Situació
Església parroquial del poble de Torres del Bisbe, que conserva el primitiu absis romànic, avui base del seu campanar.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Santa Maria centra el caseriu de Torres del Bisbe, situat a 542 m d’altitud, damunt un esperó calcari, prop de l’embassament de Barasona.
Mapa: 31-12 (288). Situació: 31TBG835678.
Torres del Bisbe es troba al peu de la carretera N-123 de Benavarri a Graus. (JBP)
Història
La història de Torres, ara per ara, és insegura a causa de l’existència de diversos llocs a la Ribagorça homòfons. Hom sap que l’indret va créixer a redós de l’església de Santa Maria, i aviat passà a formar part dels dominis del monestir de Sant Victorià d’Assan (Torres de l’Abat de Sant Victorià). Vers el 1571 fou incorporat als dominis del bisbat de Barbastre, d’on prové el nom modern.
Una primera notícia, bé que qüestionable, dataria de les acaballes del primer mil·lenni, en concret, quan el prevere Baró fundà Sant Julià de Capella i tot seguit, amb l’esmentada església, es lliurà al monestir de Santa Maria de Torres i a l’abat Adroer per a seguir la vida monacal; d’aquesta comunitat mossàrab, hom no n’ha localitzat cap notícia més. L’indret va ser repoblat i organitzat vers el 1078, quan el rei Sanç Ramírez concedí a Gombau Ramon de Capella el veí puig de Casterlenes; en les afrontacions són consignades la Torre d’Asner Moret i la Mata de Torres. Poc després, aquest mateix rei donà a Sant Tomàs de Torre d’Éssera i a Baró Mir un capmàs al Pueio de Sus i tres més al castell de Turino, tal vegada Torres, amb delmes, primícies i oblacions.
Tot i que no és del tot segur, sembla definitiu un instrument datat a Montclús al novembre del 1094; en ell, Pere I d’Aragó i Ribagorça donà a Santa Maria d’Ovarra i al monestir de Sant Victorià d’Assan l’“ecclesiam Sancta Maria cum ipsa sua parrochia et villa que dicitur Turres ab integro”, amb els delmes, les primícies, les oblacions i els drets de defunció; a més a més li donà tota la vila, amb les terres, vinyes, edificis, arbres, aigües, sèquies, molins, prats, i molts altres béns immobles que tenia i que en el futur pogués adquirir. Ultra això, concedí que tots els ramats d’aquesta església i vila poguessin pasturar lliurement als dominis reials del seu rodal, sense pagar herbatge ni carnalatge, i així mateix que els homes poguessin aprofitar la fusta del bosc. Finalment, cal subratllar que aquest instrument confirma la donació “sicut olim jam antecessores mei dederant predictam ecclesiam et villam de Torres de Sancta Maria de Ovarra”.
El poble de Torres del Bisbe restà com a senyoriu eclesiàstic fins al segle XIX. (JBP)
Església
Santa Maria de Torres és un edifici profundament transformat a partir del segle XVI o XVII, moment en el qual cal situar la seva magnífica portalada plateresca, i que es reedificà el 1883, segons consta en una inscripció encastada al mur absidal.
De l’edifici original es conserva l’absis, però no és impossible que l’estructura de la nau central correspongui a la nau única de l’església primitiva, que s’hauria conservat en el curs de les ampliacions laterals i de les remodelacions que patí l’edifici. En qualsevol cas, l’església ha estat molt modificada i només la façana absidal evoca el seu origen medieval, incorporada a l’estructura d’un curiós campanar semicilíndric resultat de l’elevació de la coberta absidal.
Aquest absis presenta un parament de carreus ben tallats i ordenats, sense obertures originals conservades, que s’estén per sobre del nivell de cobertes primitiu (visible als angles nord-est i sud-est de la nau) fins a una motllura que devia formar el ràfec original. Per sobre d’aquesta motllura, el parament segueix, molt similar, amb quatre grans obertures paredades, fins a una segona motllura ja d’obra ceràmica, per sobre de la qual s’alcen els dos pisos del campanar, també d’obra ceràmica.
Cal assenyalar que el mur de ponent de la nau, a penes visible entre les construccions afegides a l’església, és construït amb carreuons sense polir i ben ordenats, que contrasten amb els paraments de carreus de l’absis i potser de la façana nord (aprofitats de l’obra original). Aquesta diferenciació, si es confirmés que la nau correspon a l’obra primitiva, es podria explicar per un procés de reforma efectuat a la fi del segle XII, moment en el qual cal situar l’absis conservat, sobre un edifici preexistent, potser de la fi del segle XI o del començament del segle XII. Aquesta hipòtesi necessita la confirmació d’una exploració arquitectònica i arqueològica. (JAA)
Bibliografia
- Ibarra, 1904, doc. 189, pàgs. 211-213
- Martín Duque, 1965, doc. 145, pàgs. 129-130
- Iglesias, 1985-88, vol. I/3, pàgs. 326-327
- Boix, 1987b, vol. III, doc. 5, pàgs. 67-68