Resultats de la cerca
Es mostren 2312 resultats
Emanuele d’Astorga
Música
Nom amb el qual és conegut el compositor italià d’origen castellà Emanuele Gioachino Cesare Rincón d’Astorga.
Era el fill segon de la família Rincón d’Astorga, d’origen espanyol, establerta a Sicília el 1624 El 1698 estrenà a Palerm La moglie nemica perduda, i de seguida marxà cap a Roma Allí entrà a formar part del cercle de l’ambaixador espanyol i conegué el poeta Biancardi, amb qui emprengué una vida errant i aventurera Sembla que cap al 1709 anà a Barcelona, on l’arxiduc Carles d’Àustria havia establert la seva cort reial i pogué estrenar i dirigir la seva òpera pastoral Dafni A Barcelona es feu amic de Caldara i junts anaren a Viena i passaren al servei de Carles, ara emperador…
,
Maria de Bulgària
Història
Filla del rei Joan Asen III de Bulgària i de la princesa bizantina Irene Paleòleg, germana de l’emperador Andrònic II.
El 1303 fou donada per muller a Roger de Flor, creat megaduc de l’imperi, per tal d’obtenir la seva ajuda contra els turcs
orde del Drac Vençut
Militar
Orde militar instituït per l’emperador Segimon I el 1418 per defensar l’Església contra els heretges, i especialment els hussites.
La seva insígnia era un drac invertit símbol de l’heretgia vençuda Alfons IV de Catalunya-Aragó l’establí als seus estats per distingir els qui lluitaven contra els turcs Tingué curta durada
sevir augustal
Història
Sacerdot romà pertanyent a una corporació formada per sis membres (d’on prové el nom), dedicada al culte a l’emperador.
Existí, des de l’època d’August, a totes les ciutats romanes colònies o municipis Els sevirs eren gairebé sempre lliberts, fórmula que permeté d’incorporar aquest grup social a les cerimònies i als honors civicoreligiosos de les ciutats, on tenien vedats altres càrrecs representatius Hom coneix l’existència de sevirs i els noms d’alguns a gairebé totes les ciutats romanes importants o mitjanes dels Països Catalans
marquesat del Poal
Història
Títol senyorial concedit —segons sembla— per l’emperador Carles VI el 1725 a Antoni Desvalls i de Vergós, vescomte de Poal.
Continua, de dret, en la mateixa família El vescomtat del Poal fou concedit a ell mateix pel rei arxiduc, el 1706, sobre la senyoria del Poal
Francesc II
Història
Emperador romanogermànic (1792-1806) i d’Àustria (Francesc I) (1804-35) i rei de Bohèmia i Hongria (Francesc II) (1792-1835).
Fill i successor de Leopold II i de la infanta Maria Lluïsa d’Espanya Conseqüent amb la seva actitud política conservadora i antireformista, prengué part en diverses coalicions europees contra la Revolució Francesa i hagué de cedir territoris considerables en les paus de Campoformio 1797, Lunéville 1801, Bratislava 1805 i Viena 1809 L’abdicació de la corona imperial 1806 posà fi a la història de l’imperi Romanogermànic, però aconseguí de salvar la monarquia austríaca casant la seva filla Maria Lluïsa amb Napoleó, el qual després vencé a Leipzig 1813 i a Waterloo 1815 A l’interior la seva…
república de Venècia
El Palazzo Ducale, a Venècia, seu del dux de la república de Venècia
© Fototeca.cat
Història
Entitat política sorgida entorn de la ciutat de Venècia.
La província bizantina dels vènets fou administrada, civilment i militarment, per tribuns marítims Durant el segle VI els vènets ajudaren Belisari en el setge de Roma i lluitaren amb Narsès contra els visigots La necessitat de defensa de les invasions longobardes motivà l’establiment d’un dux 697, amb autoritat sobre la federació insular, càrrec que esdevingué definitiu des del 742 i que disposava d’una certa autonomia dins l’imperi bizantí Des d’aquella època es perfilaren les característiques de Venècia com a centre comercial intermediari entre Itàlia i l’Orient, i començà l’armament de…
època Meiji
Història
Època del Japó que correspon al regnat de l’emperador Meiji Tennō (1867-1912) i que hom anomena també època il·lustrada (meiji).
En aquesta època el país es transformà, mitjançant la industrialització i la reorganització de l’estructura del poder supressió del shogunat, en una potència moderna
barres catalanes
Escut de Catalunya, amb les barres catalanes , segons disseny de Domènech i Montaner, al Palau de la Música Catalana (1905-08)
© Fototeca.cat
Història
Denominació habitual del senyal heràldic que constitueix l’escut català i la bandera catalana.
D’acord amb la nomenclatura heràldica, cal descriure-les, en el cas de l’escut, com, en camper d’or, quatre pals de gules i, en el cas de la bandera, en camper groc, quatre faixes vermelles Una llegenda n'atribueix la institució a l’emperador franc Lluís el Piadós, que dibuixà sobre l’escut daurat del comte de Barcelona Guifré el Pelós les barres vermelles amb quatre dits molls de la sang del comte, que rajava de les ferides rebudes en batalla contra els normands i en defensa victoriosa de l’emperador franc Aquesta llegenda apareix escrita per primera vegada en la Segunda parte de la Crónica…
patriarcat de Constantinoble
Església
Dignitat i territori jurisdiccional del cap espiritual de l’Església ortodoxa, amb seu a Constantinoble.
L’antiga Bizanci fou evangelitzada molt aviat, bé que l’atribució tradicional a l’apòstol sant Andreu sigui llegendària segle VI Quan, el 330, es convertí en capital de l’Imperi i rebé el nom de l’emperador Constantí, el seu bisbe fou sostret a la jurisdicció del metropolità d’Heraclea de Tràcia, del qual depenia El concili I de Constantinoble 381 li reconegué cànon 3 el primer lloc després de la seu romana, en tant que “nova Roma” El concili de Calcedònia 451 li atribuí cànon 28 la jurisdicció damunt Tràcia, Àsia i el Pont i li reconegué també cànons 9 i 17 el dret d’última apellació Al…