Resultats de la cerca
Es mostren 1721 resultats
Les artonials
Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Són líquens que presenten típicament Trentepohlia com a fotobiont a vegades amb poques algues o amb gens, de tallus crustaci, sovint endofleu…
catarisme
Història
Religió
Conjunt de doctrines i moviment religiós dels càtars.
Té el seu origen en el bogomilisme de Bulgària, i s’escampà, portat per cavallers i mercaders tornats d’Orient, per Llombardia, Occitània d’on passà als Països Catalans, França, Flandes i regió del Rin Per l’extensió i la importància que tingué a Occitània, els seus adeptes són coneguts també amb el nom d’ albigesos albigès, tot i que els centres principals foren Tolosa de Llenguadoc, Narbona, Carcassona, Besiers i Foix El nom de càtars de grec χαθαρός, ‘pur’ els fou donat pels catòlics foren designats, també, patarins a Itàlia, publicans a França i a Flandes, Ketzer a Alemanya, i, en general…
El marc geogràfic del romànic del Pallars
Art romànic
El Pallars és una regió natural i històrica del Principat de Catalunya És una comarca allargassada en direcció N-S, d’uns 75 km d’extensió en línia recta per una amplada mitjana de 30 km aproximadament El Pallars és bàsicament la conca de la Noguera Pallaresa, amb estretes valls secundàries, algunes de molta personalitat, que aboquen les seves aigües a aquest riu La regió delimita al nord amb les terres occitanes de Comenge i del País de Foix, al sud amb la Noguera, a l’est amb Andorra i l’Alt Urgell i a l’oest amb la Vall d’Aran i la Ribagorça Té un total de 2 645, 17 km 2 , dels quals 1 355…
Juny 2015
Dilluns 1 Naufragi al riu Iang-Tsé Més de 400 persones moren en bolcar un vaixell al riu Iang-Tsé Xina Només 14 dels 456 passatgers i membres de la tripulació que transportava l' Eastern Star sobreviuen Fins el dia 9 es recuperen 434 cossos Les 8 persones restants es donen per desaparegudes La causa del naufragi sembla que ha estat un cicló que va sorprendre el vaixell durant el trajecte Nanquín Chongqing, tot i les grans dimensions 76 m de llargada i 2200 tones de l'embarcació La Xina prohibeix fumar en públic Entra en vigor la llei que prohibeix fumar en públic a la Xina, país que consumeix…
L’organització territorial i política del territori de la Ribagorça a l’època feudal
Art romànic
Introducció D’antuvi, la Ribagorça, o “país de les ribes tallades” segons J Coromines, presentava una orografia força trencada i, per tant, poc propícia per a afaiçonar una unitat poiítica De l’època visigòtica ha arribat ressò d’una sèrie de terrae de tradició romana, però pel que fa al cor de la comarca només es pot intuir l’existència d’una primitiva entitat a partir de notícies retrospectives De les primeres dades documentals, es pot extrapolar l’organització del país d’acord amb els antics pagi formats per les valls, com ara els d’Orrit, Suert i Ribagorça, sense relació aparent entre…
estany d’Era Restanca
Estany
Estany de la vall de Rius, dins el municipi de Salardú (Vall d’Aran), dins l’antic terme d’Arties, que es forma, amb aigua procedent de l’estany de Mar, en una vall afluent, per la dreta, al barranc de Rius.
És aprofitat, mitjançant una presa, per a l’obtenció d’electricitat
port d’Era Escaleta
Coll (2 410 m alt.) de la línia de crestes que separa les valls d’Aran i de la Pica (Comenge), entre el port de la Picada i el tuc d’Era Escaleta o tuc d’Es Crabiròls
(2 457 m alt.).
tuc d’Ermer

Tuc d’Ermer
© Xevi Varela
Cim
Cim (2.425 m) de la Vall d’Aran, que forma la paret S de les gorges d’Ermer
per les quals el barranc de Güerri s’obre pas entre els rasos de Liat i la vall de Toran, dins del terme de Canejan.
tuc de la Llança
Cim
Cim culminant (2 658 m alt.) del massís de Vaqueira, entre els termes de Sorpe i de Gil, al Pallars Sobirà, prop del límit amb la Vall d’Aran, que domina pel N la cometa dels Erculls i el port de la Bonaigua.
Urgellia
Historiografia catalana
Revista d’història editada des de l’any 1978 pel bisbat d’Urgell i la Societat Cultural Urgellitana, i que porta el subtítol d’Anuari d’estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d’Andorra i la Vall d’Aran.
Aquest anuari, publicat en llengua catalana, vol fer conèixer la història religiosa, cultural, artística i institucional de les comarques que formen part del bisbat d’Urgell i de les que li pertanyien en el passat fins a la seva incorporació a d’altres diòcesis Els volums publicats són d’una extensió aproximada de 500 pàgines, i comprenen estudis monogràfics, documents, inventaris de manuscrits, incunables o llibres rars, i catàlegs de museus, esglésies, monuments i obres d’art El director d’ Urgellia és Cebrià Baraut, i entre els seus redactors i collaboradors més destacats cal esmentar…