a Olot Amb un recorregut de 2,50 km vers el nord-est, hom hi arriba l’església és…
Santa Maria de Torres (Graus)
Art romànic
Situació Església parroquial del poble de Torres del Bisbe, que conserva el primitiu absis romànic, avui base del seu campanar ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria centra el caseriu de Torres del Bisbe, situat a 542 m d’altitud, damunt un esperó calcari, prop de l’embassament de Barasona Mapa 31-12 288 Situació 31TBG835678 Torres del Bisbe es troba al peu de la carretera N-123 de Benavarri a Graus JBP Història La història de Torres, ara per ara, és insegura a causa de l’existència de diversos llocs a la Ribagorça homòfons Hom sap que l’indret va créixer a redós de l’església…
Antoni Chabret i Fraga
Historiografia catalana
Erudit i metge.
Estudià filosofia i medicina a la Universitat de València i, des del 1872, exercí com a metge a Sagunt Fou cronista de la seva ciutat natal, membre de la Comissió Provincial de Monuments i corresponent de la Real Academia de la Historia Mantingué relacions intellectuals amb historiadors com Roc Chabàs i Julià Ribera, i amb els bibliòfils Josep E Serrano i Morales i Josep Vives Ciscar Fora del País Valencià, es relacionà amb Manuel de Bofarull, director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i amb Emil Hübner, amb qui collaborà en l’elaboració del seu famós corpus d’inscripcions llatines Com molts…
Joaquim Folguera i Poal

Joaquim Folguera i Poal
Literatura catalana
Crític literari i poeta.
Vida i obra Fill de Manuel Folguera i Duran Físicament invàlid, abocà a la literatura una intelligència i una cultura excepcionals Començà a publicar poemes, traduccions i articles a Renaixement , Diari de Sabadell i Ars entre el 1912 i el 1915, any del seu primer recull de versos, Poemes de neguit En aquesta època la influència de Josep Carner el dissuadí de seguir models literaris decadentistes Però fou sobretot l’organització de l’Exposició d’Art Nou Català Sabadell 1915 que l’erigí en defensor de l’art modern i el posà en contacte amb artistes com Josep Aragay i Joaquim Torres i…
,
Fèlix Cucurull i Tey
Historiografia catalana
Literatura catalana
Novel·lista, poeta i historiador.
Vida i obra Collaborador a diversos diaris i revistes Tele-Estel , Serra d’Or , Canigó i Avui Publicà poesia de to simbolista A mig camí del seny 1946, Vida terrena 1948, Els altres mons 1952 i El temps que se’ns escapa 1959 Publicà dos reculls més de poemes nous que porten el mateix títol del recull anterior Vida terrena , un editat a Lisboa el 1966 i l’altre a Barcelona el 1977 La seva narrativa és de caràcter psicològic amb trets realistes L’últim combat 1954, Només el miratge 1956, A les 21,13 1956, La pregunta i l’atzar 1959, El silenci i la por 1962 El 1975 publicà un aplec de…
, ,
L'electrometal·lúrgica de l'Ebre
Aquesta empresa es constituí a Barcelona el 16 de febrer de 1904 L’objecte social, segons l’escriptura de constitució serà “l’explotació d’indústries electroquímiques i electrometallúrgiques, en especial la fabricació del carbur de calci, i tot el que es consideri necessari per a la millor marxa social” Catálogo de la Producción Industrial Española , vol II, Ministerio de Industria y Comercio, 1938-42 El nom de l’empresa crea el primer interrogant, ja que la primera activitat serà 1’electroquímica i no en tindrà mai cap en el sector metallúrgic Que no prengués el nom d’Electroquímica es pot…
raid d’aventura

Participants en la disciplina de barranquisme durant un raid d’aventura
RAMON FERRER
Esports d’aventura
Esports de muntanya
Competició multidisciplinària per equips portada a terme en un entorn natural i que normalment inclou curses a peu, orientació, bicicleta de muntanya i descens d’aigües braves amb canoa.
També pot incloure alpinisme, descens de barrancs, escalada, espeleologia, vies ferrades, hípica, caiac de mar, ràfting, hidrotrineu, natació en aigües obertes, patins en línia i tir amb arc Acostumen a ser competicions de llarg recorregut que tenen punts de control intermedis i una durada que pot anar des d’unes poques hores a més de deu dies L’origen dels raids d’aventura és incert, però es considera que el precursor d’aquest tipus de competicions és la marató de muntanya Karrimor, creada a la Gran Bretanya l’any 1968 El 1980 es disputà a Nova Zelanda l’Ironman Alpí, primera competició que…
pui d’Olivesa
Muntanya
Turó d’uns 1 000 m d’altitud que s’aixeca a la riba dreta de la Valira, davant la vila de Sant Julià de Lòria (Andorra), coronat per una vella casa (cal Bringuer), considerada com una de les més antigues de les Valls i on, segons la llegenda, prengué alberg Carlemany.
La denominació la Ceca , relativament moderna, ha fet suposar —sense cap prova fins ara— l’existència en temps llunyans d’una torre fortificada en aquell indret De l’esglesiola de Sant Mateu, encara en peu, en fa esment una donació de l’any 985-86 al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles
baronia de Beniomer
Antic llogaret
Jurisdicció senyorial que comprenia l’antic lloc de Beniomer, al municipi de Llaurí (Ribera Baixa), annexa del vincle de Llaurí fundat per Jeroni Vic, ambaixador de Ferran II, i convertida el 1904 en títol del regne com a baronia a favor de Júlia de Manglano i Palència, filla dels barons de Llaurí.