Resultats de la cerca

Fundat el 1976, protagonitzà dos ascensos consecutius entre el 1988 i el 1990, des de primera divisió catalana fins a divisió d’honor estatal Amb un equip de només vint anys de mitjana i que havia pujat en bloc des de categoria infantil, es mantingué deu anys consecutius a la divisió d’honor El seu entrenador fou Alberto Mazón Fou quatre vegades semifinalista de la Copa de la CERS 1994, 1995, 1997, 2000 i subcampió de la Lliga Catalana 1997 En destacaren jugadors com Víctor Agramunt, que fou campió del món amb la selecció espanyola i participà en el Mundial B d’hoquei sobre patins amb la…

Hi hagué una primera onada de devoció al Socors que se situà al llarg del s XVI, i una de moderna s XIX i XX a cura dels salesians, sota l’advocació del Perpetu Socors, icona mariana bizantina venerada a Roma en una església que els fou confiada Són famoses les capelles del Socors de Pineda Maresme, Tossa de Mar Selva, de Peratallada Baix Empordà, la titular de l’església parroquial d’Agramunt Urgell, la imatge venerada a la parroquial d’Hostalric Selva, procedent d’una capella del peu del castell, la titular de la parròquia de Collsuspina Moianès i les esglésies del Secors dels…

El petit poble del Tarròs és situat en un enclavament separat del sector principal pel terme d’Agramunt Aquest indret és conegut des de l’any 1080, en què el comte Ermengol IV d’Urgell donà a Guillem Isarn la quadra de la Fuliola, que limitava a llevant amb els termes del Tarròs La parròquia de Santa Cecília, però, no és documentada fins més tard Inclosa dins la diòcesi d’Urgell, hom sap que el rector del Tarròs contribuí amb 16 sous a la dècima recaptada en el bisbat urgellità l’any 1391 Del primitiu edifici de l’església parroquial no resten vestigis L’actual construcció és una…

Situació i presentació La comarca de l’Urgell, de 579,73 km 2 , comprèn un total de 20 municipis Les segregacions municipals establertes per la Generalitat de Catalunya el 1987 i 1990 van fer que sis dels vint-i-sis municipis que la componien canviessin de comarca El 1987 els municipis de Barbens, Castellnou de Seana, Ivars d’Urgell, Vilanova de Bellpuig i Utxafava passaren a formar part de la nova comarca del Pla d’Urgell, mentre que el municipi de Montornès de Segarra s’agregà a la comarca de la Segarra segons una disposició del 1990 Així doncs, la comarca va perdre extensió 93,25 km 2 La…

Sembla que era d’origen aragonès i que fou monjo de Subiaco Des del 1398 era a la cort papal d’Avinyó Entre els anys 1399 i 1412 fou confessor de Benet XIII, en el qual càrrec succeí Vicent Ferrer Abans del 1408 fou nomenat abat de Sant Joan de la Penya i el 1410 bisbe d’Elna, bé que regí el bisbat en nom seu Esteve d’Agramunt, prior de Gualter, fins al 1417 Es retirà de l’obediència a Benet XIII i el 1417 formà part de l’ambaixada a Peníscola per a demanar al papa la renúncia Féu ampliar l’església de Sant Joan el Vell de Perpinyà, on residia És autor d’una crònica sobre els…

Situació i presentació El terme municipal de Preixens, d’una extensió de 28,67 km 2 , confronta a llevant amb Agramunt, a migdia, amb aquest mateix municipi i amb Castellserà, ambdós de la comarca de l’Urgell, a ponent, amb Montgai, i al sector septentrional, amb Foradada, Artesa de Segre i amb l’enclavament de Montclar, que pertany a Agramunt El municipi és a la vall mitjana del Sió, i continua morfològicament la plana urgellesa regada pel canal d’Urgell Algunes partides del terme són els Ofegats de Sant Pelegrí, Lladrell, Caubera, la Tapiada, Coscolls, les Serres,…

Fill gran de Joan de Llupià i de Saragossa Fou alcaid del Castellet de Perpinyà, i després portantveus del seu pare com a procurador reial de Rosselló i Cerdanya 1636 Lluità contra els francesos al Rosselló comandant un terç, i es destacà en el setge de Salses 1639 El 1640, en esclatar la guerra dels Segadors, fou detingut per sospites d’avinença amb els francesos, però lluità al costat de les tropes de Felip IV de Castella i ocupà Agramunt 1644 Acabada la guerra, fou governador de Catalunya El 1653 li foren confiscats els béns del Rosselló, i foren lliurats a Josep de Margarit,…

Filla de Pere de Montcada i neboda de Jaume I de Catalunya-Aragó El 1253 es casà amb el comte Àlvar d’Urgell el seu pare li donà les viles de Seròs i de Mequinensa i obtingué del seu marit les d’Agramunt, Linyola, Àger i Castelló de Farfanya El 1256, però, aquest, allegant la invalidesa del matrimoni, es casà amb Cecília de Foix , fet que originà una guerra entre els Montcada i els Foix, en la qual intervingué el mateix rei Jaume i que fou aviat general Les sentències contradictòries dictades pels tribunals eclesiàstics apellats per les dues dones agreujaren els fets Àlvar tornà…