Resultats de la cerca
Es mostren 4945 resultats
George Lloyd
Música
Compositor anglès.
S’inicià de nen en el món musical a cinc anys ja tocava el violí i a deu anys componia música Posteriorment es formà amb A Sammons, CH Kiston i H Farjeeon La seva carrera començà amb l’estrena de l’òpera Iernin 1934, a la qual seguiren dues més The Serf 1938 i John Socman 1951, que tracten de les llegendes o la història de la Gran Bretanya La seva obra, allunyada de la música contemporània, comprèn a més tres cantates, dotze simfonies, concerts per a violí, violoncel i piano i música de cambra A causa de les ferides rebudes durant la Segona Guerra Mundial abandonà la composició, tasca que…
Carl Joseph Toeschi
Música
Violinista i compositor alemany, fill d’Alessandro Toeschi.
Després d’haver estudiat amb J Stamitz i A Filtz, l’any 1752 ingressà en l’orquestra de la cort del Palatinat a Mannheim, formació en què ocupà el lloc de konzertmeister a partir del 1759 El 1778 es traslladà a Munic juntament amb tot el seguici de la cort La seva obra comprèn més d’una seixantena de simfonies, diversos concerts -majoritàriament per a flauta solista-, música de cambra i nombrosos ballets La seva producció simfònica fou molt elogiada, especialment a París, on, a banda de repetides audicions al Concert Spirituel, veieren la llum edicions d’algunes d’aquestes obres La síntesi…
María Rodrigo
Música
Compositora espanyola.
S’inicià en la música guiada pel seu pare, que era professor, i posteriorment estudià piano amb José Trago i composició amb Emilio Se rrano Més tard amplià estudis a Munic El 1933 ocupà la càtedra de conjunt vocal i instrumental del Conservatori de Madrid, però el 1939 s’exilià a Puerto Rico, on es dedicà a l’ensenyament i la composició La seva àmplia producció comprèn diverses òperes, entre les quals Becqueriana , Canción de amor o Diana cazadora peces per a orquestra, com Sinfonía una suite per a cors i orquestra, Caprichos de Goya música de cambra, com ara un Quartet i un Quintet per a…
Carlo Tessarini
Música
Violinista i compositor italià.
El 1720 constava com a violinista a la catedral de Sant Marc de Venècia, i des del 1733, a la catedral d’Urbino També exercí en altres ciutats, com ara Brno, Roma i, probablement, París El 1747 s’establí a Holanda, país on romangué fins la seva mort La producció musical de Tessarini és exclusivament instrumental i comprèn més de vint sèries de sonates per a violí solista i sonates en trio, concerts i simfonies per a instruments de corda El seu estil denota la influència d’A Vivaldi i en la seva escriptura ja s’aprecien trets de l’estil galant Les obres de Tessarini són,…
Virgilio Mazzocchi
Música
Compositor italià.
Estudià a Roma amb el seu germà Domenico Fou mestre de capella en diverses esglésies de Roma, entre les quals la Chiesa del Gesù, Sant Joan del Laterà i la Capella Júlia a Sant Pere del Vaticà, i al Collegi Romà Destacà especialment per la seva tasca pedagògica al capdavant dels nens cantors en nombroses esglésies La seva producció musical comprèn totes les formes de la música vocal, tant sacra com profana Són rellevants els seus motets compostos per a grans masses corals de vuit a deu veus, tot i que també n’escriví alguns per a menys veus amb acompanyament de baix continu Entre les seves…
Carlo Grossi
Música
Compositor, organista i cantant italià.
Passà gran part de la seva joventut a Mòdena Fou mestre de capella a la catedral de Reggio de l’Emília i a l’Accademia Olímpica de Vicenza fins el 1662 Entre el 1664 i el 1667 succeí a Massimiliano Neri com a organista a Venècia i després passà a l’església de Sant Marc en qualitat de xantre El 1687 rebé el títol honorífic de mestre de capella universal de Màntua La producció musical de Grossi comprèn música religiosa concerts eclesiàstics, salms i motets i música profana cantates i òperes El seu estil es distingeix per la inclinació a l’homofonia i a la senzillesa de la línia melòdica, tot i…
Maria Theresia von Paradis
Música
Pianista, organista i compositora austríaca.
Cega des dels quatre anys, mostrà uns dots notables per a la música El seu pare, secretari de la cort imperial vienesa, rebé ajut econòmic de l’emperadriu Maria Teresa i aconseguí per a la seva filla una completa formació musical, amb mestres com ara A Salieri i LA Koželuh Aviat destacà com a pianista i inicià, a partir del 1783, gires de concerts per Europa Sembla, segons la documentació conservada, que WA Mozart i J Haydn li dedicaren sengles concerts per a piano -KV 456 i en sol M respectivament- i Salieri, un concert per a orgue El 1808 creà a Viena una escola de música A partir del 1789…
Cristóbal Galán
Música
Mestre de capella i compositor d’origen desconegut.
El seu nom apareix el 1645 en el Cançoner d’Ontinyent , i és documentat com a mestre de capella a Morella Ports i Terol i com a cantor i mestre a Càller Sardenya La documentació el situa a Madrid el 1660, i registra el seu nomenament com a mestre de capella de la catedral de Segòvia el 1664 El 1667 obtingué el mateix càrrec a Las Descalzas Reales de Madrid, i l’1 de febrer de 1680 fou nomenat mestre de la capella reial, malgrat l’oposició de diverses personalitats de la cort de Carles II La seva obra, que comprèn nombroses peces litúrgiques i de romanç, com també diverses composicions per a l…
opilions
Aracnologia
Ordre d’aràcnids que tenen l’opistosoma assentat i clarament segmentat, i fan d’1 a 20 mm.
Les potes caminadores, en nombre de 4 parells, són molt llargues i fines, i sovint també ho són els pedipalps Els quelícers són triarticulats i tant el primer parell de potes com els pedipalps tenen expansions laminars a les coxes Pel que fa a l’organització interna, presenten un tub digestiu amb cecs intestinals, glàndules coxals per a excretar, respiració traqueal, aparell circulatori tubular i sistema nerviós amb una o dues masses ganglionars opistosòmiques, a més de les formacions típiques subesofàgiques En l’aparell reproductor, alguns mascles tenen estils molt llargs i les femelles…
filla de la caritat
Cristianisme
Membre d’una congregació religiosa femenina dedicada a l’assistència dels pobres i a l’ensenyament, fundada el 1633 per Vicenç de Paül i per Lluïsa de Marillac, a França, i aprovada per l’arquebisbe de París el 1646.
Ha esdevingut la congregació femenina més estesa per tot el món el 1985 tenia 30 500 membres Fins el 1964, que fou simplificat l’hàbit, fou característica d’aquesta congregació la gran toca alada de fil blanc S'establí al Principat al s XVIII a Barcelona, a l’hospital de la Santa Creu el 1790, i el 1792 a Reus i a Lleida Al s XIX s’expandí per la península Ibèrica i creà el primer noviciat, a Madrid 1893 La província canònica de Barcelona que comprèn el Principat, les Balears i la província aragonesa d’Osca té actualment 1 168 religioses en 101 establiments, 83 dels quals són al Principat, 14…