Resultats de la cerca

Té una resclosa de 154 m de llarg per 26 m d’alt, que fou construïda durant el primer quart del segle XX, juntament amb la central hidroelèctrica A partir dels primers anys de la dècada de 1970, hom desvia cap a Barcelona una part de la seva aigua, que contribueix a l’abastament de la gran ciutat

Es compon bàsicament de materials que abracen tot el Secundari, plegats al començament del paroxisme alpí, i d’una plataforma estructural miocènica que els recobreix per la base discordant-hi i que forma la llenca de marina Morfològicament, hom hi pot distingir el massís d’Artà, el sector de Felanitx i la plataforma estructural El massís d’Artà, el més robust i compacte, forma la península d’Artà, entre la punta de n'Amer, la de Capdepera i el cap de Ferrutx Forma dues alineacions l’oriental origina un litoral abrupte on s’obren les coves d’Artà i l’occidental, que mira a la…

És l’equivalent volcànic d’un gabre roca plutònica És constituït per plagiòclasi càlcica principalment labradorita i per piroxè augita, amb olivina o sense El principal mineral accessori és la magnetita El basalt vitri és anomenat taquilita La divisió dels basalts depèn de l’alcalinitat del feldespat El basalt alcalí és típic de les illes volcàniques arc d’illes El basalt poc alcalí toleític és el més estès i constitueix les grans colades continentals i submarines aquestes últimes són de gran importància per tal com formen el fons dels oceans L’expansió dels oceans a partir d’una dorsal…

Les ametlles poden ésser substituïdes per altres fruites seques pinyons, avellanes, cacauets, nous, etc, rovell d’ou, coco i fruites confitades La mel pot ésser totalment o parcialment substituïda per sacarosa i glucosa De les moltes varietats que hom elabora als Països Catalans, els més apreciats són el torró d’Agramunt fet amb avellanes i recobert de pa d’àngel —que també se’n fa a Amer Gironès—, el torró d’Alacant molt dur, fet amb ametlles torrades, mel i clara d’ou, el torró de Xixona de pasta d’ametlles picades, el torró de massapà amb sucre cremat i massapà, i el torró de…

La geografia Cap de comarca, Santa Coloma de Farners 9169 h 2001 Ocupa una bona part del sector septentrional del Sistema Mediterrani Català i participa de les distintes unitats estructurals La primera és un fragment de la Serralada de Marina, paleozoic de plegament hercinià, que les rieres de Tossa i de Lloret separen en tres blocs el de llevant que culmina a 519 m alt puig de les Cadiretes, al límit amb el Gironès i el Baix Empordà el central turó de Rossell, 341 m i puig Ventós, 419 el de Blanes a ponent, enretirat de mar, que domina el delta de la Tordera Montbarbat, 330 m Enllà de la…

Situació i presentació Termeneja amb Sant Feliu de Pallerols W i N, Sant Aniol de Finestres E, Amer S i Susqueda S i SW, aquests dos de la comarca de la Selva, i amb Rupit i Pruit W, d’Osona, només per un petit sector És delimitat pels cingles del Far i de la Salut, que superen el miler de metres d’altitud i separen el municipi de l’altiplà del Cabrerès al sector sud-occidental al NE la serra de les Medes 884 m separa el terme de la vall del Llémena en aquesta serra hi ha l’antic volcà de Puig Rodó, i al davant, però al NW del terme, el volcà de Treiter Aquest sector…

Té una església dedicada a sant Marçal

El terme, molt extens, ocupa la part més accidentada de la serra de Tramuntana, amb les màximes altures puig Major, 1 443 m puig de Massanella, 1 348 m puig Tomir, 1 102 m puig Roig, 1 002 m s’hi destaquen les formes de relleu de tipus càrstic, com el canyó del torrent de Pareis, el polje de la coma de son Torrella, els camps de lapiaz de la vall de Turixant i de sa Calobra, nombrosos avencs i coves, algunes d’un gran interès arqueològic El relleu i la pluviositat relativament alta dins la isoieta de 1 000 mm justifiquen la localització dels pantans de Cúber i del gorg Blau que…