Resultats de la cerca
Es mostren 3180 resultats
Castell de Flix
Art romànic
El lloc de Flix és documentat des del segle XII Vers el 1150 fou conquerit per Ramon Berenguer IV que, entre el 1153 i el 1159, atorgà als sarraïns que hi restaren una carta de garanties i franqueses El mateix comte cedí en feu el 1154 al genovès Bonifaci da Volta el castell i la vila de Flix, cessió que completà el 1157 Els Volta conservaren el castell o hi tingueren drets fins a mitjan segle XIII El 1257, el rei Jaume I donà el castell a Teresa Gil de Vidaure, que el vengué a Arnau del Bosc A l’inici del segle XIV era senyor de Flix Pere del Bosc, que, el 1308, atorgà el privilegi dels…
aprisió
Història del dret
Ocupació d’una terra erma sense titular directe amb el propòsit de rompre-la i d’explotar-la convenientment.
L’aprisió fou un dels mitjans emprats pel poder públic per a dur a terme la tasca de repoblament de les contrades septentrionals de la península Ibèrica, especialment a Catalunya i a la zona castellanolleonesa, els primers segles de la Reconquesta, devastades a conseqüència de les escomeses dels sarraïns i de les reaccions cristianes Les modalitats de l’aprisió, requisits per a efectuar-la, títol que adjudicava, etc, no eren uniformes en les diverses regions alludides Bé que el principi d’on arrencaven d’origen romà era d’un domini eminent dels predis erms i sense amo, per part…
música brasilera
Música
Art musical del Brasil.
Els colonitzadors i missioners portuguesos hi introduïren instruments europeus, el cant pla i el sentit harmònic occidental La vida musical s’expandí en el cases d’òperes de les diferents ciutats, especialment a Minas Gerais El trasllat de la cort portuguesa al Brasil 1808 donà nova vida a l’òpera i a la música religiosa, en les quals incorporà músics notables Els primers compositors autòctons foren José Mauricio Nunes García 1767-1830 i Francisco Manuel da Silva Amb Antonio Carlos Gomes 1836-96, que compongué òperes italianitzants, apareix la primera figura de nom internacional Al segon terç…
guitarra

Parts d’una guitarra
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts.
La caixa de ressonància té forma de vuit i es prolonga amb un mànec damunt el qual hi ha una peça de fusta o diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts El fons de la guitarra i la seva taula harmònica són units per mitjà de riscles o costats En el centre de la taula hi ha un orifici circular i en la part inferior de la taula harmònica hom troba el pontet En la seva forma actual més típica disposa de sis cordes pinçades Tres són de tripa i pertanyen al registre agut les altres són de seda, recoberta de metall, i pertanyen al greu aquestes últimes són cordes filades Actualment són sovint…
Gil Álvarez de Albornoz
Història
Cristianisme
Cardenal i polític castellà.
Fill de García Álvarez de Albornoz descendent d’Alfons V de Lleó i de Teresa Luna de noble família aragonesa Fou educat pel seu oncle Eiximèn de Luna, arquebisbe de Saragossa, que l’envià a Tolosa, on, fins el 1325, estudià dret canònic amb Esteve Aubert el futur papa Innocenci VI S'introduí a la cort d’Alfons XI de Castella, afavorit pel seu oncle Eiximèn, que havia estat traslladat a Toledo El 1338 el succeí en la seu arquebisbal i fou designat canceller de Castella El 1340 fou legat pontifici de la croada contra els benimerins Prengué part en la batalla de Salado, al costat d’Alfons XI, i…
Jorge Luis Borges

Jorge Luis Borges
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta, narrador i assagista argentí.
Cursà estudis a Ginebra, viatjà per la península Ibèrica i, a Madrid 1919, se sentí atret per l’ultraisme, que dugué a Buenos Aires 1921 Amic de la controvèrsia, fundà, amb Macedonio Fernández, Proa 1922, revista oberta a tota ideologia, i collaborà a Martín Fierro , Nosotros , Valoraciones i especialment a Sur i al suplement del diari La Prensa Havent signat un manifest contra la dictadura de Perón 1946, aquest, com a resposta, el nomenà inspector d’aviram als mercats de Buenos Aires, càrrec que ell dimití D’aquesta època són notables les antologies fetes en collaboració amb…
Valerià Weyler i Nicolau
Valerià Weyler i Nicolau
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Fill de Fernando Weyler y Laviña Diplomat d’estat major, el 1862 n'era ja comandant Fou enviat aquest any a Cuba i més tard a Santo Domingo 1863-64, durant l’efímera reversió d’aquesta illa a la sobirania espanyola arran d’aquesta darrera intervenció, fou condecorat amb la “Laureada de San Fernando” Tornà a la península Ibèrica, i combaté els carlins durant la tercera guerra Carlina Es distingí en l’acció de Bocairent i en diverses accions al Principat El 1878, a quaranta anys, ja era tinent general Com a home públic, estigué molt vinculat a Catalunya, de la qual fou capità…
Noel Llopis i Lladó
Geologia
Geòleg.
Excursionista, alpinista el 1932 escalà, amb Vilaret, la paret nord del Pedraforca i espeleòleg animador de la publicació “Sota Terra”, 1932-36, es llicencià en ciències naturals a Barcelona 1932, sota el mestratge de JMarcet i Riba, MSan Miguel de la Càmara, FPardillo i LSolé i Sabarís publicà, fins el 1939, una vintena de treballs sobre tectònica i morfologia dels Prepirineus i del Pirineu català i la hidrologia càrstica del Sistema Mediterrani En 1936-39 aixecà el primer mapa geològic d’Andorra a escala 150 000 En 1939-48 publicà uns quaranta treballs de tema català, coronats per la tesi…
Antoni Vives i Tomàs

Antoni Vives i Tomàs
© Ajuntament de Barcelona
Política
Economista, polític i escriptor.
Es llicencià en ciències empresarials i s’especialitzà en màrqueting i comerç internacional Acabats els estudis, ocupà diferents càrrecs directius a Nissan Motor Ibérica, entre d’altres, el de director comercial de Nissan Motor España i el de comissionat especial a Espanya per a les negociacions de l’associació de Nissan i Renault Inicià la seva trajectòria política en el moviment Acció Catalana, del qual fou secretari general, i conduí l’ingrés d’aquesta formació a Esquerra Republicana de Catalunya , de l’executiva de la qual passà a formar part l’any 1998 El 1999 ingressà a Convergència…
Josep Triadó i Mayol

Josep Triadó i Mayol
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant, exlibrista i pintor.
Cursà estudis a Llotja Amplià estudis, becat, a Madrid 1890-91 Els anys noranta es dedicà a la pintura i participà en les Exposicions Internacionals de Belles Arts de Barcelona 1894, 1896 i 1898, amb obres de caràcter simbolista, com La Mort , i paisatges lírics, poètics, boirosos, semblants als de Vancells Els anys 1897-98 es familiaritzà amb l’art industrial d’arrels angleses introduït a Catalunya per Ade Riquer, que li ensenyà gravat Es dedicà cada vegada més al dibuix i el 1902 en guanyà la plaça de professor a Llotja, on romangué fins a la mort Les arts gràfiques esdevingueren el seu…