Resultats de la cerca

Situació i presentació És al N de la Conca de Barberà, situat dins el sector segarrenc de la comarca Limita amb el terme de Savallà del Comtat N, Santa Coloma de Queralt NE, les Piles E, Sarral, Rocafort de Queralt i Forès S, Passanant W i Vallfogona de Riucorb NW El terme, d’una altitud mitjana que ultrapassa els 650 m, és típicament segarrenc A la seva banda ponentina es troben les elevacions més altes la Cogulla 889 m, serra de Cantallops —el Pla de Maria 895 m— i l’Acensada 750 m Al N hi ha els contraforts de la Serra Teixonera 848 m, ja al terme de Savallà, amb la punta de Cantallops al…

El sector septentrional és accidentat pels contraforts de la serra que separa les conques de la Tet i de l’Aglí, i s’hi localitzen conreus de secà, sobretot vinya, sovint productora de vi de qualitat superior El còrrec de la Cogullada davalla de la Jaça fins a Ventafarina Les hortalisses i l’arboricultura són al sector meridional, que travessa parallelament a la Tet el riu de Bolès L’economia és agrícola Hi ha 506 ha conreades Els fruiters ocupen 243 ha, 240 de les quals són de presseguers en progressió i 2 d’albercoquers Segueix la vinya amb 225 ha en regressió, 187 de les quals donen vins…

La capital és Quios 24070 h 1981 Situada prop de la costa de l’Àsia Menor de la qual resta separada pel canal de Quios, té conreus importants de vinya i de fruita Colonitzada pels jonis al II millenni, es mantingué independent fins al segle VI aC Contrària d’Atenes, s’hi alià posteriorment i formà part de la segona lliga marítima 378 aC Possessió romana, tingué una gran importància comercial sobretot pels seus vins i fou disputada, a l’edat mitjana, per Gènova i Venècia, fins que els turcs se n'empararen Al segle XIX fou un dels centres més destacats del moviment nacionalista hellènic i passà…

Mapa de les esglésies de la Llitera anteriors al 1300 J Salvadó Albelda Sant Bartomeu del castell d’Albelda Sant Vicenç d’Albelda Baells Santa Maria de Baells Sant Nicolau de Natjà Sant Pere de Sorita El Campell Santa Margarida del Campell Santa Anna de Pelegrinyó Camporrells Sant Miquel de Camporrells Sant Jaume de Miravet Castellonroi Santa Maria de Castellonroi Santa Anna de Pinyana, abans Santa Maria Sant Salvador de Montpedró Peralta i Calassanç Santa Maria de Peralta Sant Julià de Montmagastre Santa Coloma de Montmagastre Sant Cebrià de Calassanç Sant Bartomeu del castell de Calassanç…

Únicament cap al nord s’eixampla la vall del riu de Sonella en la partida de Xiclà De les 1 470 ha d’extensió total, 965 són ocupades pels garrofers la major part ja no conreades, 225 per les oliveres i 35 per l’horta de vora riu, on predomina el taronger Més de la meitat de la població activa treballa a les fàbriques i als serveis d’Onda només el 3% de la població activa es dedica a l’agricultura El poble 738 h agl 2006, talers 239 m alt té una part més antiga situada a la confluència del barranc de Castres amb el riu de Sonella, a la falda del turó coronat per les ruïnes del castell de…

La parròquia d’Esterri apareix documentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb el nom d’Stirri , sense especificar-se l’advocació Dins l’organització eclesiàstica de la Vall d’Àneu, la parròquia d’Esterri era el centre del deganat d’Àneu, almenys això és el que es desprèn de les referències documentals dels segles XVI i XVII, època en la qual fou construïda l’església actual, que substituí l’antiga església parroquial, actualment convertida en capella del cementiri i en estat ruïnós La història de l’església parroquial d’Esterri és força complexa, a causa de la precarietat de la…

Vida Pintor paisatgista, treballà en el teatre, destacant en el paper de Saïd a Mar i cel , d’Àngel Guimerà Fundà una acadèmia d’interpretació cinematogràfica i participà en el film que més ingressos proporcionà a la Royal Films, Fuerza y nobleza 1917, germans Baños També feu d’Alifás en Los arlequines de seda y oro 1918-19, Ricard de Baños Per a la Hispano Films protagonitzà Los misterios de Barcelona 1915-16, Albert Marro i Joan Maria Codina La secta de los misterios 1916, i El testamento de Diego Rocafort 1917, totes dues pellícules de Marro Després treballà en La obsesión de…

Fou restaurat en 970-987 En resten bona part dels murs perimetrals d’una gran estança El mur més ben conservat és el de tramuntana, on hi ha dues espitlleres a mitja altura i dues finestres a la part superior Aquesta estança engloba altres dependències, entre les quals sobresurt una arcada ogival de les estances interiors L’aparell dels paraments externs contrasta amb el dels paraments interns, fet de carreus ben treballats collocats en filades horitzontals Prop del mur de ponent hi ha restes d’una petita construcció rectangular que podria correspondre a una cisterna A l’extrem occidental,…

Situació Vestigis molt fragmentats d’aquesta església d’història poc coneguda ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’antiga església de Sant Pere es troben a la part alta del poble vell d’Esterri d’Àneu, al jardí de Can Carrera, sobre la carretera que porta a la vall d’Isil JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH461217 Història L’única notícia documental que, ara per ara, es coneix de l’església de Sant Pere, identificada com a monestir, és de l’any 1064 Apareix en una permuta entre els comtes Artau I de Pallars Sobirà i Ramon V de Pallars Jussà, juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i Sant…

És format per tres sectors el principal, al voltant de la vila, s’estén a la plana de secà al N de la serra de la Gessa i enllaça per una estreta franja de territori vers el S amb un segon sector el pla de la Quadra situat a la zona regada pel canal d’Aragó i Catalunya séquies de la Mola i de la Magdalena, al límit amb la Noguera un tercer sector, l’antic terme de Pelegrinyó , a l’W, és separat del principal per l’antic terme de Rocafort de Llitera Hi ha 4300 ha conreades Al regadiu 700 ha hom conrea cereals, alfals, blat de moro, lli i arbres fruiters préssecs, peres, albercocs, prunes El…