Resultats de la cerca

El seu petit terme és tancat per unes partions molt complicades, malgrat una horitzontalitat només trencada per El Cabezo de las Fuentes Gairebé tot el terme 593 ha és conreat 99 ha de secà oliveres i 494 de regadiu cotó, carxofes, cànem, cereals, patates, etc amb aigua provinent de les séquies tradicionals i dels canals de Regs de Llevant, que proporcionen un benefici molt eventual Una part de la població activa treballa en la indústria de la comarca La població s’ha estabilitzat des del 1900 fins el 1970 després ha tingut una suau davallada El poble 1 990 h agl 2006 17 m alt és al nord de…

La superfície conreada 900 ha és tota de regadiu cal destacar-ne el conreu del cotó, el farratge i les magranes El principal recurs econòmic, però, és la indústria construcció, estructures metàlliques, calçat Té estació de ferrocarril i està comunicat per autopista El poble 1 383 h agl 2006, sanisidrenses 879 m alt fou un nucli de colonització del municipi d’Albatera, construït en 1953-55 i ocupat per persones provinents de distints llocs d’Espanya i dels pobles expropiats del pantà de Cenajo Albacete L’església parroquial de San Isidro Labrador fou construïda el 1956 Se segregà d’Albatera…

Cuinat en cassola de fang, a més de l’arròs, que és la base del plat, inclou diversos embotits i derivats del porc, com llonganisses, blanquet, botifarres i mandonguilles També pot portar costelles o conill Entre els ingredients habituals també hom troba oli d’oliva, tomàquet, all i safrà El nom prové de la crosta d’ou que cobreix el plat Un cop cuit l’arròs, tradicionalment amb llenya, es cobreix amb ou batut i es tapa amb un utensili anomenat crostera, que consisteix en una tapa metàllica on s’hi dipositen brases enceses Amb la calor de la tapa l’ou forma una crosta sobre l’arròs Si no es…

L’antic terme, originat en les rompudes i bonificacions del s XVIII, era integrat, el 1794, per 16 veïns Depèn eclesiàsticament de la parròquia de Sant Miquel de Daia Nova Pertangué als marquesos de Rafal Fins l’any 1974 formava un municipi independent

Poblat ibèric de l'Oral, Sant Fulgenci, ~525-450 aC LA Situat a Sant Fulgenci, al Baix Segura, el poblat ibèric de l'Oral té poc més d'una hectàrea d'extensió, i és a 40 m d'altitud sobre el nivell del mar, en un dels últims contraforts de la serra del Molar, al sud de la província d'Alacant Domina una àmplia zona que a l'antiguitat estava ocupada pel mar, formant una entrada que es va convertir en albufera, la dessecació de la qual, al llarg del segle XVIII, fou l'origen d'alguns dels pobles actuals Encara avui les grans avingudes del riu Segura inunden periòdicament gran part d'aquesta…

El dessecament ha estat freqüent als Països Catalans en les èpoques de demanda de terres per colonitzar, especialment a partir del s XVIII Els dessecaments, sovint incomplets, perquè no s’ha pogut o no s’ha volgut eliminar tota l’aigua, s’han dut a terme a tres marcs fisiogràfics diferents El més abundant és el de les albuferes, sovint amb implicacions fluvials Han estat dessecades les de l’Empordà, navegables a l’edat mitjana Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Pals, el Barcelonès i el Baix Llobregat Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el…