Resultats de la cerca
Es mostren 985 resultats
creacionisme
Biologia
Conjunt de doctrines biològiques que sostenen que les espècies vivents han estat originades per un acte creador.
El creacionisme, que ha estat generalment admès per als organismes superiors pràcticament fins a la fi del sXIX, i té adeptes encara avui, no tingué la mateixa acceptació pel que fa als organismes inferiors, que hom admetia generalment que podien ésser originats per generació espontània fins que Francesco Redi demostrà 1668 la impossibilitat que es formessin cucs larves de mosca a la carn en descomposició si prèviament les mosques no hi havien post ous Les polèmiques entre creacionistes i espontaneistes es mantingueren fins als treballs de Louis Pasteur , Charles Robert Darwin i…
Josep Bonaparte
Josep Bonaparte, per Josep Flaugier
© Fototeca.cat
Història
Rei intrús (Josep I) de Nàpols (1806-08) i d’Espanya (1808-13), germà de Napoleó, conegut popularment pel nom de Pepe Botella.
Originàriament destinat a l’advocacia, passà a ésser oficial, i durant la república fou diputat de Còrsega al consell dels Cinc-cents i ambaixador a Roma 1797 Contribuí a preparar el cop d’estat del 18 de brumari Nomenat príncep imperial en constituir-se l’imperi napoleònic, Napoleó li oferí la corona de Nàpols, on combaté el feudalisme encara imperant Més tard, li oferí la d’Espanya tot seguit, però, n'hagué de fugir, l’endemà mateix de la batalla de Bailèn Napoleó l’hi tornà a posar, bé que sota les seves ordres Mancat d’acceptació popular i incapaç de fer cara a la difícil…
Anacreont
Literatura
Poeta grec, fill de Skitines de Teos.
La invasió de les ciutats jòniques de l’Àsia Menor per part dels perses obligà els seus a refugiar-se a Abdera, ciutat on visqué un temps Entre els anys 537 i 520 sojornà a la cort de Polícrates de Samos i, a la caiguda d’aquest, inicià una vida errant que es resolgué en establir-se, cap al 518, a la cort pisistràtida d’Atenes Hom no conserva notícies d’ell a partir de la caiguda d’Hiparc 514, però la tradició afirma que morí a 85 anys en algun lloc de l’Àtica Amb la seva poesia, de la qual resten 170 fragments molt breus i que es veié condicionada a l’acceptació del règim polític de les…
Ramon Buxarrais i Ventura

Ramon Buxarrais i Ventura
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat sacerdot el 1955, el 1959, a través d’ Agermanament , fou enviat a l’arxidiòcesi d’Antofagasta Xile, on fou administrador apostòlic de la prelatura nullius de Calama, sufragània d’Antofagasta Tornat a Catalunya el 1967, el 1971 fou nomenat bisbe de Zamora i, el 1973, de Màlaga, on promogué iniciatives culturals Museu Diocesà, Centre Diocesà de Teologia Acostumà a tractar els temes actuals de pastoral a través d’uns escrits titulats Cartas a Valerio , que tenien molta acceptació popular El 1991 renuncià el càrrec de bisbe de Màlaga i es retirà a un centre assistencial de…
Joan de Montbui i de Tagamanent
Història
Militar
Política
Polític i militar, conegut també com a Joan de Tagamanent i de Montbui.
Senyor de la baronia de Montbui Fill de Joan de Montbui i de la pubilla Elisabet de Tagamanent, castlana menor de Tagamanent Capità de la generalitat en les lluites contra Joan II Des del 1450 pertanyia a la cort de la reina Maria — lloctinent d’Alfons IV el Magnànim — , on prengué part en moltes activitats, com l’ambaixada que negocià la pau amb Castella i Navarra 1453 En temps de Joan II capitanejà les tropes de la generalitat oposades al rei, de primer a les ordres del comte Hug Roger III de Pallars, com en l’assalt a la Força de Girona, en la qual es trobaven refugiats la reina Joana…
estoïcisme
Filosofia
Escola filosòfica grecoromana.
Hom distingeix tres períodes dins l’estoïcisme l’estoïcisme primitiu segle III aC, representat per Zenó de Cítium, Cleantes i Crisip, que consisteix en una doctrina de base materialista que combina les línies generals dels cínics i d’Heràclit, tracta sobretot de física i lògica i es caracteritza pel dogmatisme, representat bàsicament per Crisip l’estoïcisme mitjà segle II-I aC, representat per Paneci i Posidoni, que incorpora elements platònics, abandona gradualment el materialisme i aborda preferentment temes morals i l’estoïcisme nou s I, representat per Sèneca, Epictet i Marc Aureli, que,…
Ivar Christian Hallström
Música
Pianista i compositor suec.
Deixeble dels pianistes CA Stein i E Passy, fou un dels compositors nacionalistes suecs més destacats del segle XIX Estudià dret a Uppsala, i en aquella estada compongué, conjuntament amb el príncep Gustau de Suècia, l’òpera La dama blanca de Drottningholm , estrenada a Estocolm el 1848 Professionalment fou bibliotecari del príncep Òscar des del 1853 i director de l’escola de música de Lindblad entre el 1861 i el 1872 A part de les seves tasques pedagògiques, la intervenció com a assistent a la Reial Òpera d’Estocolm i les seves composicions vocals, és conegut per les seves òperes, sobretot…
Marianus Königsperger
Música
Compositor alemany.
Abandonà l’estudi de la teologia per dedicar-se a la música Ocupà el càrrec d’organista i mestre de cor a l’abadia benedictina de Prüfening des del 1734 fins a la seva mort A partir del 1740 es dedicà intensament a la composició, sobretot de música sacra, per a teclat i simfonies La publicació d’aquestes obres li representà importants beneficis, que dedicà a la construcció d’un nou orgue i a la dotació de llibres per a la biblioteca de l’abadia Pertany a la segona generació de compositors del segle XVIII adscrits a l’estil de l’escola bavaresa de música sacra Aquest estil fou desenvolupat per…
Christian Gottfried Thomas
Música
Trompista, compositor i editor alemany.
Després de finalitzar els estudis musicals al Gymnasium de Bautzen anà a Leipzig, on inicià una doble activitat la de promotor de concerts i la d’editor El seu ideari empresarial en aquest darrer camp representà un innovador enfocament del negoci de l’edició musical, manifestant prioritàriament la necessitat de protegir els drets dels compositors sobre les seves obres per tal d’evitar-ne les còpies illegals Entorn del 1776, i amb aquesta premissa, fundà una editorial segons un sistema en què l’editor esdevenia l’únic dipositari dels manuscrits i responsable de la seva custòdia, mentre en…
Charles-Simon Favart
Música
Llibretista, dramaturg i empresari francès.
Debutà amb una obra teatral, estrenada el 1732 El 1743 fou contractat pel Teatre de l’Òpera Còmica de París com a director d’escena i es vinculà definitivament amb el gènere de l' opéra-comique francesa Des del 1757 fou nomenat director d’aquest teatre, institució que portà el seu nom fins a la Revolució Francesa, moment en què prengué el nom actual Entre el 1756 i el 1764 mantingué relació amb la cort vienesa, la qual informà de les novetats experimentades per l’opereta francesa, gènere que influí molt en el singspiel germànic Tanmateix, les seves obres, entre les quals cal destacar Les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina