Resultats de la cerca
Es mostren 3081 resultats
Castell de Montferri o Rocamora, abans de Puigtinyós
Art romànic
Les notícies documentals sobre aquest castell són escasses Amb tot, sembla que la primera referència del castell de Puigtinyós és de l’any 1072, quan surt esmentat en la carta de població que Bonfill Guillem de Castellvell i la seva muller Sicarda atorgaren a Guillem Isarn Degué ésser en un primer moment un castell subsidiari del castell de Castellví de la Marca Com aquest, fou una fortalesa dels Castellvell A l’inici del segle XIII la senyorejava Guillema de Castellvell, que es casà amb Guillem Ramon I de Montcada, vescomte de Bearn Un fill d’ambdós, Guillem II de Montcada, en fer testament…
Sant Hilari de Vilanova del Camí
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Claramunt, i posteriorment passà a dependre de la quadra de Vilanova Començà essent una capella de la domus de Vilanova, després sufragània de la parròquia de la Pobla de Claramunt i finalment adquirí la condició de parròquia Les primeres notícies del terme de Claramunt corresponen a l’any 978, en la butlla que el papa Benet VII per la qual confirmà al bisbe de Vic, Fruià, la possessió del bisbat Els límits del bisbat en el sector occidental passaven pels confins de Claramunt Clarmonte L’existència de la domus de Vilanova és…
Castell de l’Espelt (Òdena)
Art romànic
La primera notícia del castell de l’Espelt és de l’any 996 En aquesta data surt esmentat en un document atorgat pels comtes de Barcelona, en el qual Ramon Borrell i la seva muller, Ermessenda, promulguen una sentència favorable a Sisensa pels castells d’Òdena, Speuto i Serraïna que li havia llegat el seu marit Guifré, possessions que reclamava Bonfill, fill de Sendred El 1040 aquesta fortalesa fou donada per Sesnanda, senyora del castell de Guardiola, a la Seu de Vic Malgrat això, la família Cervera prengué per la força la potestat d’aquest castell, tal com ho demostra un document datat el…
Universitat Rovira i Virgili (URV)
Historiografia catalana
Institució d’ensenyament superior de Tarragona, creada per la llei 36/1991 aprovada pel Parlament de Catalunya el 12 de desembre de 1991.
Desenvolupament enciclopèdic S’han buscat els precedents d’aquesta universitat en els estudis creats a redós de la catedral de Tarragona el 1197, ampliats progressivament L’arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaeta fundà el 1572 l’Estudi General, amb consideració universitària, i un privilegi papal del 15 de desembre de 1574 autoritzà les facultats de gramàtica, arts i teologia Posteriorment, Felip II ratificà aquest privilegi el 27 de desembre de 1588 Suprimit per Felip V l’11 de maig de 1717, fou substituït per un Reial Estudi, que funcionà precàriament fins el 1847 El 1971 les autoritats…
Ramon Ferrer
Historiografia catalana
Historiador, eclesiàstic i dietarista.
Estudià gramàtica, retòrica i filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona El 1801 ingressà en la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri Decidit opositor a la dominació francesa, el 1814, a la fi de l’ocupació, el baró d’Habert l’expulsà de Barcelona El 1821 morí exercint el ministeri sacerdotal, víctima de la febre groga Fou autor d’un extens dietari en sis volums sobre l’ocupació francesa, titulat Barcelona cautiva i publicat a Barcelona entre el 1815 i el 1821 per la impremta Brusi Segons el mateix autor, inicià la redacció de la crònica el 26 de novembre de 1808,…
Jaume Aixelà i Gassol
Historiografia catalana
Literatura catalana
Hagiògraf, lector de filosofia de la regular observança de Sant Francesc a Girona i examinador sinodal del bisbat gironí.
És l’autor de la Vida portentosa, heroicas virtuts y estupendos miracles del molt insigne sicilià lo beato Benet de Palermo, dit vulgarment lo Santo Negro, fruyt molt preclar de la religió franciscana Girona 1757 Aquesta obra pretenia depurar la biografia de Benet de San Filadelfo, canonitzat per Pius VII, de les múltiples llegendes i anècdotes que l’ornamentaren, sobretot arran de l’èxit assolit per una extravagant comèdia del poeta setcentista Antonio Mira de Amescua titulada El negro de mejor amo, San Benito de Palermo Amb tal objectiu, el menoret se cenyí als annals del seu orde, i els…
,
Galceran de Pinós
Historiografia catalana
Noble, senyor de Pinós (Galceran II de Pinós), Vallmanya, l’Espà, Gósol, Saldes i Querforadat, pels quals prestà jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona i Cerdanya (1117-31), dominis als quals afegí, per concessió de Ramon Berenguer IV (1134) els castells de Sant Martí de Tous, Queralt i Miralles, que, però, no romangueren dins el patrimoni familiar.
Vida i obra Figurà sovint en el seguici d’ambdós comtes i fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III 1130 El 1141 fou un dels designats del pacte de Carrión entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella Ell, o potser el seu fill, representà el comte en un plet que aquest tenia amb Pere de Puigverd pels castells de Piera i Prenafeta el 1157 Sembla que ha d’ésser ell el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles , segons la qual Galceran de Pinós, com a almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria 1147 i hi caigué presoner Els sarraïns demanaren…
Lorenzo López
Historiografia catalana
Cronista i jesuïta.
A Alacant estudià gramàtica, arts, lògica i filosofia, defensant conclusions públiques de dialèctica Continuà formant-se a la Universitat de València i, després d’ingressar a la Companyia de Jesús 1698, realitzà tasques docents als collegis de l’orde a Tarragona on impartí poesia llatina i retòrica, Manresa arts i Vic teologia Després de professar els quatre vots establerts per la Companyia febrer del 1714, retornà a València, on ocupà la càtedra de teologia del Collegi de Sant Pau també exercí el càrrec de rector als collegis jesuïtes de Tortosa i Alacant Els contemporanis el consideren un…
Mèdici
Música
Família italiana de mecenes artístics.
Els seus membres foren famosos per llur patrocini de la literatura, les arts i la ciència Governaren a Florència durant més de tres-cents anys, en el període que va del 1434 al 1737, sense gairebé interrupcions La influència internacional dels membres més prominents d’aquesta família dedicada a la banca i al comerç, juntament amb una sèrie de matrimonis ben calculats, feren possible la seva posició privilegiada en la vida política, social i cultural tant d’Itàlia com de la resta d’Europa A partir del 1438, sota la protecció de Cosimo 1389-1464, es fundaren les primeres capelles musicals a la…
Universitat de Perpinyà
Institució d’ensenyament superior creada a Perpinyà per iniciativa de Pere III el Cerimoniós el 1350, poc després de la definitiva reincorporació del Regne de Mallorca a la corona catalanoaragonesa.
Fou dotada de tres facultats teologia, dret i arts, amb les mateixes prerrogatives i privilegis que la Universitat de Lleida El 1379 fou confirmada eclesiàsticament per butlla papal de Climent VII, però aquest li suprimí la facultat de teologia i li n'afegí una de medicina, per suplir possiblement la de Montpeller, vila incorporada al regne de França La Universitat depenia bàsicament del bisbe d’Elna Els estatuts foren redactats el 1380, calcats sobre els de la Universitat de Lleida el 1647 hi foren afegits els de Tolosa, fet que accentuà la desvinculació respecte a Montpeller Hi afluïren…