Resultats de la cerca
Es mostren 4150 resultats
Claudi Mas i Perera
Enologia
Enòleg.
Fill de l’escriptor Claudi Mas i Jornet i germà de Pere Mas i Perera El 1922 es graduà a l’Escola Superior d’ Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya en enologia El 1927 es traslladà a Xile, contractat per una empresa a Lontué Posteriorment, fixà definitivament la seva residència a Santiago de Xile Allà feu també estudis d’agronomia, i es llicencià com a enginyer agrònom Dedicat al món empresarial, fundà, el 1939, la fábrica de licors Mas y Cía Participà activament en la vida dels catalans residents en aquest país Fou president del Centre Català de Santiago de Xile 1932-34,…
Francesc Puig i Alfonso
Literatura catalana
Escriptor i llibreter.
Fou president de la Societat Econòmica d’Amics del País, de la Junta de l’Hospital Clínic i de la Cambra Oficial del Llibre, a més de regidor de Barcelona per la Lliga Regionalista Ajudà i estudià les societats benèfiques Publicà, entre altres, Protección de la infancia y represión de la mendicidad 1911, en collaboració amb Ramon Albó Relaciones entre los organismos benéficos y la represión oficial de la mendicidad 1914, Beneficencia en Barcelona 1920 i Beneficencia 1927 A mig camí entre les memòries i l’assaig històric escriví Curiositats barcelonines 1919, en tres volums Recordant coses…
,
nomadisme
Etnologia
Sociologia
Sistema de vida d’alguns grups humans que es desplacen periòdicament o constantment d’un lloc a un altre cercant condicions de vida millors.
És practicat pels grups humans d’economia caçadora-recollectora com els australians, els sans i altres pobles molt primitius, els caçadors de l’Àrtic com els esquimals i els pobles d’agricultura primitiva els quals, a mesura que les terres s’empobreixen per manca d’adob, han de cercar nous camps de conreu Però la vida nòmada per excellència és la dels pobles d’economia ramadera, que han d’anar amb els ramats per cercar les pastures millors i els dipòsits d’aigua o de sal que convenen als animals La societat dels pobles nòmades ramaders és sempre patriarcal, amb una forta divisió…
Imre Nagy
Història
Polític hongarès.
D’origen camperol, el 1917 entrà al partit comunista i participà en la revolució bolxevic russa i en la revolució hongaresa dels consells 1919 Refugiat a l’URSS, tornà a Hongria el 1944 Ministre d’agricultura el 1945, defensà la reforma agrària socialista enfront del model soviètic de collectivitzacions, defensat per Mátyás Rákosi fou ministre de l’interior 1945-46 i d’alimentació 1950-52 Elegit president de l’Assemblea Nacional 1948 i havent arribat a primer ministre 1953, denuncià l’estalinisme i prometé l’alliberament polític i econòmic, però fou destituït 1955 En produir-se…
Bernat Martí i Oliver
Arqueologia
Arqueòleg.
Format a la Universitat de València, on es doctorà el 1978, ha estat, des del 1979, conservador del Servei d’Investigació Prehistòrica i Museu de Prehistòria de la Diputació de València, que dirigí en 1987-96 És també professor de la Universitat de València El seu treball de recerca s’ha centrat en el període comprès entre el Neolític i l’edat del bronze del País Valencià Ha dirigit les campanyes d’excavacions a la cova de l’Or de Beniarrés 1976-86 i al poblat de la Muntanya Assolada d’Alzira 1978-86 Entre les seves publicacions cal destacar Cova de l’Or Beniarrés, Alicante 1977-80, El…
Edgar Faure
Política
Dret
Advocat i polític francès.
S'exilià durant l’ocupació nazi i formà part del govern provisional Diputat radicalsocialista, fou ministre en diversos governs de la IV República i president del Consell 1952 i 1955-56 Exclòs del partit radical, evolucionà cap a una posició gaullista independent Fou ministre d’agricultura 1966-68 i, després dels fets de maig del 1968, ministre d’educació 1968-69 Fou també ministre d’afers socials 1972-73, president de l’Assemblea Nacional 1973-78 i membre del Parlament Europeu 1979-81 L’any 1978 ingressà a l’Académie Française És autor de novella policíaca amb el pseudònim d’…
Justus von Liebig
Química
Químic alemany.
Deixeble de Gay-Lussac a París, fou més tard professor a Giessen i Munic, on renovà l’ensenyament científic Creà una important escola d’investigadors dins la naixent química orgànica, a la qual aportà, ultra la seva teoria dels radicals juntament amb Dumas, nous mètodes d’anàlisi quantitativa, investigacions sobre determinats hidrocarburs amb Wöhler i altres, estudis sobre colorants d’origen mineral, treballs sobre fisiologia animal i vegetal i especialment les seves descobertes en el camp de la química agrícola nutrició mineral de les plantes, cicle del nitrogen, funció dels fosfats,…
Víctor Oroval i Tomàs
Historiografia catalana
Mestre i advocat.
Vida i obra D’àmplia formació humanista, fou des del 1948 el director de la Biblioteca Pública Municipal de Carcaixent, on desenvolupà una important tasca cultural Mantingué bones relacions amb l’arabista Julià Ribera i Tarragó, i amb altres estudiosos com Francesc Fogués Juan, JE Martínez i Ferrando, Felip Mateu i Llopis i Desamparados Pérez Pérez El 1971 participà en el Primer Congrés d’Història del País Valencià i, posteriorment, el 1979, fou membre fundador d’Acció Cultural del País Valencià La seva obra, moderna i rigorosa, es compon de més de 80 articles de temes locals i…
Zàmbia 2010
Estat
L’augment del preu del coure en el mercat mundial va reactivar l’economia del país, que va créixer el 6,6%, segons el Fons Monetari Internacional FMI El president, Rupiah Banda, reelegit a l’octubre del 2008, es va proposar reduir la dependència del coure, que aporta un terç del PIB, amb la concessió d’incentius a l’agricultura i la promoció del turisme Competint amb Sud-àfrica, Namíbia i Botswana a la regió, Zàmbia ha aconseguit fer-se un forat en el mercat del turisme d’aventura i de la naturalesa L’arribada de turistes s’incrementa anualment un 4% des del 1995 La lluita contra…
Josep Vila i Callol
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres, director de camins veïnals i membre del Foment de la Producció, actiu a Girona del 1856 al 1900.
Ocupà diversos càrrecs polítics provincials i formà part de la Junta d’Agricultura, com un dels màxims propietaris de terres de Ribes de Freser Soci de la impremta de Joan Vila, i comprador de béns nacionals, s’inicià amb l’arquitecte municipal Martí Sureda i Deulovol, amb el qual collaborà en la construcció de diverses cases de la Rambla de Girona En solitari construí diversos habitatges particulars, com les cases Saura, Masó i Perich, el Cafè de l’Estació 1892 i el velòdrom de la Carretera de Barcelona 1897 per al Club Velocipèdic de Girona, de caire modernista A l’últim…