Resultats de la cerca

Situació Aspecte de l’església des de l’exterior, amb el mur de ponent i la porta d’entrada F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de la capella es troben situades als peus del castell de Castellbell, bastit al cim d’un banc de roca que s’aixeca a la riba dreta del Llobregat, a l’indret on el riu descriu un ampli meandre que giravolta el serral on és encimbellat, al centre del terme Long 1°51’46” — Lat 4T38’05” Hom hi arriba per la carretera de Manresa a Abrera Després d’haver passat la població de Sant Vicenç de Castellet, cal desviar-se, a mà dreta, per emprendre la carretera que mena a…

Situació Vista aèria del sector més enlairat del poble d’Olopte, presidit per l’església de Sant Pere ECSA - M Catalán L’església parroquial de Sant Pere s’aixeca al capdamunt del poble d’Olopte, en una posició dominant Mapa 36-10 217 Situació 31TDG025943 Per a arribar a Olopte cal agafar la carretera N-260 de la Seu d’Urgell a Puigcerdà Passat Isòvol i abans d’arribar al poble d’All, s’ha d’agafar una carretera local en direcció nord que, en menys de 2 km, deixa al peu de l’església de Sant Pere RMAE Història La menció més antiga de la parròquia d’Olopte surt en l’acta de consagració de la…

Aquesta església era situada en l’antic terme del castell de Tous, en el lloc de Sentfores No sembla que arribés a tenir altra condició que la de capella mariana El terme del castell de Tous es documenta a partir del 960, any en què el comte Borrell donà a Sant Pere de Vic i al bisbe Ató el castell de Tous, situat al terme del castell de Montbui El lloc apareix en la documentació vers l’any 1090, que el noble Deodat de Claramunt usurpava l’alou de Sentfores a l’església de Vic, la qual denuncià l’usurpador L’església es documenta l’any 1294 en el testament de Berenguer Paloma, veí del terme…

A continuació, la taula presenta el grau de comestibilitat i toxicitat de diferents bolets, preparada per la Societat Catalana de Micologia Aquesta llista comprèn, entre altres, les espècies que tenen nom popular català Les comestibles han estat repartides en quatre grups, segons llur qualitat, d’acord amb un cert consens, entre experts de la Societat Catalana de Micologia, coordinats per August Rocabruna Dins de cada grup, s’han endreçat per ordre alfabètic Algunes espècies no s’inclouen entre les comestibles per la facilitat d’ésser confoses amb d’altres de tòxiques Tampoc hi són les que…

LaM llatina, com gairebé tot aquest alfabet, deriva directament de les lletres grega i etrusca corresponents, alhora procedents de les formes fenícies LaM clàssica romana constava de quatre pals, traçats en quatre temps el primer, vertical, descendent lleugerament de dreta a esquerra el segon arrencava de la part superior de l’anterior i baixava cap a la dreta el tercer era parallel al primer i finia a l’extrem inferior del segon i el quart començava a la part superior del tercer i anava parallel al…

Vista de conjunt de la imatge J M Melció A la collecció particular de la família Vayreda, d’Olot, es conserva una imatge de la Mare de Déu, la qual constitueix un dels exemplars més antics de la Garrotxa A desgrat que no es coneix amb exactitud el lloc on era venerada, hom sap amb certesa que és dels voltants d’Olot Anteriorment, havia format part de la collecció particular de l’escultor Martí Casadevall, d’on passà als actuals propietaris És una talla de fusta policromada, la qual fa 65 cm d’alçada El conjunt és format per la Mare de Déu, asseguda i amb el Fill, també assegut, al centre de…

Hom el serveix a peces per a dissoldre amb aigua És emprat com a refrescant