Resultats de la cerca
Es mostren 341 resultats
Federació de Joventuts Musicals de Catalunya
Música
Organització dedicada al foment de l’educació i el conreu musicals entre els joves.
Té el seu origen en les Joventuts Musicals fundades a Bèlgica el 1940 El 1951 es fundaren les Joventuts Musicals de Barcelona i, posteriorment, es crearen delegacions a València 1953, Terrassa 1954, Sabadell 1956, Palma 1956, Mataró 1956, Ciutadella 1958, Igualada 1958, Manresa 1959, Maó 1959, Tàrrega 1959, Badalona 1960, Tarragona 1962, Vilafranca del Penedès 1962, Granollers 1963, Berga 1966, Súria 1966, Sóller 1966, Pollença 1966, Solsona 1968, Olot 1969, Figueres 1972, Martorell 1972, Sitges 1972, Vilanova i la Geltrú 1974, Sant Celoni 1974, Ferreries 1974 i Alaior 1975 El 1986 es creà la…
Bibliografia sobre l’art català. Monedes, medalles, orfebreria, joieria, heràldica
Alcolea Gil, S Los esmaltes en la orfebreria catalana , Barcelona, 1962 Barral i Altet, X La circulation des monnaies suéves et visigothiques , Munic, 1976 Botet i Sisó, J Les monedes catalanes , 3 vol , Barcelona, 1908-1911 Cirici Pellicer, A Cien años de joyería y orfebrería catalanas catàleg d’exposició, Barcelona, 1966 Crusafont i Sabater, M Numismática de la Corona catalano-aragonesa medieval 785-1516 , Madrid, 1982 Crusafont i Sabater, M Historia de la moneda catalana Interpretació i criteris metodològics , Barcelona, 1996 Dalmases, N de Orfebreria catalana medieval Barcelona 1300-1500…
Tàrbena
Tàrbena
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Baixa.
Situat en unes afraus del Sistema Prebètic intern valencià tancades a llevant per l’esquerpa serra del Ferrer 859 m alt, orientada de N a S i amb abundoses pedrisses al flanc interior, al peu del qual es desplega una xarxa de barrancs longitudinals, que aflueixen i formen la capçalera del riu d’Algar vall de Tàrbena Al N el terme arriba als vessants meridionals de la serra del Carrascar de Parcent 994 m alt, anomenats la Solana de Parelles, a ponent del costerut coll de Rates d’Oligocè carstificat, que travessa la carretera de Pego a Callosa d’en Sarrià Al sector occidental, el coll de…
Grup Alimentari Guissona
Alimentació
Agronomia
Grup agroalimentari.
Fou fundat el 1958 amb el nom d’Agropecuària de Guissona per un grup de professionals del sector agrari de la comarca de la Segarra, encapçalats pel veterinari Jaume Alsina Calvet, amb l’objectiu d’obtenir ingressos complementaris als incerts guanys de l’agricultura Amb els anys, anà tancant el cicle productiu complet, des de la cria d’aviram o bestiar fins a la seva transformació càrnia, a la construcció de granges o el subministrament de pinsos i l’assistència veterinària L’entitat esdevingué la societat mercantil Corporació Alimentària Guissona al desembre del 1999 amb l’aportació d’actius…
Nam Tsho
Llac
Llac salat de l’Àsia central, a 4 625 m d’altitud, a la carena del Nyendien Tanglha, al Tibet.
gruyère

gruyère
Alimentació
Formatge originari de la comarca de la Gruyère (Suïssa), semidur, fet amb llet de vaca parcialment descremada i salat superficialment.
Presenta ulls petits, característics Hom dóna sovint el nom de gruyère al formatge emmental, que té els ulls molt més grossos
quiche

quiche
© Jon Sullivan
Gastronomia
Pastís salat farcit d’una barreja d’ous batuts, crema de llet, formatge i altres ingredients, que hom serveix generalment calent.
Vila de Portvendres
Art romànic
Avui port principal del Rosselló, Portvendres és a 32 km al sud de Perpinyà, entre Cotlliure i Banyuls, i el seu terme s’estén fins als primers contraforts de la serra de l’Albera El “Port de Venus” Portús Veneris és esmentat al segle I pel geògraf Pomponi Mela i sembla una denominació lligada al temple de la Venus Pirinenca fanum Veneris o Aphrodisium , el qual esmenten Estrabó, Plini i Ptolemeu Per aquesta raó l’erudit Vossius cregué poder corregir el text de Mela, “inter Pyrenaei promontoria Portus Veneris, in sinu salso” “sobre el golf salat”, que sembla, en efecte,…
roncal

Roncal
Alimentació
Formatge dur, cuit, elaborat al País Basc amb llet d’ovella, premsat en motlles de fusta, salat exteriorment i madurat uns quants dies.
Comptes fiscals
“Aquest és l’inventari de tota l’honor i de totes les rendes i dels usatges que el comte de Barcelona té a Caldes de Montbui i als seus termes 25 masos i 4 bordes que satisfan un cens de 65 trossos de carn i un quart i mig A més, el comte té dos altres masos, dels quals l’escrivà Ponç en posseeix un i Santa Maria l’altre D’aquesta honor obté dos parells de capons i tres gallines Quan reclama la host, obté un morabatí de cada mas, llevat de tres També en percep el delme D’altra banda, té una farga en domini a Caldes A part d’això rep dues parts dels plets d’aquest honor Finalment, obté els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina