Resultats de la cerca

Els seus antecedents remunten a la demanda feta per Albert de Brandenburg arquebisbe de Magdeburg i bisbe de Hallerstadt de l’arquebisbat de Magúncia, que comportava la dignitat electoral les capitulacions corresponents establien l’acceptació de fer predicar la indulgència proclamada per Juli II 1507 per recaptar diners per a la construcció de la basílica de Sant Pere, a canvi de la qual cosa l’arquebisbe en podia percebre la meitat Sotscomissari per a la publicació de la indulgència a la província eclesiàstica de Magdeburg a la qual pertanyia Wittenberg fou el dominicà Johannes Tetzel, i…

Especialitzat en literatura comparada i en pedagogia de la literatura Publicà el recull d’articles periodístics Lectures europees 1936, reeditat el 2006, els estudis  Stendhal en España París 1936 i  Shakespeare a Catalunya 1937, i els manuals Iniciación a la literatura 1937 i Vocabulario literario 1938 El gros més important de la seva obra fou la crítica literària de to periodístic, que aparegué en capçaleres com ara Criterion , Ginesta , El Matí , La Publicitat , La Veu de Catalunya , Mirador  i Meridià i la història de la literatura de factura acadèmica, que es publicà a La Revista ,…

Es graduà en teatre a la Universitat Hofstra el 1960, i posteriorment obtingué un màster en direcció cinematogràfica per la Universitat de Los Angeles UCLA Collaborà inicialment amb Roger Corman en diversos films de baix pressupost Participà també en la creació de guions cinematogràfics, entre els quals cal esmentar Patton 1971, dirigida per FJ Schaffner i pel qual obtingué l’Oscar al millor guió Com a director, s’inicià amb Dementia 13 1963, un film de terror de baix cost Seguiren You're a Big Boy Now 1966, el musical Finian's Rainbow 1968 i The Rain People 1969 El 1973 aconseguí un gran…

Fill d’un indiano de Mataró, de molt petit es traslladà a Barcelona a estudiar Es llicencià en dret administratiu 1863 i civil i canònic 1864 a la Universitat de Barcelona, i es doctorà el 1865 Dirigí el periòdic Las Antillas , a Barcelona, i tornà un quant temps a Puerto Rico, fins que el 1868 s’establí altra vegada a la Ciutat Comtal Milità dins el federalisme i participà en el moviment inicial del Sexenni Collaborà, entre altres periòdics, a El Federalista , L’aliança del poble , La Raó i La Flaca , on publicà articles de sàtira política i poemes dispersos Formà part de l’anomenat Taller…

Deixeble de Ramon Martí i Alsina a Llotja Tractà Gustave Courbet a París Els anys seixanta les seves obres foren rebutjades per massa avançades en les exposicions oficials barcelonines organitzades a la Llotja, i exposà sense èxit en les exposicions nacionals de Madrid del 1864, el 1867 i el 1871 Fugint de l’epidèmia que assolava Barcelona, anà a Olot el 1870, on es relacionà amb l’escola aglutinada per Joaquim Vayreda, que l’influí Signà auques i dibuixos amb el nom de Katúfol Exposà habitualment a la Sala Parés de Barcelona des de la seva fundació, el 1877, sala on reuní una penya…

Els seus orígens es remunten al 612, any en què l’irlandès Gallus ~550-~627 fundà una ermita vora el riu Steinbach, prop de Zuric Aviat reuní al seu voltant una petita comunitat, que l’any 720 era regida per sant Otmar ~689-759, que fundà el monestir La casa seguí la regla irlandesa fins que l’any 760, en què passà a dependre del bisbat de Constança, adoptà la regla benedictina L’emperador dels francs Lluís el Piadós 814-840 transformà Sankt Gallen en una abadia reial independent En temps de l’abat Gozbert 816-836, el monestir inicià el període de prosperitat més gran, tant econòmica com…

Escut de l’almirall Roger de Llúria, Lo art y modo del blasó , Bde Llupià, 1498 BC Lluís IX, rei de França, organitzà una croada a Egipte el 1249-50, que se saldà amb un fracàs la seva política d’aliances amb tàtars, armenis i georgians resultà escassament operativa i el mateix rei i tot el seu exèrcit van ser capturats Egipte passà a ser controlat pels mamelucs, el sultà dels quals, Baybars, aconseguí d’erradicar a poc a poc els estats croats També a Bizanci es produí un retrocés de les posicions franceses arran de la batalla de Pelagònia el 1259 i la recuperació de Constantinoble, dos anys…

Històricament comprenia també territoris d’Alsàcia i de Suïssa Correspon a la capçalera del Danubi, i morfològicament és una conca sedimentària a la zona de contacte de la zona herciniana i el geosinclinal alpí, on predominen els altiplans com a forma de relleu Schwäbische Alb La seva riquesa és l’agricultura Regió històrica de l’antiga Germània que comprenia el que ara és la porció sud del land de Baden-Württemberg i el sud-oest del land de Baviera, a Alemanya, l’est de Suïssa i Alsàcia Habitada pels suabis segle I aC, els romans hi constituïren la província de Rètia Ocupada…

El 1865 li fou donat el nom pel qual és més conegut en memòria del topògraf britànic George Everest 1790-1866 Constitueix la part més elevada d’una regió muntanyenca on abunden els pics de més de 7000 m Localitzada en un sector de grans mantells de corriment, és formada en particular per les roques metamòrfiques del Primari i sedimentàries del Secundari Al vessant nord, particularment, hi ha grans glaceres que són origen de corrents fluvials El 1954 se li determinà una altitud de 8848 m després d’un mesurament dut a terme per l’Índia i assumit…

Estudià antropologia a la Universitat de Barcelona, i els anys noranta començà una tesi doctoral sobre els pigmeus, que no pogué acabar per la guerra civil que esclatà al Congo L’experiència, però, marcà la seva obra literària, iniciada amb l’assaig Pallassos i monstres La història tragicòmica de 8 dictadors africans 2000 Des d’aleshores ha publicat obres de ficció en les quals construeix un univers molt personal on conflueixen el seu bagatge d’antropòleg, la literatura fantàstica i de terror, i les influències d’autors com ara Kafka, Conrad, Poe o García Márquez Després dels…