Resultats de la cerca
Es mostren 834 resultats
llitera
Transports
Llit lleuger emprat per al transport, en posició ajaguda, dels malalts o ferits.
Presenta la forma d’un baiard amb plataforma de tela o bé és construït a base de tubs o planxes metàlliques i va proveït de rodes
estil galant
Música
Estil musical, lleuger i refinat, propi de la segona meitat del segle XVIII.
Tot i que l’origen del terme es remunta al final del segle XVII cal tenir present, per exemple, l’obra d’A Campra L’Europe galante , fou al segle XVIII, durant els inicis del Classicisme , que aquest es desenvolupà i s’usà àmpliament Sorgit en el si de la cort de Versalles, l’adjectiu "galant" era sinònim d’educat i cortès A poc a poc, el terme es contrastà amb el de "gòtic" Si aquest darrer s’usà com a sinònim de fosc i tenebrós, "galant" significà el contrari i, així, passà a designar allò clar i diàfan L’estil galant, que es pot trobar en la música per a tecla d’autors com D Scarlatti o A…
variació
Astronomia
Pertorbació periòdica del moviment de la Lluna, que és màxima a les èpoques equidistants entre dos canvis de fase, mentre que s’anul·la als instants dels canvis.
Aquest fenomen fou descobert per Tycho Brahe el 1582, i la seva justificació teòrica fou feta per Newton El període de la variació coincideix amb el valor d’una semirevolució sinòdica, i l’elongació màxima que pren la Lluna respecte a la seva posició teòrica és de 39'30’ Aquesta magnitud correspon a una separació de la Lluna de la seva posició normal en l’espai de l’ordre de 4 000 km La causa d’aquesta pertorbació és la lleugera disminució de l’atracció gravitatòria que afecta la Lluna quan és a les sizígies o el lleuger augment d’aquesta atracció quan…
Rafael Vallès
Música
Compositor mallorquí.
Entre el 1727 i el 1730 exercí provisionalment de mestre a la capella catedralícia de Mallorca, després de la renúncia de M Planes i la malaltia del seu successor Joan Martí A la mort del mestre Martí, Vallès fou nomenat nou mestre titular, càrrec que exercí fins el 1747 Com a compositor, treballà dins un marc estilístic propi del canvi de segle i combinà el rigor polifònic i multicoralista amb les noves troballes formals i expressives de caràcter més lleuger i popular pròpies de la música hispànica del XVIII És autor del motet Memento Domine , a vuit veus i baix continu, i d’uns…
Nicolau Sabòli
Música
Poeta i compositor provençal.
Ordenat el 1635, fou successivament mestre de capella de les catedrals de Carpentràs, Arles, Ais de Provença, Nimes i Avinyó Li han estat atribuïts amb poc fonament algunes misses i motets, però de fet és conegut per les nadales que escriví a partir del 1660, publicades en sis reculls 1669-74, en les quals, tot i el gènere religiós, adopta sovint un to maliciós i lleuger, que entronca amb la pastorella i els gèneres populars més profans Els felibres reeditaren aquests cançoners el 1856, i la música d’una de les nadales fou emprada per a musicar la Cansoun de la Coupo , himne de…
Tomàs Cola Alberich
Boxa
Boxejador.
Debutà al juny del 1922 en un combat celebrat al saló Iris Park de Barcelona Fou campió estatal en la categoria de pes lleuger 1927 i campió de Catalunya en derrotar Casimiro Zaragoza a l’Olympia de Barcelona 1925 Participà en vetllades pugilístiques en països com Algèria, Cuba o França Després de disputar una quarantena de combats, el 1929 abandonà l’alta competició, però encara pujà al ring esporàdicament el 1934 El 1936 passà al bàndol feixista i morí al front durant la batalla de l’Ebre Com a homenatge, les autoritats franquistes atorgaren el seu nom a un dels trofeus de boxa que…
Josep Joan Cabrera
Boxa
Boxejador.
Guanyà el Campionat de Catalunya en la categoria del pes mitjà lleuger 1962 Debutà com a púgil professional al juliol del 1963 davant Luis Cubero, en un combat al Gran Price de Barcelona Es proclamà campió estatal professional del pes wèlter 1964 en vèncer Albornoz Sombrita per abandonament al vuitè assalt Perdé el títol pocs mesos després contra el mateix contrincant Al setembre del 1965 tornà a disputar a la capital catalana el títol de campió estatal del pes wèlter, però fou derrotat per José Maria Madrazo Al final d’aquell mateix any abandonà la pràctica de la boxa després de…
bumerang
Etnologia
Militar
Bastó llancívol, usat principalment pels indígenes australians per a caçar i lluitar, consistent en una mena de pala allargada, estreta i corba..
Pot ésser amb retorn o sense El bumerang amb retorn és lleuger, de secció planoconvexa o biconvexa amb un lleu retorciment en espiral a la manera d’una hèlix que fa que torni fins a prop del llançador és emprat exclusivament a l’oest d’Austràlia El bumerang llancívol corrent, el que no torna, és més feixuc i menys corb, i és emprat com a arma de caça i de guerra Fora d’Austràlia és emprat entre els indis hopis d’Amèrica, al Dècan i a Etiòpia El bastó llancívol era emprat també a l’antic Egipte, i ha estat trobat a les excavacions d’Århus Dinamarca corresponents a l’edat de la…
Bienvenido Front Pindado
Rem
Remer.
Membre del Club Nàutic Amposta, aviat s’inicià en les tasques d’entrenador al mateix club 1978-84 Ha estat seleccionador estatal del pes lleuger en diferents etapes 1983-84, 1993-96 i des del 2004, director tècnic de la federació espanyola 1985-86, de la federació catalana 1987-97 i des del 2004 i entrenador del CN Banyoles 1998-2004 També és entrenador del programa de desenvolupament internacional de rem En el seu palmarès com a tècnic, té cinc títols mundials, dos subcampionats i sis bronzes, a més de dos diplomes olímpics Rebé la insígnia d’or de la Federació Espanyola de Rem…
pelatge
El gat siamès té un pelatge de color falb, i el cap, les potes i la cua són de color xocolata. La fotografia mostra una gata siamesa amb un pelatge característic de la raça
© M. Albaladejo i J. Palasí
Anatomia animal
Formació epidèrmica típica dels mamífers.
Cada pèl consta de nombroses cèllules epidèrmiques ceratinitzades Es desenvolupa a partir d’un lleuger engruiximent de l’epidermis, a l’estrat germinatiu, i s’enfonsa fins a implantar-se al derma per mitjà del follicle pilós Al follicle van a parar les glàndules sebàcies, productores de greix, i els vasos sanguinis encarregats de portar l’aliment També és en aquesta zona on té lloc el creixement En general els pèls formen un cert angle amb la pell, i del costat cap al qual s’inclinen hi ha un múscul erector que en permet l’erecció El pèl és sotmès a caigudes, que poden ésser continuades o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina