Resultats de la cerca
Es mostren 6013 resultats
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux rebent la Medalla d’Or de la Generalitat
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Filòleg romanista i lingüista.
Vida Ha estat una figura cabdal en la història i la cultura catalanes per la seva dilatada obra de lingüista, que ha abraçat l’etimologia, la lexicografia, l’onomàstica, la gramàtica històrica, la dialectologia, la història de la llengua, la normativa, l’edició de textos i la traducció Era el més gran de vuit germans —és germana seva la psiquiatra i psicoanalista Júlia Coromines i Vigneaux —, fills de l’escriptor, polític i economista Pere Coromines i Montanya i de Clementina Vigneaux, pedagoga que fundà la primera escola Montessori de Catalunya Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona…
, ,
La transmissió del coneixement: el llenguatge
El llenguatge del cos i el dels sentits En la llarga història de l’evolució, l’ésser humà ha provat, triat, utilitzat o abandonat nombrosos tipus de llenguatge, que és entès com la capacitat d’emetre senyals adreçats als altres perquè siguin rebuts i entesos, aprovats i seguits, discutits o rebutjats Quan parlem de llenguatge pensem normalment en el llenguatge verbal, la comunicació, oral o escrita, que es basa en paraules del llatí verbum , que vol dir precisament ‘paraula’ Però a més hi ha els llenguatges no verbals, també molt freqüents, quotidians i indispensables per a la convivència Els…
Juan Pérez de Montalbán
Literatura
Teatre
Poeta i autor dramàtic castellà.
Amic i protegit de Lope de Vega, fou notari apostòlic de la inquisició Publicà poesies en defensa de la llengua tradicional El Orfeo en lengua castellana i, entre altres obres, el drama Los amantes de Teruel
frisó | frisona
Història
Individu d’un poble germànic instal·lat des de temps prehistòrics a la costa de la mar del Nord, entre la boca del Rin i la península de Jutlàndia.
Poc fusionats amb els romans, foren influïts pels anglosaxons Malgrat llur divisió entre Holanda, Alemanya i Dinamarca, conserven actualment consciència de llur unitat i, especialment a l’àrea holandesa, la llengua frisona, amb diverses modalitats dialectals
alfabet armeni

Alfabet armeni
© fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Alfabet que segueix l’ordre de l’alfabet grec, constituït amb elements grecs, siríacs i iranians d’acord amb les necessitats del sistema fonètic armeni.
Té 36 caràcters, als quals hom afegí dos caràcters més per als noms russos Fou fixat vers el 404 dC per un eclesiàstic, Mesrob, per a una versió de la Bíblia escrita en la llengua clàssica
Joannes Etxeberri
Literatura
Escriptor basc.
Exercí la medicina a diversos pobles Les seves obres palesen una gran erudició Escuararen hatsapenac ‘Els principis de la llengua basca’, apologia escrita en dialecte labortà, i un diccionari quadrilingüe basc, llatí, francès i castellà, perdut
Ulrich von Liechtenstein
Literatura alemanya
Poeta alemany.
Fou autor d’una de les primeres novelles autobiogràfiques en llengua alemanya, Frauendienst ‘Al servei de les dones’, 1255, que recull les seves composicions poètiques, unes seixanta cançons d’amor, la majoria destinades a la dansa
pacte ABC
Tractat signat el 1915 entre l’Argentina, el Brasil i Xile per tal de contrarestar la influència nord-americana i de mantenir la pau.
No ha estat mai ratificat, i els successius canvis de govern n'han provocat la gradual dissolució Les tres lletres amb què hom el designa són les inicials del nom dels tres països en la llengua respectiva
Diccionari Aguiló
Portada del Diccionari Aguiló, edició dels materials lexicogràfics de Marià Aguiló feta per l’Institut d’Estudis Catalans el 1915
© Fototeca.cat
Materials lexicogràfics aplegats per Marià Aguiló i Fuster que, sota la direcció de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu, foren publicats en 8 volums per l’Institut d’Estudis Catalans (1915-34).
Obra de consulta i no normativa, és important pel gran nombre d’exemples, trets d’una extensíssima bibliografia Bé que sovint resulti incomplet i fragmentari, esdevé imprescindible encara, sobretot per a l’estudi de la llengua antiga
Viktor Ebner von Rofenstein
Biologia
Naturalista alemany.
Estudià a Innsbruck, Göttingen i Viena, on es doctorà el 1870 Fou professor d’histologia i embriologia a Graz 1873 i d’histologia a Viena 1888 Descriví les glàndules mucoses de la llengua, anomenades glàndules d’Ebner