Resultats de la cerca
Es mostren 7456 resultats
art estonià
Art
Art desenvolupat a Estònia, caracteritzat per la fusió de diferents elements: alemanys, russos, suecs, danesos, etc.
Els monuments més antics daten dels segles X-XII A partir del segle XIII l’art estonià es desenvolupa d’acord amb l’occidental Del segle XIV hom troba els castells de Tallinn, Narva i Kingiessop i les fortificacions i la catedral de Tallinn Del Renaixement és la façana de la casa dels Caps Negres a Tallinn, d’APasser 1597 Al barroc hom construí els palaus de Kardriog, a Tallinn, de NMichetti i MGZemcov 1718 En l’escultura es distingiren EThiele, autor de diverses obres a l’ajuntament de Tallinn 1674, i CHAckermann, autor de l’altar de la catedral de Tallinn 1696 segons disseny…
lletra
Escriptura i paleografia
Cadascun dels signes que representen els sons d’un llenguatge.
Les lletres són compostes per traços executats segons un ordre força constant, però que, malgrat tot, ha variat durant el curs dels segles L’anàlisi d’aquests traços i de llurs característiques permet de destriar-ne els elements integrants i els factors de transformació paleografia Per a descriure els traços hom usa una terminologia analògica del llenguatge corrent pal, asta, corba, angle, punta, cercle, llaç, etc o figurat, com és ara instruments casolans mànec, nansa, ganxo, etc o parts del cos humà o animal cos, braços, cama, cua, bec, ventre, ull, esquena, etc No tractant-se…
Galerie du Jeu de Paume
Centre d’art de París instal·lat en un edifici al jardí de les Tulleries.
L’edifici, d’estil neoclàssic, fou construït el 1861 per ordre de Napoleó III per a practicar-hi el jeu de paume , un precedent del tennis i altres esports de raqueta actuals Fou destinat a finalitats artístiques des del 1908 i vinculat, fins el 1922, al Musée du Louvre, del qual era un annex A partir d’aquest any l’edifici exposà principalment l’obra d’artistes estrangers Durant l’ocupació nazi a la Segona Guerra Mundial fou utilitzat com a dipòsit de les obres confiscades a colleccionistes jueus Posteriorment hi foren installades, per iniciativa de René Huyghe, les colleccions estatals d’…
Ramon Alcoberro i Pericay
Filosofia
Filòsof.
Llicenciat i doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i diplomat en teologia per l’Institut de Teologia de Barcelona, és professor associat d’ètica a la Universitat de Girona, coordinador de la secció de filosofia i membre electe de la junta directiva de l’Ateneu Barcelonès A més de la seva tasca docent en el batxillerat i la Universitat des del 1980, destaca per la publicació i promoció de la filosofia a la xarxa Ha publicat més d’una vintena de llibres i edicions de diversos filòsofs dels àmbits principals del seu estudi els clàssics dels segles XVII i XVIII, la…
Ferran Arasa i Gil
Arqueologia
Arqueòleg i historiador de l’antiguitat.
Format a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1995 i on exerceix com a professor titular d’arqueologia des del 1997, la seva activitat de recerca s’ha orientat cap a l’estudi del període romà a les comarques septentrionals del País Valencià i, amb menys intensitat, per terres de Terol i comarques centrals valencianes Ha treballat també en la historiografia de l’arqueologia valenciana i en l’estudi de la toponímia del País Valencià Entre les seves publicacions cal destacar Lesera La Moleta dels Frares, El Forcall Estudi sobre la romanització a la comarca dels Ports 1987, L’arc romà…
ceràmica campaniana
ceràmica campaniana de la necròpolis de Cabrera de Mar
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Ceràmica romana d’època republicana a la qual ha estat donat modernament aquest nom perquè el centre productor originari i el més important fou la regió de la Campània.
Nasqué com a imitació de la ceràmica àtica de vernís negre del segle IV aC i mantingué sempre el caràcter de llisa amb vernís negre Els únics elements decoratius que comporta són cercles de palmetes estampades voltades d’una faixa d’estries, o bé cercles de pintura blanca acompanyats de flors estilitzades Segons la classificació de Nino Lamboglia 1950, el tipus A és el pròpiament fet a la Campània durant els segles III i II aC el B es fabricà possiblement a l’Etrúria Marítima a partir del 150 aC, i el C tingué com a centre l’illa de Sicília Els dos darrers es fabricaren fins el 50 aC…
glossa
Història del dret
Comentari d’un text jurídic.
Les glosses jurídiques apareixen profusament al llarg dels segles XII-XV, tant en texts romanistes com canònics, primer interlineades i després al marge del manuscrit a vegades eren objecte de successives rectificacions i de còpies Tingueren el moment més esplendorós a l’Escola de Glossadors de Bolonya glossador , elaborada a base del dret romà justinianeu, sobretot quan els tractadistes, més que glossar, escriviren apparatus o extensos comentaris a un títol de la llei o institució, summae o resums de determinades matèries, singularia o extractes d’algun autor, etc L’autoritat…
litúrgia gal·licana
Cristianisme
Litúrgia practicada a la Gàl·lia en els regnes precarolingis i en els de llur influència, segons els ritus diferenciats dels romans.
Hom en discuteix l’origen potser hi ha elements generals occidentals amb un fort influx oriental a partir del segle VI Les fonts literàries són abundants i importants, però —excepte el leccionari de Wolfenbüttel, que pot basar-se en un arquetip del segle V— un xic tardanes segles VI, VII i VIII misses de Mone, Missale Gothicum, Missale Gallicanum Vetus, Missale Francorum amb molts elements romans, Leccionari de Luxeuil, Benediccional de Freising , els Statuta Ecclesiae antiqua , les cartes del Pseudo-Germà de París Expositio brevis antiquae liturgiae Gallicanae i molts…
flamenc
Lingüística i sociolingüística
Terme equívoc amb què hom indica la llengua neerlandesa parlada a la part septentrional de Bèlgica (neerlandès).
El domini inclou les regions de Flandes províncies de Flandes Occidental, Flandes Oriental, Anvers, Limburg i el Brabant Flamenc, i de Brusselles bilingüe Des del s XII fins al XVI els dialectes flamencs i brabantins predominaren en la formació de la llengua neerlandesa Amb motiu de la guerra dels Vuitanta Anys s XVI i XVII, tot el complex cultural emigrà cap a Amsterdam, i la llengua restà en entredit a Flandes durant tres segles L’estat belga independent el 1830 reconegué l’existència d’una llengua flamenca el 1873 amb les lleis lingüístiques 1932, 1963 i les successives…
alisis
Meteorologia
Vents baixos i constants que bufen a la zona tòrrida, des de les faixes tropicals anticiclòniques cap a la zona de les calmes equatorials, de manera que a l’hemisferi boreal són del NE, i a l’austral del SE.
Són uns desviaments de la part inferior del protoalisi produïts pel fregament d’aquest amb la superfície terrestre Els límits en latitud dels indrets on bufen els alisis són, tanmateix, variables, car la declinació del sol influeix sobre ells fent-los oscillar de N a S en funció d’aquesta Amb la teoria tèrmica de la circulació de l’atmosfera hom atribuí als alisis el paper de motors principals de la dita circulació, però rebutjada aquesta teoria i a mesura que s’ha anat seguint la moderna teoria dinàmica, els alisis han quedat relegats a vents sense transcendència dins la circulació general…