Resultats de la cerca

El millor present del gòtic A Catalunya l’expansió implacable, profunda i original de l’estil artístic que es coneix com a gòtic pot ser associada a l’etapa històrica que va des del començament del regnat de Jaume II 1291-1327 fins a la declaració, el 1348, de la major i més coneguda epidèmia de pesta bubònica de l’edat mitjana Les experiències del segle XIII, sigui en el camp de l’arquitectura o en el de les arts figuratives, havien transformat l’art del passat romànic en múltiples direccions A les portes del nou segle, els accents dinàmics del gòtic portaren a un nou encontre entre les…

Introducció Mapa de les esglésies del Segrià, les Garrigues i el Pla d'Urgell anteriors al 1300 J Salvadó No s’ha fet encara cap estudi total o exhaustiu del bisbat de Lleida, però existeixen estudis notables a partir dels religiosos J Villanueva i J de la Canal, alguns aspectes parcials dels quals han estat tractats fins als nostres dies per alguns historiadors S’ha de dir que la diòcesi disposa d’un ric arxiu capitular que ofereix un ampli camp per a estudis posteriors Aquí en donarem només una breu síntesi, d’acord amb la bibliografia més recent, dividint l’estudi en dos períodes l’…

Introducció L’actual basílica de Santa Maria de Tortosa s’aixeca sobre l’antiga seu romànica bastida a la segona meitat del segle XII Aquesta edificació i el palau del bisbe han vertebrat des de l’edat mitjana la parròquia o el barri de Santa Maria, un dels més emblemàtics de la ciutat El sector es troba encaixat entre l’Ebre, el turó de la Suda i el barranc del Rastre Ha estat ocupat històricament pel fòrum de la Dertosa romana, la medina de la Turtūša musulmana i el centre administratiu i religiós de la ciutat cristiana baixmedieval Una característica de Santa Maria de Tortosa que la…

Situació i presentació El terme municipal de Puiggròs, de 9,85 km 2 , es troba al sector del N de la comarca, a la plana regada pel canal d’Urgell, dins la zona de paisatge urgellès Limita amb Arbeca E, les Borges Blanques S, Juneda W, i amb els municipis del Pla d’Urgell de Torregrossa NW, llevat d’un sector on hi ha un enclavament de Juneda, i Miralcamp NE La vila de Puiggròs és l’únic nucli de població agrupada del petit municipi El terme és de relleus suaus, amb petites elevacions, entre les quals cal destacar el tossal de la Sitja i el mateix nucli de Puiggròs En la part NE i S és drenat…

Situació i presentació Limita al NE amb Sant Agustí de Lluçanès Osona, a l’E amb Sant Boi de Lluçanès Osona, al S amb Olost i a l’W amb Sant Martí d’Albars i Lluçà Entre els municipis de Sant Boi de Lluçanès i Olost es troba l’enclavament del Cel de Croells El terme, en un altiplà, és drenat per la Riera Gavarresa al sector occidental, la qual fa de límit natural amb Lluçà i Sant Martí d’Albars, i a la qual desguassen els torrents de Cogullès i Bols també hi ha la capçalera de la riera d’Olost Les seves terres es formaren durant les primeres èpoques del Terciari Biogeogràficament s’integra en…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Castellbell i el Vilar, a l’E amb Vacarisses Vallès Occidental, al S amb Esparreguera i Collbató Baix Llobregat i per un punt amb el Bruc Anoia, i a l’W amb Marganell El territori és travessat en direcció N-S pel Llobregat i flanquejat al llarg del costat ponentí per la muralla pètria del vessant NE de Montserrat Tot i ésser la localitat més baixa de la comarca, comprèn dins el terme municipal un dels cims culminants del Bages Sant Jeroni 1224 m, que és punt de coincidència dels municipis de Monistrol, el Bruc i Marganell Els torrents de…

Situació i presentació El municipi de l’Ampolla, de 35,65 km 2 , es constituí a partir de la segregació del terme municipal del Perelló, segons sentència del Tribunal Suprem, aprovada el novembre del 1989 i reafirmada el febrer del 1990, després de més de cinquanta anys d’enfrontaments entre els dos municipis Ja l’any 1937 la Generalitat republicana en va decretar la segregació, que quedà abolida després de la guerra civil de 1936-39 El Perelló es manté, doncs, amb la part muntanyenca de l’anterior municipi i una estreta franja costanera, al límit amb l’Ametlla de Mar, mentre que l’Ampolla…

Situació i presentació Es troba a l’extrem sud-oriental de la comarca, limitant amb Pradell de la Teixeta N, Argentera E i Colldejou S, aquests dos últims termes pertanyents a la comarca del Baix Camp, a la qual es vincula històricament formà part de la baronia d’Escornalbou El territori és molt trencat per tal com forma part dels vessants septentrionals de la mola de Colldejou al voltant dels 700 m dins el terme i els de ponent de la serra de l’Argentera, i les aigües que en davallen van a parar a la capçalera de la riera de Marçà barranc de la Rasa de la Teula i barranc de la Torre El poble…

Situació i presentació Limita al N amb Ventalló i Viladamat ambdós de l’Alt Empordà, a l’E amb la Tallada d’Empordà, al SE amb Verges, al S amb Jafre i a l’W amb Vilopriu Constitueixen el municipi els pobles de les Olives, cap municipal, i de Garrigoles Consta que el 1210 Garrigoles i les Olives —pertanyents al comtat d’Empúries— passaren al domini del monestir de Santa Maria d’Amer El 1399 tots dos llocs formaven part de la baronia de Verges, segons un inventari ordenat per la baronessa Joana de Rocabertí, vídua i hereva de Pere d’Empúries, mentre que el 1698 figuraven com a integrants de la…

Situació i presentació Al N limita amb Girona, a llevant amb Quart NE i Llambilles, a migdia, seguint en part la riera de Bugantó, amb Campllong i per la roureda d’en Gener amb Riudellots de la Selva aquest de la comarca de la Selva, i a ponent el límit del terme passa més enllà de la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera, que recorre la part ponentina del municipi, i voreja els termes d’Aiguaviva i Vilablareix El territori és pla, drenat per l’Onyar, que forma un meandre situat gairebé totalment dintre del municipi A més del cap de municipi, dintre el terme hi ha els veïnats de la…