Resultats de la cerca
Es mostren 320 resultats
Virgilio Mortari
Música
Compositor italià.
Es formà al Conservatori de Milà, on estudià amb CA Bossi i I Pizzetti El 1928 es diplomà en piano i composició al Conservatori de Parma Inicià la seva carrera com a concertista de piano, i més tard es decantà cap al món de la composició i la docència Fou professor als conservatoris de Venècia 1933-40 i de Roma 1940-73, director artístic de l’Accademia Filharmonica Romana 1944-46 i superintendent del Teatro La Fenice del 1955 al 1959 Influït inicialment per Pizzetti, en una etapa més madura de la seva carrera s’interessà pel neoclassicisme Escriví el tractat La tecnica dell’…
Mauro Giuseppe Sergio Pantaleo Giuliani
Música
Guitarrista, violoncel·lista i compositor italià.
Estudià contrapunt, violoncel i guitarra El 1806 anà a Viena i assolí una gran fama com a intèrpret i compositor per a guitarra Inventà un nou tipus de guitarra, afinada en una tercera menor per sobre de la guitarra normal També interpretà al violoncel obres de L van Beethoven i J Haydn, juntament amb Johann Nepomuk Hummel i Ludwig Spohr, amb els quals coincidí a Viena Retornà a Itàlia el 1819 i, a Parma, fou virtuós de cambra de l’arxiduquessa Maria Lluïsa Compongué un gran nombre d’obres de cambra amb la guitarra com a protagonista i tres concerts per a guitarra i orquestra, el…
Vicente Requeno y Vives
Música
Teòric aragonès.
Membre de la Companyia de Jesús, l’any 1767, arran de l’expulsió dels jesuïtes del regne d’Espanya, passà a residir a Roma Tornà a Saragossa el 1790 i exercí com a numismàtic i conservador d’una important collecció L’any 1804 anà novament a Itàlia Durant la seva primera estada italiana publicà un tractat on es qüestionaven les opinions més generalitzades sobre la teoria musical grega, titulat Saggi sul ristablimento dell’arte armonica dei greci e romani cantori Parma, 1798 El 1807 publicà a Roma un altre llibre sobre els instruments de percussió en el món grec, Il tamburo stromento di prima…
Juntas de Defensa del Carlismo
Partit polític
Agrupació política carlista sorgida en diversos indrets d’Espanya el 1962, que pretengué d’aplegar al seu voltant els antics militants integristes i “carlooctavistes”.
Com a característica comuna, els seus membres rebutjaven la ideologia socialista del Partit Carlí i el lideratge dinàstic de Carles-Hug de Borbó-Parma En la majo-ria de les seves activitats, actuà amb la Regencia Nacional Carlista dE Estella RENACE i agents dels cossos de seguretat de l’Estat franquista Adoptà oficialment la línia ideològica del I Congrés d’Estudis Tradicionalistes octubre 1964 i a Catalunya el moviment fou liderat per Juan Casañas, José Hernández Navarra i Jaime Vives Suriá impressor a Barcelona de l’aparell propagandístic El 1970 la majoria de Juntas s’adherí a…
Cosme III de Toscana
Història
Gran duc de Toscana (1670-1723).
Fill de Ferran II El seu govern es caracteritzà per la voluntat de romandre neutral en les guerres de Lluís XIV i per la decadència interna a mans de la noblesa cortesana i del clericat Tement l’extinció de la línia masculina de la dinastia, i després de rebutjar la idea d’una restauració republicana, abolí la bulla aurea de Carles V, que prohibia la successió femenina, per a possibilitar la de la seva filla Anna Lluïsa, mentre la Quàdruple Aliança França, Anglaterra, Holanda i l’Imperi decidí, pel tractat de Londres 1718, que en cas d’extinció de la línia masculina Toscana passaria,…
Jean-Jacques Régis de Cambacérès
Història
Història del dret
Jurista i polític francès.
De família de magistrats, fou diputat de l’Erau a la Convenció 1792, i membre del Comitè de Salvació Pública i del Consell dels Cinc-cents Fou membre del consell de legislació primer projecte de codi civil, 1793 i ministre de justícia 1799 del Directori Napoleó Bonaparte el nomenà segon cònsol 1799, arxicanceller de l’imperi 1804 i duc de Parma Presidí el senat i el consell d’estat en absència de Napoleó, del qual fou el principal conseller jurídic tingué un paper principal en la redacció del codi civil 1801-04 i dels subsegüents codis Desaconsellà les invasions d’Espanya i de…
Noceto
Localitat
Localitat de la província de Parma, a l’Emília-Romanya, Itàlia, situada entre els rius Taro i Stirone, 10 km a l’W de la ciutat de Parma.
Marià Llorente
Literatura catalana
Història
Escriptor, historiador i naturalista.
Entrà a la Companyia de Jesús 1766 i l’any següent s’exilià a Bolonya arran de l’expulsió decretada per Carles III 1767, tot i que entre el 1798 i el 1801 tornà a València Residí a Ferrara i a Bolonya Escriví Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America Parma 1804, on defensà la tasca dels espanyols a Hispanoamèrica Ricerche storico-apologetiche sulla prigionia e morte del Principe D Carlo, Figliolo de Filipo secondo Re di Spagna 1815 i Storia d’un filosofo disingannato Venècia 1815, en reacció contra el que considerà els excessos de la Revolució Francesa Traduí a…
, ,
Azzo d’Este
Història
Marquès d’Este ( Azzo VIII d’Este
).
Senyor de Ferrara 1293-1308 i de Mòdena i Reggio 1293-1306 Fill gran i successor d’Obizzo II Aliat amb els gibellins de la Romanya intentà d’apoderar-se de Parma, Piacenza, Bolonya i Brescia i desencadenà la guerra estense 1296-98 El 1305 es casà amb Beatriu de Nàpols, comtessa d’Àdria El 1306 fou desposseït de Mòdena i Reggio per unes revoltes populars atiades pels gibellins, i per no perdre Ferrara demanà ajut a la lliga güelfa toscana, al seu concunyat Jaume II de Catalunya-Aragó i a Venècia, Florència, Lucca i Bolonya li foren tramesos set-cents mercenaris catalans i…
Agustí Español i Viñas
Pintura
Pintor.
Començà a pintar el 1945 i cursà estudis a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1948-53 Es presentà a Barcelona el 1955 i a Nova York l’any següent Guanyà el primer premi del Primer Saló de les Galeries Laietanes 1957 Estudià, becat pel Cercle Maillol, a París 1958-60, on exposà el 1961 Ha exposat a Lausana, Milà, Brescia, Parma, Palma i —lligat a la Galeria Grifé i Escoda— a Barcelona i Madrid És representat a diversos museus, com el d’Art Modern de Barcelona, l’Estrada Saladich d’Esplugues de Llobregat, el d’Arte Contemporáneo de Madrid, etc Empra uns contrasts violents de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina