Resultats de la cerca

Construí edificis d’habitatges al carrer de Castillejos, a Barcelona, per a l’empresa Ramon Farriol, realitzà altres construccions a la Pobla de Segur 1956-59 i a Tolosa, a l’empresa constructora del seu avi, Josep Farrero i Ruiz 1956-59 Home emprenedor, fou fundador de diverses empreses constructores i immobiliàries En un altre àmbit, s’especialitzà en el manteniment i decoració d’edificis, a Barcelona El 1979 marxà a Amèrica i s’establí a Guayaquil Equador, on havia estat contractat per a installar marbre d’Europa al Banco Central de l’Equador També treballà en els edificis del…

Delineant i publicitari, guionista i autor de comèdies populars i sainets molt representats, dels quals destaquen, entre d’altres, Amor direcció prohibida 1958, La núvia portava cua 1961, L’estiuet del senyor Martí 1978, No em toquis la flor 1982, La teva dona m’enganya 1989, Avi jove vol companyia 1993,  Ens ha caigut la sogra 1995,  Casats per amor a la pasta 1999,  L’amor entra per la finestra 2003,  Un intrús a la família 2005,  Un amant de comèdia 2008 i El sofà dels secrets 2008 Escriví teatre infantil Patufet 1964, Juguem tot fent teatre 1971, premi Ciutat de Barcelona…

Membre d’una família de músics, el seu avi fou violinista i amic del també violinista Jascha Heifetz La mare era pianista i cantant i l’introduí en el món de la música Debutà a nou anys d’edat a la seva ciutat natal i poc després fou admès al Conservatori de Moscou Entre d’altres guanyà el Concurs Long-Thibaud de violí i piano 1967 i el Concurs Internacional de Piano Ferruccio Busoni de Bolzano 1968 El 1972 es doctorà al Conservatori de Moscou i l’any 1976 s’installà amb la seva família als Estats Units El 1977 substituí la pianista argentina Martha Argerich al Festival de…

Vida i obra Governador de la Plana 1477-92 Avi del cronista Rafael Martí de Viciana És autor d’un comentari en català de les Econòmiques d’Aristòtil entre els anys 1480 i 1490, ‘lo qual en nostre vulgar parlar vol dir tant com Regiment de casa ’, fet a partir de la versió llatina de Leonardo Bruni 1443 i dedicat a la seva muller Damiata En destaca l’epístola introductòria, escrita en part en un estil elegant i en un to personal d’afecció, per bé que la traducció respongui a un estil planer i àdhuc familiar Amb anterioritat al 1492 traduí el Liber de Moribus de Sèneca, amb el…

Primitivament es deia Llibreria i Arxiu Teatral Millà, atès que llogava o venia comèdies per a les companyies de tot Catalunya Continuador d’una tradició vuitcentista, el fill, Àngel Millà i Navarro , aprengué l’ofici de llibreter amb el seu avi, Melcior Millà i Castellnou, i, bé que el primer s’establí pel seu compte, després ajudà el seu pare en el negoci de la llibreria-arxiu Com a editors iniciaren la sèrie Catalunya Teatral , amb més de dos-cents cinquanta títols A la postguerra, amb la collaboració del seu fill Lluís Millà i Reig, primer hagué d’editar només en castellà —…

Narra la història de Jesús Oliver, bibliotecari de la universitat que deixa la feina, abandona la muller i trenca amb els prejudicis de la seva classe social per anar-se’n a viure a un palau propietat del seu difunt avi situat al barri vell de València amb la intenció de muntar una biblioteca de 144000 volums que aplegarà totes les branques del coneixement humà Des del moment en què Jesús Oliver pren possessió del vell casalot, ha de lluitar contra l’interès dels familiars per declarar-lo oficialment boig i, per tant, incapaç d’administrar l’herència de l’avi Tot això amb la…

Fou primer comte d’Empúries Pere I d’Empúries i comte de Ribagorça i Prades, baró d’Entença i senyor de Dénia i Gandia Del seu fill gran, Alfons, davalla la família dels Gandia i la dels Villena Altres fills seus foren Elionor de Prades , reina de Xipre, el cardenal Jaume de Prades i Joan de Prades, que el succeí en el comtat de Prades i baronia d’Entença Aquest fou pare de Pere de Prades i d’Arenós mort vers el 1395 —que fou pare de la reina Margarida de Prades i de Els Prades , línia del casal de Barcelona Joana de Prades i de Cabrera morta en 1441/45, que succeí l’avi en el…

Fill d’Eduard d’Anglaterra, el Príncep Negre , i successor del seu avi Eduard III Durant la seva minoritat governà el seu oncle Joan de Gant, recolzat en la noblesa, però no pas en la clerecia ni en el poble, que, oprimit pels imposts, atiat pels lollards i per les predicacions de Wycliffe i més que res per la gran por que produí la Pesta Negra, es revoltà diverses vegades Watt Tyler, 1381 Inicià el seu govern personal el 1388 Procurà la pau amb França i hagué de fer cara a les lluites amb la noblesa, que l’afebliren Enric de Lancaster Enric IV, fill de Joan de Gant, desembarcà a…

Filla de Carles de Nàpols, duc de Calàbria, i de Maria de Valois, succeí el seu avi, Robert I Casada 1343 amb el seu cosí l’angeví Andreu d’Hongria, duc de Calàbria, fill del rei Lluís I, de qui era promesa des del 1333, fou acusada de complicitat en l’assassinat d’aquest 1345 Amb el segon marit, Lluís de Tàrent, intentà la conquesta de Sicília, però acabà renunciant definitivament a l’illa pau del 1372 Vídua de Lluís 1362, decidí de casar-se amb Jaume de Mallorca, evadit de la presó de Barcelona 1363, i li donà el títol de duc de Calàbria implicat, aquest, en la guerra de…

Ben jove dirigí el diari liberal El Sol i collaborà a Euzkadi Passà uns quants anys a Amèrica, on fou director del Diario de la Marina a l’Havana Fou un dels millors periodistes de la seva època i durant la República tornà a dirigir El Sol 1932 Aquests anys passà del nacionalisme basc s’afilià al Partit Nacionalista Basc el 1916 al republicanisme conservador encapçalat per Miguel Maura Esclatada la Guerra Civil el 1936, donà suport als revoltats i al franquisme, del qual després de la guerra fou un destacat propagandista Publicà l’extensa obra Historia militar de la Guerra de España 1940 i…