Resultats de la cerca
Es mostren 7627 resultats
Heckel
Música
Empresa alemanya constructora d’instruments de vent.
S’inicià amb Johann Adam Heckel Adorf, Hessen 1812 - Biebrich, Hessen 1877 A setze anys fou contractat per Karl Almenräder, fagotista, constructor i estudiós de l’acústica dels instruments de vent, que treballava per a l’editorial B Schott’s Söhnen El 1831 fundaren l’empresa a Biebrich, i inicialment signaren els instruments amb la marca Schott, fins el 1843, que ja dugueren la marca Heckel S’especialitzaren en la construcció de fagots, instruments que investigaren fins a construir-ne un model pràctic, i també milloraren el contrafagot En morir Almenräder, JA Heckel dirigí la fàbrica amb el…
Hubert de Givenchy
Indumentària
Indumentària
Dissenyador de moda francès.
De nissaga aristocràtica, el 1952 s’establí pel seu compte La seva firma aconseguí un gran renom i esdevingué paradigma de l’elegància parisenca Des del 1969 dissenyà també moda masculina Vestí diverses de les estrelles del cinema dels anys cinquanta i seixanta, entre d’altres Audrey Hepburn, Elizabeth Taylor i Grace Kelly, i també altres celebritats com Jacqueline Kennedy El 1988 vengué la seva firma a Louis Vuitton, bé que hi continuà al capdavant fins el 1995 L’any 1956 impulsà la Givenchy Université i el museu Balenciaga 2011 i destacà també com a colleccionista d’art Entre altres…
Club de Futbol Vilanova i la Geltrú
Futbol
Club de futbol de Vilanova i la Geltrú.
Fundat l’any 1951, tingué com a precedents l’Associació d’Alumnes Obrers i el Centre de Deports Vilanova El club actual continuà la tasca d’aquest últim, desaparegut l’any 1950 Jugà a segona i primera divisió territorial i la temporada 1959-60 ascendí a tercera divisió estatal Romangué a la categoria de bronze durant tota la dècada, a excepció de la temporada 1964-65, que jugà a primera territorial La temporada 1970-71 baixà a categories territorials fins que la temporada 2002-03 aconseguí de nou l’ascens a tercera divisió on es mantení tota una dècada Des de la temporada 2012-13 competeix a…
Gustau Erill Engo

Gustau Erill Engo
Museu Colet
Excursionisme
Esports de tir
Arquer i excursionista.
Començà a practicar el tir amb arc el 1948 i es proclamà subcampió en els primers Campionats d’Espanya celebrats a l’Estat en la categoria de 25 m 1950 Fou un dels promotors, el 1949, de la Federació de Tir amb Arc d’Espanya i de la Federació Catalana de Tir amb Arc El 1950 fundà el Club d’Arquers de Sabadell Ocupà el càrrec de vocal de la federació catalana, de la federació provincial i de la federació espanyola També esdevingué secretari vitalici del Club d’Arquers de Sabadell Continuà vinculat a aquest esport com a jutge, promotor i monitor En el món de l'excursionisme fou president de l’…
Marguerite Roesgen-Champion
Música
Clavicembalista i compositora francesa d’origen suís.
Estudià música amb la seva mare, Cecilia Roesgen-Liodet, cantant i pianista Continuà els estudis al Conservatori de Ginebra i fou deixeble de composició d’Ernest Bloch Posteriorment es traslladà a París, on inicià els estudis de clavicèmbal després d’abandonar els de piano Fou professora del Conservatori de Ginebra des del 1915 fins al 1926 Més tard tornà a París, on fixà la seva residència Tan important com la carrera de concertista fou la de compositora, àmpliament desenvolupada des del final de la dècada del 1920 La seva producció inclou nombroses composicions per a clavicèmbal, entre les…
Rudolf Firkušný
Música
Pianista txec.
Es formà musicalment al Conservatori de Brno, on estudià amb Leós Janácek, de qui més endavant enregistrà tota la música per a piano Entre el 1928 i el 1929 continuà els seus estudis a Praga amb V Kurz i J Suk i el 1932 anà als Estats Units per estudiar amb el pianista A Schnabel A partir del 1940 visqué als EUA, on, a part de la seva carrera concertística, es dedicà a impartir classes a la Juilliard School de Nova York Com a pianista es dedicà a la difusió de la música contemporània Així, per exemple, presentà la Sonata per a violoncel i piano núm 1 de BJ Martinu i alguns dels concerts per a…
Joan Baptista Pellicer i Cardona
Música
Pianista menorquí.
A cinc anys la seva residència quedà fixada a Barcelona, ciutat on vivia el seu oncle Francesc Cardona, capellà i organista de l’església de Sant Francesc de Paula Fou un dels deixebles destacats del gran pianista JB Pujol El 1880 aparegueren diverses ressenyes sobre els seus primerencs èxits concertístics en periòdics com "El Diluvio " i "El Bien Público" La seva carrera continuà acompanyada sempre per l’èxit de públic i crítica, camí que tingué com a moment culminant el recital que realitzà a París el 1893 El 1894 obtingué una plaça de professor de piano a l’Escola Municipal de Música de…
Carlo Zecchi
Música
Director d’orquestra i pianista italià.
Rebé la primera formació musical de la seva mare i al Conservatori de Roma, i posteriorment perfeccionà els seus coneixements amb F Busoni i A Schnabel a Berlín En un primer moment destacà com a pianista, essent un dels grans intèrprets del repertori clàssic Mozart, Scarlatti, tot i que no oblidà els autors romàntics i C Debussy El 1938 començà a treballar la direcció d’orquestra amb Hans Münch i F Guarnieri, i decidí consagrar-se a aquesta activitat, encara que continuà les seves actuacions com a intèrpret de música de cambra formant un famós duet amb el violoncellista Enrico Mainardi Entre…
Joan Olibó
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Militant socialista, responsable departamental durant la clandestinitat, destacà sobretot pel seu dinamisme a socórrer els exiliats republicans fugits de l’Estat espanyol el 1939 al camp de Sant Cebrià i altres Aquesta collaboració amb l’exili republicà i català continuà amb l’organització de xarxes d’evasió cap al sud de membres de la resistència i amb la constitució sota la seva protecció de l’organisme consultiu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya 1977 a l’ajuntament de Sant Cebrià de Rosselló, del qual fou alcalde des de 1956 Feu erigir un monument al president…
Nikola Pašić
Història
Polític serbi.
Contrari a la política de la dinastia dels Obrenović, creà el 1877 el diari Samauprava ‘L’Autonomia’, que esdevingué l’òrgan del partit radical serbi Exiliat el 1883, tornà el 1889, amb l’abdicació del rei Milan I, i establí una constitució democràtica President del govern 1891-92, a causa de la seva política russòfila hagué de deixar el poder i passà, a partir del 1893, a enfrontar-se amb la política conservadora i austròfila d’Alexandre I Assassinat aquest 1903, s’emparà novament del poder i continuà amb la seva política russòfila i antiaustríaca, aspirant a crear un fort estat eslau als…