Resultats de la cerca
Es mostren 5704 resultats
Pere Màrtir Coll i Alsina
Historiografia catalana
Literatura catalana
Dietarista i comerciant.
Pertanyent a una família que havia estat collectora dels delmes i tasques de la noble casa de Llupià durant diverses generacions, aprofità l’embranzida econòmica calellenca de la segona meitat del s XVIII per a dedicar-se al comerç i a la indústria El 1779 era propietari d’una fàbrica de cordons de seda i en els anys següents tingué diversos tractes com a subministrador de l’exèrcit de la monarquia borbònica Escriví un diari o llibre de memòries que es conserva dins el fons Albert Giol i Galceran de l’Arxiu Històric Municipal de Calella Les primeres notes de l’obra intenten reconstruir els…
,
suite
Música
Successió de fragments instrumentals extrets d’una obra més extensa, generalment un ballet o una òpera.
Simultàniament a la suite de danses vegeu la primera accepció de suite , a mitjan segle XVII aparegué la pràctica de configurar suites reunint extractes d’obres escèniques, especialment de ballets i òperes el cas de JB Lully fou paradigmàtic Danses i àries d’una o diverses obres -en la mateixa tonalitat- eren agrupades i precedides moltes vegades d’una obertura a l’estil francès Durant la segona meitat del segle XIX i al llarg del XX la suite d’extractes ressorgí es tractava d’una selecció de fragments de música incidental, ballet o òpera -realitzada pel mateix autor o per una…
Orquestra de l’Òpera de Berlín
Música
Orquestra alemanya.
Cal cercar els seus orígens en un cor infantil destinat al servei religiós palatí fundat a mitjan segle XV, al qual Joaquim II de Brandenburg afegí una orquestra el 1545 Impulsada per Frederic I de Prússia, es consolidà com a orquestra reial Königlichen Kapelle Fou dissolta per Frederic Guillem I de Prússia, i recomposta pel seu successor Frederic II el Gran Fou també aquest darrer qui feu construir la Deutsche Staatsoper o Lindenoper 1741-43, actualment coneguda com a Oper unter den Linden i seu de l’orquestra i de l’Òpera de Berlín Amb Gaspare Spontini com a director general…
Hotteterre
Música
Família francesa de fabricants d’instruments, instrumentistes i compositors, activa durant els segles XVII i XVIII.
Arbre genealògic de la família Hotteterre © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Originaris de La Couture-Bousey, a Normandia, diversos membres de la nissaga es traslladaren a París des de mitjan segle XVII, on assoliren una gran reputació com a fabricants d’instruments de vent i instrumentistes a la cort reial i també als Hautbois et Musettes du Poitou i al Grand Hautbois En el seu tractat sobre la musette , Pierre Borjon diu que Jean Hotteterre ~1605-~1692 era únic en la construcció de tot tipus d’instruments de fusta, ivori i caoba Amb el seu fill Martin ~1640-1712…
Arrels Fundació
Sociologia
Organització no governamental de Barcelona dedicada als col·lectius dels sensellar i sensesostre, a la sensibilització sobre l’exclusió social i a la denúncia de situacions o accions que la promouen.
Iniciativa d’un grup d’activistes socials, depengué de la Fundació Sant Pere Claver fins el 1998, que es constituí en fundació per dret propi Centrada inicialment al barri del Raval de Barcelona, el 1987 hi obrí un centre amb dutxa i rober, que el 1991 s’amplià amb un centre obert, els equips regulars de carrer i de visita als hospitals i l’obertura del Refugi, un centre d’acollida nocturn a partir del qual, a mitjan dècada de 1990, impulsà el Programa d’Accés a l’Habitatge Amb el radi d’acció estès a gran part de la ciutat, el 2001 establí el taller prelaboral La Troballa El 1994 adquirí uns…
Club de Futbol Joventut Mollerussa
Futbol
Club de futbol de Mollerussa.
Fundat el 1920, nasqué amb la denominació de Sporting Mollerussa, el qual debutà oficialment en un campionat provincial la temporada 1922-23 Desaparegué al final dels anys vint, i l’actual club fou constituït a l’abril del 1930 El primer president fou Josep Fontanet Bosch A mitjan anys quaranta passà a jugar a primera territorial B i el 1953 adoptà el nom actual La temporada 1979-80 ascendí a primera catalana, la 1982-83 a preferent i la 1983-84 a tercera divisió estatal El president d’aquella època era Joan Miró La temporada 1985-86 es proclamà campió de tercera i disputà la fase d’ascens a…
Alfred Esmatges Yuste

Alfred Esmatges Yuste
Arxiu Teresa Esmatges
Ciclisme
Ciclista i dirigent esportiu.
El 1950 debutà al Campionat d’Espanya de pista com a independent Posteriorment, formà part de l’Agrupació Ciclista Montjuïc 1951, la Penya Ciclista Poblet 1952, la Penya Ciclista Nicky’s 1953-55 i els equips Indaucho 1956, Mobylette 1957, Penya Solera 1958-59, Kas 1960 i Ferrys 1961 A mitjan anys cinquanta debutà a la Volta a Catalunya, on guanyà una etapa, i al Campionat de Sabadell Guanyà el Critèrium de Lleida 1959 i fou tercer del Trofeu Jaumandreu 1955 També guanyà una etapa a les voltes a València 1956 i a Llevant 1961, i aconseguí la millor classificació de muntanya i de…
Josep Antoni Escuredo Raimóndez

Josep Antoni Escuredo Raimóndez
Luis Roman
Ciclisme
Ciclista.
Format al Club Ciclista Salt, destacà en categories inferiors i a mitjan anys vuitanta fitxà pel Club Ciclista La Jabugueña El 1986 s’interessà per la pista i fou campió de Catalunya del quilòmetre A partir del 1988 se centrà en les curses de pista Fou 31 vegades campió d’Espanya en les especialitats de velocitat 1992, 1995-97, 1999, 2004, 2007, 2009, velocitat olímpica 1997, 1999, 2005-09, quilòmetre 1992, 1994, 1996, 1997, 1998, 2001, 2002 i cursa keirin 1995, 1998, 2003-09 Aconseguí la medalla de plata en velocitat i la de bronze en…
Nicolau Rubió
Cinematografia
Pintor i cineasta amateur.
Fill de l’enginyer Santiago Rubió i Tudurí , l’exili familiar el portà el 1938 a Vielles Auvèrnia, França i el 1948 a Buenos Aires, on estudià pintura Especialitzat en l’art colonial, és considerat un dels més grans difusors del fileteado porteño El 1957 participà en l’exposició de la Sociedad Estímulo de Bellas Arts, que donà origen al moviment informalista Molts dels seus treballs pictòrics s’estructuren en forma de quadres-vinyetes amb llegendes que se succeeixen de manera seqüencial, com si es tractés d’un guió illustrat, una tècnica cinematogràfica que igualment utilitza quan dona…
Elvira Jofre
Cinematografia
Actriu.
S’inicià a set anys al teatre Romea, del qual formà part del repartiment habitual fins a arribar a protagonista Durant la temporada 1929-30, a la Gran Companyia Catalana, coincidí amb l’actor Pere Gener, amb el qual es casà i el 1931 formaren la companyia Jofre - Gener El seu repertori fou interpretat per tot Catalunya, amb obres com ara Julieta, filla única 1931 de Josep Maria Folch i Torres Siete mujeres 1941 de Leandro Novarro i Adolfo Torrado i Un marido a precio fijo 1945 de Luisa María Linares A mitjan dècada del 1940 ingressà en el camp del doblatge, contractada pels Estudis Metro-…