Resultats de la cerca
Es mostren 2826 resultats
David Leo Diamond
Música
Compositor nord-americà.
Format en diferents centres dels Estats Units, més tard anà a París, on estudià amb N Boulanger En aquesta ciutat inicià la composició d’un ballet, Tom 1936, que li serví com a carta de presentació als cercles musicals i intellectuals de la capital francesa Contactà amb compositors com A Gide, A Roussel i I Stravinsky, als quals deu gran part del seu bagatge estètic Exercí la docència a Roma, a Florència, a Salzburg i en prestigiosos centres dels Estats Units, com la Manhattan School of Music També dirigí diverses orquestres, com ara l’Orquestra Filharmònica de Nova…
,
Guillem Simó i Roca
Literatura catalana
Poeta, dietarista, narrador, historiador, pintor i compositor.
Vida i obra Fou catedràtic d’institut de llenguai literatura catalanes Les seves primeres publicacions foren treballs de crítica literària sobre la prosa costumista balear del s XIX, la literatura sapiencial, les profecies i els prognòstics, i un assaig històric, El debat autonòmic a les Illes durant laSegona República 1991 Cap al final de la seva vida preparà per a la publicació la seva obra de creació literària, que aparegué pòstumament El 2004 s’edità el poemari 19 poemes amb música 1973-2000, illustrat amb deu dibuixos i dinou composicions musicals, tots originals de l’autor…
Les ebenàcies
Branca de caqui Diospyros kaki que duu un fruit baia gairebé madur, amb el calze persistent Observeu també les fulles rogenques, de base cuneada, poc abans de desprendre’s Josep M Vives Formen part d’aquesta família dos gèneres i més de 400 espècies, principalment arbòries, esteses sobretot pels països tropicals i subtropical Són presents també a les regions temperades de l’hemisferi boreal, excepte Europa, on no hi ha cap espècie autòctona El banús o eben és una fusta de color fosc, molt dura i inatacable pels insectes, produïda per diverses espècies de Diospyros S’utilitza per a fabricar…
Gerard Claret i Serra
Gerard Claret i Serra
© Fototeca.cat
Música
Violinista.
Fill d’ Andreu Claret i Casadessús Fou deixeble de Joan Massià, Gonçal Comellas, Enric Casals i León Ara Collaborà amb Narciso Yepes i Maurice Gendron Ha estat guardonat en diversos concursos estrangers premi Tenuto de Brusselles i nacionals Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona Des del 1979 forma un duo amb el pianista Josep M Escribano Fou membre fundador del Quartet Ciutat de Barcelona i del Quartet Numen, i ha dirigit l’Orquestra Nacional d’Andorra, de la qual és concertino des del 1993 Uns quants anys després collaborà en la gira francesa dels Solistes de Tòquio Ha exercit una…
,
Oriol Martorell i Codina

Oriol Martorell i Codina
© Fototeca.cat
Historiografia
Música
Director musical, musicòleg, pedagog i historiador.
Vida Influït per l’ambient familiar i per l’escoltisme, estudià música amb MLl Torrà de Gibert, N Carbonell i també amb E Toldrà, de qui, a més, fou secretari Compaginà els estudis musicals amb els de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en història Des del 1983 fou catedràtic d’història de la música en aquesta mateixa universitat, de la qual ja era professor des del 1970 El 1947 cofundà la Coral Sant Jordi , que dirigí fins el 1991 Especialista en direcció coral, professà sobre aquesta matèria en diferents països Mantingué una intensa activitat en el terreny de la…
,
Iannis Khristú
Música
Compositor i metafísic grec.
Vida Va créixer en el si de la comunitat grega d’Alexandria i fou educat a l’Escola Anglesa d’aquesta ciutat Rebé les primeres lliçons musicals d’un emigrant rus installat a Alexandria Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, es traslladà a Anglaterra per estudiar filosofia al King’s College de Cambridge Durant els anys d’estudi a la universitat britànica, amplià la seva formació musical amb mestres com el compositor austríac H Redlich Després de graduar-se 1948 es desplaçà a Itàlia i estudià a Roma, on fou alumne de F Lavagnino, i, el 1949 i el 1950, assistí als cursos d’estiu…
Francesco Antonio Vallotti
Música
Compositor i teòric musical italià.
Vida Monjo franciscà, gràcies als seus excepcionals dots musicals fou enviat pel prior de l’orde a estudiar amb GA Bissone, mestre de capella de la catedral de Vercelli El 1721 es traslladà a Pàdua per continuar els estudis musicals amb FA Calegari Fou escollit tercer organista de la basílica de Sant Antoni, en substitució de GL Albori El 1730 succeí a GA Rinaldi com a mestre de capella, càrrec que ocupà fins la seva mort Vallotti tenia sota la seva direcció un cor de setze cantants i setze instrumentistes de corda, entre els darrers dels quals hi havia G Tartini i A…
música d’Estocolm
Música
Música desenvolupada a Estocolm (Suècia).
Fundada el 1255, la ciutat s’esmenta ja en documents del 1298 per les activitats musicals de l’església de Sant Nicolau i de la cort, que creà la seva capella musical el 1526 El creixement de la població durant el segle XVIII coincidí amb un increment de la vida musical i el començament de les representacions teatrals el 1724 Trenta anys més tard s’obrí el teatre de Drottningholm i el 1770 s’inaugurà l’Òpera Reial, on el 1773 s’estrenà la primera òpera sueca, Thetis och Pelée 'Tetis i Peleu' El 1782 s’inaugurà el Nou Teatre Suec, i el 1784 el Munkbroteater, dedicat a concerts de…
música de Budapest
Música
Música desenvolupada a Budapest (Hongria).
És formada per dues ciutats diferents Buda i Pest, unides des del 1873 Quan els mongols envaïren la regió a mitjan segle XIII anihilaren la florent cultura medieval existent Amb Lluís el Gran 1342-82, que designà Buda capital, Hongria conegué una època de gran esplendor durant la qual les arts foren protegides pels monarques La invasió dels turcs a mitjan segle XVI comportà una nova època de foscor que es prolongà fins a l’arribada dels Habsburg austríacs al segle XVII La vida musical de la ciutat es refeu, però prengué un caràcter eminentment germànic No fou fins molt més tard que els…
Poesies
Literatura catalana
Volum recopilatori pòstum de l’obra poètica de Màrius Torres (1947).
Desenvolupament enciclopèdic L’any 1938, el poeta va revisar i ordenar cronològicament els seus poemes en cinc llibres Joan Sales els publicà a Coyoacán, Mèxic, dins “Quaderns de l’Exili”, i l’any 1950 en una edició a Llibres de l’Óssa Menor Les edicions posteriors apleguen altres poemes esparsos, contes i cartes El “Llibre primer” recull deu poemes d’inspiració artística que emmirallen amb subtilesa la malaltia i la mort com a fons del jo líric En la naturalesa, el poeta aspira a un desig de pau El “Llibre segon” conté vint-i-dos poemes amb diverses cançons a Mahalta i alguns temes clàssics…