Resultats de la cerca
Es mostren 792 resultats
Jon Vickers

Jon Vickers
© Warner Classics
Música
Nom amb el qual és conegut el tenor canadenc Jonathan Stewart Vickers.
Estudià al conservatori de Toronto i el 1957, després de diverses actuacions al Canadà, debutà al Covent Garden de Londres amb Un ballo in maschera Un any després cantà en la cèlebre producció de Don Carlo dirigida per Luchino Visconti al mateix teatre, i també en Medea , amb Maria Callas, i actuà a Bayreuth, iniciant així la seva faceta d'intèrpret wagnerià, camp en el qual destacà El 1960 fou Canio I Pagliacci al Metropolitan de Nova York, paper que interpretà molt sovint al llarg dels vint-i-cinc anys següents També fou un gran intèrpret de les òperes de Benjamin Britten, especialment…
,
Rita Hunter
Música
Soprano anglesa.
Estudià cant a Liverpool, amb Edwin Francis, i a Londres For mà part del cor del Sadler’s Wells de Londres fins el 1957, any que ingressà a la Carl Rose Company El 1960 retornà al Sadler’s Wells i interpretà el paper de Mar cellina a Les noces de Fígaro Posteriorment, amb aquesta mateixa companyia, cantà òperes de G Verdi, P Mascagni i R Wagner El 1970 actuà al Coliseum Theatre de la capital anglesa interpretant el paper de Brunilde La valquíria , el qual repetiria dos anys més tard a la Metropolitan Opera House de Nova York Posteriorment, en aquest mateix teatre cantà Cavalleria rusticana…
concurs de creditors
Economia
Dret mercantil
Procediment especial per a la realització col·lectiva dels crèdits, quan el deutor no pot complir les seves obligacions corrents.
La declaració del concurs correspon al jutge de primera instància que actua a petició del deutor o dels creditors Són condicions del concurs la pluralitat de creditors, l’estat d’insolvència del deutor, reconegut legalment, després de la cessió prèvia dels seus béns, i la qualitat de no comerciant del deutor, puix que altrament el procediment seria el de fallida En la normativa espanyola, es regulen per la llei 22/2003 de 9 de juliol, coneguda com la llei concursal Estableix el concurs voluntari i el necessari, aquell que és instat per tercers Amb aquest procediment se substituí l’antiga…
George Hurrell
Fotografia
Fotògraf nord-americà.
Estudià pintura i fotografia a l' Art Institute de Chicago El 1925 es traslladà a Laguna Beach, Califòrnia Els primers anys de la seva vida com a artista s’ocupà tant de la pintura com de la fotografia, però aviat es dedicà a les fotografies dels representants de l’alta societat de la zona el 1928 acceptà la feina de fer uns retrats de Norma Shearer, esposa d’Irving Thalberg, cap dels estudis Metro Goldwyn Mayer, fet que esdevingué el començament de la seva carrera La seva educació com a pintor li aportà un domini de les tècniques d’illuminació i de composició que van establir un…
coeficient bancari
Economia
Norma sobre les relacions entre les partides del balanç bancari, establerta per l’autoritat monetària.
La seva finalitat és donar solidesa a l’entitat bancària, garantir la seguretat dels dipòsits i aplicar la política monetària del govern N'hi ha de diversos tipus, entre els quals cal assenyalar el coeficient de caixa, el de garantia, el d’inversió obligatòria, el d’actius morosos i dubtosos, el de divisió de riscs, el de liquiditat general i el de reserva obligatòria
Maria Caniglia
Música
Soprano italiana.
Estudià cant a la seva ciutat natal amb Agostino Roche Debutà a Torí amb Electra , de Richard Strauss, obra en què interpretà el paper de Crisòtemis Aviat es destacà com a soprano dramàtica i el 1931 debutà a la Scala de Milà amb l’òpera Lo straniero , d’I Pizzetti Actuà amb assiduïtat en aquest teatre fins l’any 1951, i es presentà amb freqüència al Covent Garden, al Festival de Salzburg sota la direcció d’A Toscanini, al Teatro Colón de Buenos Aires i al Metropolitan de Nova York, escenari on la temporada 1938-39 representà cinc papers diferents Enregistrà diverses òperes, i destacà…
Marilyn Horne
Música
Mezzosoprano nord-americana.
Estudià música a la Universitat del Sud de Califòrnia i amplià la seva formació amb la soprano alemanya Lotte Lehmann El 1954 debutà a Los Angeles amb La núvia venuda , de B Smetana, i doblà l’actriu Dorothy Dandridge en el film musical Carmen Jones , d’Otto Preminger El 1960 es presentà amb gran èxit a San Francisco i quatre anys després ho feu al Covent Garden Especialitzada en els papers de mezzosoprano de coloratura , destacà en òperes de G F Händel, ChW Gluck i, sobretot, de G Rossini i V Bellini Cantà a la Metropolitan Opera House de Nova York el 1970 i, posteriorment, als principals…
Ezio Fortunato Pinza
Música
Baix italià.
Estudià al Conservatori de Bolonya i debutà el 1914 a Soncino com a Oroveso Norma Després de la Primera Guerra Mundial es presentà amb gran èxit al Teatro alla Scala de Milà, on cantà el 1922 sota la direcció d’A Toscanini El 1926 realitzà la seva primera aparició al Metropolitan de Nova York, escenari on actuà successivament al llarg de vint-i-dues temporades, en les quals es destacà especialment en el paper protagonista de Don Giovanni , que enregistrà Entre els cinquanta-dos papers que interpretà al llarg de la seva carrera, excellí en els d’òperes de G Verdi i de WA Mozart…
José Antonio Sempere Belso
Música
Tenor valencià.
Estudià música a Elx i, aconsellat per l’empresari del Liceu JA Pàmias, amplià la seva formació a Barcelona Posteriorment anà a Milà, on rebé lliçons d’A Kraus, C Bergonzi i G Simionato El 1985 guanyà el tercer premi del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, i un any després debutà a Parma amb el Falstaff d’A Salieri Fou contractat per a cantar en diversos teatres del nord d’Europa, i el 1990 debutà a l’Arena de Verona i es presentà a Las Palmas amb La filla del regiment Un any després actuà amb èxit a la Scala de Milà i el 1992 interpretà Sancia di Castiglia al costat de M Caballé a…
Pedro Antonio de Alarcón y Ariza
Literatura
Escriptor post-romàntic.
Des de jove residí a Madrid, on intervingué com a periodista en el liberalisme revolucionari, fins que, desenganyat, es decantà cap a un conservadorisme cada cop més extremat i es retirà temporalment de la política Aleshores exercí com a crític teatral, publicà nombrosos contes i la novella El final de Norma 1855 El 1860 escriví un Diario de un testigo de la guerra de África i, l’any següent, De Madrid a Nápoles , on reflectí les seves impressions de viatger De retorn a Madrid fou elegit diputat a Corts i membre de l’Academia Española En aquesta època escriví les millors novelles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina