Resultats de la cerca
Es mostren 7190 resultats
nitruració
Tecnologia
Procés de cementació al qual són sotmesos els aliatges de ferro, especialment els acers, per tal d’endurir-los superficialment i d’augmentar-ne la resistència a la corrosió.
La nitruració consisteix a exposar les peces que hom vol tractar —a l’interior d’un forn i a una temperatura entre 500°C i 550°C— a l’acció d’un corrent d’amoníac, el qual a aquesta temperatura es dissocia, en contacte amb el ferro, en hidrogen i nitrogen, i aquest, per difusió en la superfície de l’aliatge, forma nitrurs, de ferro i dels altres metalls que hi són presents, de gran duresa La penetració del nitrogen és d’uns 0,4 mm en unes 50 h, i d’1 mm en unes 100 h La duresa conferida a les superfícies nitrurades, superior a l’obtinguda pels altres tractaments de cementació,…
Pierre Georges Latécoère
Aeronàutica
Industrial francès.
Dedicat a la construcció ferroviària, el 1917 obtingué una comanda de mil avions Salmson S2A Fins a l’armistici, en lliurà vuit-centes unitats Abans d’acabar la guerra començà a projectar una línia aèria entre Tolosa i l’Argentina Per cobrir el primer tram fins al Marroc, el 25 de desembre de 1918 féu el primer vol d’estudi de la ciutat francesa fins a Barcelona, que seria la primera escala L’1 de setembre de 1919 començà a operar a la ruta Tolosa-Barcelona-Alacant-Màlaga-Casablanca, la primera línia aèria que creuà Catalunya El 1925 la línia arribà fins a Dakar, el correu creuà l’Atlàntic…
Aleksej Andrejevič Tupolev
Aeronàutica
Enginyer aeronàutic rus.
Fill de l’enginyer Andrej Tupolev, un dels pioners de l’aeronàutica soviètica, estudià a l’Institut d’Aviació de Moscou abans d’entrar a collaborar en l’empresa aeronàutica on treballava el seu pare anomenada actualment Tupolev, que construïa els Tu-134 i Tu-135, encara avui els principals avions de passatgers als països de l’antiga Unió Soviètica També fou membre del Soviet Suprem 1974-89 i diputat 1989, i rebé les principals distincions del règim soviètic Dissenyà el primer avió supersònic de passatgers, el Tu-144, que féu el primer vol al desembre del 1968, dos mesos abans que…
safrà

fototeca.cat
©
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 10 a 30 cm d’alt, de bulb gros, massís i reticulat superiorment, de fulles estretes, de flors grosses, amb sis tèpals violats i amb tres estigmes llargs i escarlates, proveïdes a la base d’una espata bivalva, i de fruits capsulars.
Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del segle X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al segle XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner més important fou Santa Coloma de Queralt…
api
Api
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, comestible, molt olorosa, de fulles pinnatisectes i lluents, tija fistulosa, flors blanquinoses i arrel gruixuda.
És conreada per tal d’aprofitar-ne els caluixos hom els guarda de la llum per tal que esdevinguin blancs Necessita sòls frescs i sobretot profunds les arrels baixen fins a 1 m, i és exigent en principis nutritius Vol climes suaus, amb un elevat grau higromètric i una bona insolació Té un efecte diürètic, i aporta força calci, fosfat i fibra És molt pobre en calories Api © CIC - Moià Les varietats més conreades són la verda comuna , que és la més corrent al Maresme i es fa alta d’uns 50 cm la verda de Pasqua , més baixa, de caluixos amples i carnosos, fàcilment blanquejables la…
Atlantis

La nau Atlantis preparada per ser llançada a l’espai el 8 de juliol de 2011
© NASA/Bill Ingalls
Astronàutica
Nom de la quarta llançadora nord-americana.
Feu el seu primer vol el 4 d’octubre de 1985 i és la llançadora que ha realitzat més missions militars secretes Per al seu desenvolupament s’aplicaren els coneixements adquirits en la fabricació de les llançadores anteriors, respecte a les quals presenta modificacions com ara la d’ésser més lleugera L’Atlantis fou molt utilitzada com a nau de transport de materials i astronautes cap i des d’estacions espacials, tant per la Mir com per l’ Estació Espacial Internacional , on entre el 8 i el 21 de juliol de 2011 feu la darrera de les seves trenta-tres missions, en les quals posà en…
Venus Express

La sonda Venus Express el 8 d’agost del 2005 poc abans de ser enviada a Bajkonur per al seu enlairament
ESA-S. CORVAJA
Astronàutica
Sonda espacial de l’European Space Agency (ESA) per a l’estudi del planeta Venus.
El llançament tingué lloc el 9 de novembre de 2005 des de la base russa del Cosmòdrom de Bajkonur Kazakhstan Era la primera missió al planeta Venus des de la Magalhães 1989 Propulsada mitjançant un coet Soiuz-Fregat, és previst que, després d’un vol de 150 dies, es colloqui en òrbita ellíptica al voltant del planeta Amb una durada de dos anys, l’objectiu principal de la missió és investigar l’atmosfera venusiana, tant pel que fa al seu comportament com a la seva composició També ha d’estudiar el plasma al voltant de Venus i elaborar un mapa de la superfície del planeta Hom creu…
Messenger
Astronàutica
Sonda espacial de la National Aeronautics and Space Administration (NASA) per a l’estudi de Mercuri
.
La sonda fou llançada des de cap Canaveral el 3 d’agost de 2004 El seu vol fou programat per a utilitzar el camp gravitatori terrestre i el de Venus per a adquirir la velocitat necessària per a arribar a Mercuri La trajectòria incloïa tres aproximacions successives al planeta, la primera de les quals tingué lloc al gener del 2008, la segona a l’octubre d’aquest any i la darrera al setembre de 2009 Posteriorment, el 18 de març de 2011 entrà en l’òrbita de Mercuri El seu instrumental inclou un altímetre làser i dues càmeres per a fer un mapa de la superfície del planeta un…
Concorde
Aeronàutica
Avió supersònic de transport desenvolupat i construït per un acord entre els governs britànic i francès del 1962.
Els avions, en nombre de vint, foren construïts per una collaboració entre la British Aircraft Corporation i Aérospatiale, i la gestió correspon a les companyies British Airways i Air France Els primers vols dels prototips 001 i 002 tingueren lloc el 1968 El 1976 foren inaugurats els primers serveis regulars amb un avió supersònic a les línies París-Rio de Janeiro i Londres-Bahrain El 1978 fou inaugurat el vol París-Nova York Reservat a les categories de viatgers més potentats i considerat un transport de luxe, hom en qüestionà reiteradament la viabilitat comercial El greu…
Làpida de Ponç Duran (Vilafranca de Conflent)
Art romànic
Làpida d’un prevere provinent del convent dels franciscans de la vila, avui encastada a la torre del Diable ECSA - A Roura Provinent de l’antic convent dels franciscans de Vilafranca de Conflent, es conserva, encastada a la torre del Diable d’aquesta vila, contigua a l’església parroquial, una làpida amb l’epitafi de Ponç Duran Aquesta làpida, que fa 31 X 17 cm, és situada a 1,55 m del sòl, a l’interior de la torre, just sobre una sagetera El seu text és 1 ANNO CHRISTI M CC LXXXVI NONAS SEP- 2 TEMBRIS OBIIT PONCIUS DURANNI 3 PRESBITER ISTIUS LOCI CUJUS A 4 NIMA REQUIESCAT IN PACE AMEN Que,…