“Aquest és l’inventari de tota l’honor i de totes les rendes i dels usatges que el comte de Barcelona té a Caldes [de Montbui] i als seus termes: 25 masos i 4 bordes que satisfan un cens de 65 trossos de carn i un quart i mig. A més, el comte té dos altres masos, dels quals l’escrivà Ponç en posseeix un i Santa Maria l’altre. D’aquesta honor obté dos parells de capons i tres gallines. Quan reclama la host, obté un morabatí de cada mas, llevat de tres. També en percep el delme. D’altra banda, té una farga en domini a Caldes. A part d’això rep dues parts dels plets d’aquest honor. Finalment, obté els feus de les civades, de les gallines i les joves (serveis de llaurar), que el batlle percep i té en feu pel comte.
Aquest document fou redactat el 4 de les calendes de març del catorzè any del regnat de Lluís el Jove (26 de febrer de 1151), en presència de Ferrer i de Guillem de Caldes, de Pere Guillem de Caldes, de Ramon Arnau de Pradells i d’altres prohoms de Caldes. Porcell, batlle, Pere Guillem de Caldes i Vives de Caldes juraren sobre els quatre evangelis que aquest capbreu fou escrit fidelment i subscrit per mà de Bertran de Castellet.”
“El divendres, 2 de març (1181), el rei vingué a Manresa i va gastar: 12 diners en espinacs, 18 diners en porros, 5 diners en llenya, 2 diners en sal, 1 diner en sucre, 1 diner en vinagre, 14 diners en peix fresc, 7 sous en peix salat, 3 sous i 6 diners en oli, 15 diners en mel, 4 sous i 4 diners en faves, 18 diners en castanyes, 8 diners en pebre, 2 sous i 8 diners en cera, 33 sous en pa consumit al palau i a l’exterior, 4 diners en cebes, 4 sous i 9 diners en vi, 52 sous en dos sesters de civada. La suma fa un total de 115 sous i 7 diners.
El dissabte: 16 diners en espinacs, 3 sous en porros, 2 diners en sal, 6 diners en llenya, 3 diners en verdures i vinagre, 6 sous en oli, 2 sous en mel, 4 diners en cebes, 2 sous en castanyes, 8 diners en pebre, 7 sous i 6 diners en peix salat, 10 diners en peix fresc, 2 sous i 1 diner en cera, 8 diners en cera per segellar, 8 diners per un parell de gallines, 44 sous pel pa, 6 sous pel vi, 78 sous en 3 sesters de civada. La suma fa un total de 156 sous.”
“El diumenge abans de l’Ascensió del Senyor del mes de maig de l’any 1186, Joan Macelar passà comptes amb Ramon de Caldes, degà de Barcelona, Guillem de Bassa i Llobell, batlle de Barcelona, dels esplets de la batllia de Vilamajor, la qual havia arrendat durant un any per 200 sesters d’ordi i d’espelta i per 200 morabatins. Després d’haver comptabilitzat els ingressos dels plets i d’altres coses, i totes les despeses i els pagaments, hom va constatar que el senyor no devia res a Joan, ni aquest al rei. De tota manera, si es trobés que alguna quantitat no havia estat comptabilitzada, que Joan Macelar la torni al rei. Aquest compte fou fet en presència de Martí Gras, batlle de Vilamajor, B. de Coll, R. de Pedrós, prevere, R. de Sitges, P. Mascaró i de molts altres que hi assistiren.”
Al segle XII la part més important dels ingressos del comte de Barcelona provenia del seu propi patrimoni, és a dir, dels nombrosos dominis dels quals la seva família percebia les rendes com qualsevol altra família aristocràtica del Principat. Aquestes terres procedien dels béns fiscals o públics d’època romana i visigòtica, considerablement disminuïdes des d’aleshores per les almoines concedides als clergues, pels feus cedits als fidels, i per les usurpacions efectuades per l’aristocràcia. Els dominis del comte, especialment nombrosos als voltants de la ciutat de Girona, es trobaven de fet dispersos per tot Catalunya.
La gestió d’aquests dominis era confiada als batlles, reclutats entre la petita noblesa, la pagesia local i la comunitat jueva, els quals els prenien per un, dos o tres anys, avançant una suma de diners al comte. Al final del seu mandat, els batlles havien de justificar la seva gestió passant comptes davant de la cort de Barcelona, que els verificava. Els oficials que es trobaven en aquest tribunal disposaven de l’inventari de les rendes de cada domini, obtingut en el transcurs de les enquestes que aquests realitzaven periòdicament in situ.
Escena de banquet en un capitell de la casa de la Canonja de Girona, segles XII-XIII.
MD’A-ECSA / G.L.
Els arxius financers dels primers comtes reis van ser portats amb cura. A més de les enquestes relatives als dominis, els arxius també contenen alguns fragments de comptes locals, tres dels quals encapçalen aquest text. El primer document data del 1151. En el transcurs de les seves enquestes en els dominis del comte de Barcelona, Bertran de Castellet redactà el capbreu o inventari de les rendes del domini de Caldes de Montbui. El comte hi percebia censos i agrers corresponents a la desena part de la collita. A més, posseïa l’única farga del poble com a monopoli banal, i reclamava la host —o servei militar—, renda que pagaven en diners tots els pagesos amb independència que la guerra fos un afer de cavallers. En el segon document, el batlle de Manresa havia anotat acuradament totes les despeses ocasionades pel pas d’Alfons I i el seu seguici, la qual cosa permet refer llur dieta alimentària, que respectava escrupolosament l’abstinència dels divendres. El pa constituïa l’element essencial de l’alimentació, i el sucre, un producte escàs provinent de l’Àndalus, coexistia amb la mel, de consum corrent. La civada, molt cara, s’emportava una part important del pressupost, la qual cosa explica que el cavall fos un bé reservat a un grup restringit de privilegiats. I per acabar, el tercer document és la quitança dels comptes lliurats, l’any 1186, per Joan Macelar sobre el domini de Vilamajor (Vallès Oriental). L’operació, que estava presidida per Ramon de Caldes, el principal responsable de l’administració reial, indica el preu global pel qual havia estat arrendada la batllia i s’esmenten particularment els ingressos de la justícia, potser perquè eren especialment importants.
Els documents fiscals dels arxius dels comtes de Barcelona denotaven encara un cert arcaisme al final del segle XII: diversos quant a la forma i espaiats en el temps, formaven part d’un sistema administratiu que pràcticament no coneixia les llistes completes i sistemàtiques d’ingressos i de despeses anuals com les que ja s’utilitzaven a l’Anglaterra normanda i a la França dels Capets.