Resultats de la cerca

Té com a objectiu contribuir a la independència de Catalunya des de l’àmbit local, fomentant entre la ciutadania la difusió de l’exercici del dret a l’autodeterminació i altres iniciatives Fou una de les organitzacions que signà la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya, aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 de gener de 2013, i juntament amb l’ Assemblea Nacional Catalana  ANC i Òmnium Cultural  és l’entitat que, des de les bases i la societat civil, impulsa el moviment per la independència de Catalunya iniciat el 2010També ha participat amb aquestes dues…

Deixeble del Conservatori del Liceu de Barcelona, estudià amb J Font i Buyé i amb Lluís Millet El 1897 ingressà a l’Orfeó Català com a cantaire el 1900 en fou nomenat professor auxiliar i poc després sotsdirector El 1941, a la mort de Lluís Millet, el succeí com a director Fou fundador i director de l’Associació d’Amics de la Música i de la seva orquestra Donà nombroses primeres audicions d’obres de R Strauss, de Bartók i de Mahler Fou mestre de capella auxiliar de l’església de Sant Felip Neri de la Mare de Déu de la Mercè de Barcelona, i presidí la secció barcelonina de la Societat…

Oficial de l’exèrcit, fou destinat a les ambaixades de Xile i Itàlia i participà en la caiguda del president Hipólito Irigoyen Dirigent del misteriós Grupo de Oficiales Unidos, fou un dels organitzadors del cop d’estat del 1943, favorable a les potències de l’Eix Fou ministre del treball i de la guerra i vicepresident del govern Farrell Passà d’un neutralisme militar a un conservadorisme feixistitzant i desembocà en un populisme nacionalista prooccidental 1945, basat en la Confederación General del Trabajo i en la manipulació informativa 1945 Una reacció de la burgesia el féu…

Fou iniciada per Alfons Frederic d’Aragó Foren fills seus Simona Frederic d’Aragó , la qual, malgrat l’oposició dels venecians, es casà amb Giorgio II Ghisi, fill de Bartolomeo II, senyor de la tercera part de Negrepont 1327, i Alfons donà al seu gendre el castell de Sant Omer, a Tebes, famós per les pintures al fresc d’escenes contemporànies, el qual castell fou destruït pocs anys després pels mateixos catalans, que no confiaven del tot en un senyor venecià, Pere Frederic d’Aragó mort el 1355, que succeí el pare en el comtat de Salona i les senyories d’Egina 1338 — ~ 1350, Citó…

D’origen jueu i compromès activament en la defensa d’Israel i contra l’antisemitisme, es graduà el 1971 per l’École d’Hautes Études Commerciales de París i el 1972 per l’Institut d’Études Politiques de París Posteriorment es diplomà en dret públic i es doctorà en economia, i el 1977 obtingué una plaça de professor Des d’aquest any ha exercit la docència a les universitats de Nancy, Nanterre, a l’École Nationale d’Administration i a l’Institut d’Études Politiques de París La seva trajectòria política s’inicià als anys d’estudiant en cercles pròxims al Partit Comunista, des d’on evolucionà vers…

Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i professor titular de literatura catalana de la Universitat Rovira i Virgili, centra la seva recerca en la literatura dels segles XIX i XX i en l’estudi de la mitologia i la simbologia nacionals En el primer camp s’ha especialitzat en l’estudi de l’obra d’escriptors del Camp de Tarragona, amb una especial atenció pel grup modernista de Reus Els marginats socials en la literatura del Grup Modernista de Reus , 1984 el capítol “La literatura”, dins Història general de Reus , 2003 Modernistes i contemporanis , 2004 i, pel que fa als…

El seu nom original era Jean Cauvin , que llatinitzà en Calvinus Inicià la carrera eclesiàstica i estudià filosofia a París 1523-27 amb l’humanista Mathurin Cordier i amb Noël Beda i es vinculà amb Guillaume Budé i Nicolas Cop, deixebles de Lefèvre d’Étaples en 1528-31 es llicencià en dret a Bourges, on treballà amb el luterà Melchior Wolmar, i es doctorà a Orleans El 1532 publicà un comentari al De clementia de Sèneca La seva conversió a la fe reformada l’obligà a fugir de França i s’establí a Basilea 1535, on acabà Christianae Religionis Institutio i en publicà la primera edició 1536, la…

Tercer fill de Carles II de Nàpols i de Maria d’Hongria Passà la infantesa a Provença Pels tractats d’Oloron i de Canfranc fou lliurat en ostatge, amb alguns germans seus, a Alfons II de Catalunya-Aragó 1288, el qual els retingué fins el 1295 Fou hereu del tron i duc de Calàbria en ésser fet rei d’Hongria el seu germà gran, Carles Martell, i dedicar-se Lluís, el segon, a l’Església Actuà com a vicari general del regne Lluità a Sicília, juntament amb el seu cunyat, el comte Carles de Valois, i fou entre els vencedors el cap d’Orlando 1299 Fou governador de Florència 1303 Esdevingué rei en…

L’església de Sant Pere de Cohorts fou construïda el segle XIII dins els murs de la vila de Berga, a l’indret que avui es coneix com a Plaça de Sant Pere malauradament, de l’església no es conserva cap testimoni car fou destruïda el segle XVII en traslladar-se l’església parroquial de Santa Eulàlia de Berga a l’indret ocupat per l’església romànica de Sant Pere El dos de gener de 1267 Pere II de Berga o del castell de Berga, amb el consentiment del bisbe d’Urgell, Abril Pérez Peláez, i del rector de Santa Eulàlia de Berga, Arnau de Pedrinyà, edificà la capella en honor de Sant Pere de “Cohort…

Vida Estudià música i piano al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona amb J Font i Buyé i Lluís Millet, el darrer dels quals li ensenyà harmonia i composició El 1897 ingressà a l’Orfeó Català, del qual aviat fou nomenat mestre auxiliar, després sotsdirector i finalment director, càrrec en què succeí a Lluís Millet i que mantingué fins a la seva mort També fou administrador general i bibliotecari d’aquesta institució i vicepresident de la Germanor d’Orfeons de Catalunya Fundà l’Associació dels Amics de la Música i en dirigí l’orquestra Fou mestre de capella auxiliar de la basílica de la…