Resultats de la cerca
Es mostren 2885 resultats
Santa Llogaia d’Àlguema

Vista general de Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Santa Llogaia d’Àlguema, d’una extensió de 1,93 km 2 , és situat a la part occidental de la plana empordanesa, a la dreta del Manol, que fa, en part, de límit septentrional amb el municipi de Vilafant El terme és drenat, a més, per la riera d’Àlguema, que conflueix per la dreta al Manol, a l’extrem nord-oriental del municipi tributari d’aquesta riera és el Rec Madral Vers llevant, el traçat de la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera, de la qual surt un ramal que porta al poble, separa el terme del de Vilamalla i del Far d’Empordà Al costat sud…
Sagunt
Vista parcial de Sagunt, amb el teatre romà i les restes del castell, al fons
© Fototeca.cat
Ciutat
Antiga ciutat ibèrica (i després romana) situada a la zona nord del territori ocupat pels edetans, prop de la costa, que correspon a l’actual Sagunt (anomenada Morvedre en èpoques medieval i moderna).
La tradició clàssica atribuïa la fundació de Sagunt als grecs de Zacint, una illa de la mar Jònica al NW del Peloponès Livi i Sili Itàlic, que accepten aquesta versió, diuen que també s’hi barrejaren altres grecs procedents de la ciutat d’Ardea, i aquest darrer precisa que es tracta de l’Ardea de Daunia Apúlia, Magna Grècia La majoria dels investigadors moderns són força escèptics davant aquesta tradició, tardana, d’èpoques hellenística i romana, i molts han suposat que fou inventada per la semblança dels noms Zákhanta en lloc de Saguntum No hi ha cap més testimoni del fet que els de Zacint…
Arties

Església parroquial de Santa Maria d’Arties
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble del municipi de Salardú (Vall d’Aran) que es troba a la confluència del riu de Valarties amb la Garona.
Pel seu emplaçament al fons de la vall, i dominat pel S i l’W pels alts vessants de Sacauva i del tuc de Lobatèra, a l’hivern es veu mancada de sol i afectada per fortes glaçades Malgrat el fort desnivell dels dos rius, la població ha sofert diverses inundacions el 1963, per exemple, l’aigua s’emportà diversos edificis i hom bastí unes noves cases socials unifamiliars a llevant del nucli antic, que formen un barri annex que contrasta amb l’arquitectura tradicional Vista exterior de l'absis de Santa Maria d'Arties © Patrimonifuneraricat Al nucli antic es destaca, a més de la torre d'…
Fontcoberta

Fontcoberta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, a la capçalera de la riera de Garrumbert, afluent del Terri per l’esquerra; drena també el terme la riera de la Farga.
Situació i presentació Al N confronta, per la riera de Centenys, amb el municipi d’Esponellà i, a ponent, per la riera i l’estany d’Espolla amb Porqueres A migdia afronta amb Cornellà del Terri i, a llevant, per sota del puig de Santa Caterina, amb Vilademuls, municipi amb el qual limita també al NE, sota el puig de Sant Roc, ja dintre Vilademuls Bona part del terme és ocupada per boscos de pins i alzines i sotabosc amb matollar de diverses espècies El terme comprèn els pobles de Fontcoberta, cap de municipi, i Vilavenut, els veïnats d’Espasens, Fares, la Farrès, Figueroles i la urbanització…
Requena
Vista de la ciutat de Requena
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Plana d’Utiel, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El seu extens terme, el major del país, correspon fonamentalment a la vall alta del riu Magre que forma l’eix del municipi, a la qual s’afegeix el vessant esquerre del Cabriol límit meridional Forma el sector oriental de l' altiplà de Requena , nucli de la comarca, limitat de N a s per les serres d’El Tejo 1 251 m alt, de les Cabrelles 963 m i de Martès 931 m als Tres Mojones Més de la meitat del territori no es conrea i és ocupat en gran part per masses de pins que formen importants boscs El 1989, el municipi de Requena encara dedicava el 49% de la seva superfície a l’agricultura, sobretot…
paisatge
Art
Pintura, dibuix o gravat que representa un lloc natural o urbà com a tema principal o bé com a fons o ambientació.
Aquest gènere aparegué en el món hellenístic i romà decorant els fons de pintures Les tendències orientals i el cristianisme el reduïren a símbols i a abstraccions decoratives, i no tornà a sobresortir com a tal en l’art d’occident fins al naturalisme i el realisme del segle XIV La miniatura, en àmbits del gòtic cortesà, li donà una nova puixança, preludi de les minucioses visions dels Van Eyck Així, assolí progressivament un alt grau de perfecció, de primer a Florència i després, al segle XV, a tot Itàlia, arran de la nova concepció humanística de l’espai que la perspectiva artificialis…
lingüística
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia el llenguatge humà, d’una manera absoluta o tal com apareix de fet, cristal·litzat en les llengües concretes.
Cal no confondre la lingüística amb altres ciències afins, sobretot la filologia que tracta de les llengües en relació amb els texts i amb tota la documentació que en recull les manifestacions o la gramàtica que introdueix el concepte de les regles que donen compte del funcionament de les llengües La lingüística té, doncs, per objecte el fet de llengua nu, en si, després que hom l’ha abstret de les dades amb les quals indefectiblement es presentava embolcallat Ara bé, els fets de llengua poden ésser considerats des d’angles diferents, cosa que ha dut a la distinció tradicional entre els sons…
Maria
Mare de Déu Negra de Czestochowa
© Corel Professional Photos
Bíblia
Mare de Jesús.
Esmentada només d’una manera discreta i episòdica anunciació, visitació, Betlem, purificació, fugida a Egipte, visita al temple, noces de Canà, crucifixió, Pentecosta en el conjunt de la literatura neotestamentària, Maria és objecte d’antigues tradicions, segons una de les quals morí a Efes segons una altra tradició morí a Jerusalem, on hi ha el santuari de la Dormició D’altra banda, com a objecte de culte i de veneració ocupà progressivament un lloc singular i eminent en la fe i en la pietat cristianes, tant d’Orient com d’Occident, i hom ha pogut dir que és un cas típic, fins i tot un cas…
Vicent Ximeno i Sorlí
Arxivística i biblioteconomia
Història
Historiografia catalana
Bibliògraf i erudit.
Vida i obra Inicià els estudis de filosofia i de teologia a la Universitat de València i els continuà a la Universitat de Gandia, on obtingué el graduat en filosofia i el doctorat en teologia 1712 Completà la seva formació al Collegi de la Reial Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri de València, on estudià teologia moral Sotsdiaca des del 1715, el 1717 obtingué la rectoria de l’església parroquial de Montcada, a l’Horta de València També fou beneficiat de la catedral i de l’hospital general, de València Fou membre de l’Acadèmia Valenciana, fundada el 25 d’agost de 1742 per iniciativa de…
, ,
Contrareforma
Història
Moviment reformador catòlic del segle XVI enfront de la Reforma protestant.
L’Església catòlica emprà tots els mitjans polítics, teològics, espirituals i pràctics que tenia a l’abast, sense excloure la coerció, caracteritzada per la institució de la inquisició romana 1542, i absorbí i integrà tots els moviments de reforma que en el decurs del segle anterior havien aparegut dins els ordes religiosos, l’episcopat i altres sectors, i sorgí una etapa de fe vigorosa, dinàmica i expansiva, bé que intolerant L’aplicació dels decrets del concili de Trento 1545-63, aprovats per Pius IV amb la butlla Benedictus Deus 28 de gener de 1564, significà l’inici d’aquesta represa…