Resultats de la cerca
Es mostren 430 resultats
alentidor elèctric
Transports
Tipus d’alentidor format per un estator, fixat al bastidor d’un vehicle, que porta unes bobines inductores i un rotor de material ferromagnètic que gira solidari amb l’arbre de transmissió: el rotor és format per dos discs, entre els quals hi ha l’estator, o bé per un de sol, interior a aquest.
Quan cal alentir el vehicle, hom envia corrent de la bateria a les bobines i el camp magnètic creat es tanca a través del rotor on indueix corrents elèctrics, dits de Foucault , que reaccionant amb el camp inductor, originen forces que s’oposen al gir del rotor, i així alenteixen l’arbre de transmissió L’energia perduda pel vehicle es transforma en calor en els plats, els quals, per tal de dissipar-la, solen portar aletes L’alentidor és emprat en els grans camions per alleugerir, a les baixades, el treball dels frens
Els caràngids: sorells, palomides i afins
Formen una família remarcable per la seva diversitat, amb més de dues-centes espècies repartides per tot el món Tenen, doncs, una àmplia distribució geogràfica i algunes de les seves espècies són d’una gran importància pesquera Des del punt de vista morfològic, es caracteritzen pel fet de tenir la corba de la línia lateral molt pronunciada i acabada, en alguns casos, en escudets ossis Són uns grans nedadors, de cos més aviat comprimit, recobert de petites escates cicloides i acabat en una aleta caudal escotada Tenen dues aletes dorsals i una d’anal que poden amagar-les en unes petites…
Els pomacèntrids: castanyoleta
Una de les imatges més característiques del coralligen és la que recull la fotografia, per la silueta dels grups d’estudiants o castanyoletes Chromis chromis peixos de coloració fosca, quasi negre en els adults, i d’un blau llampant en els joves Jean-Georges Harmelin Aquesta família de peixos de cos oval, alt i comprimit, inclou una considerable quantitat d’espècies de colors vius, pròpies de les zones litorals i dels esculls corallins, que solen formar moles Tenen un cap curt i obtús, proveït d’una boca petita i protràctil i unes mandíbules armades de dents caniniformes o incisives Les…
morena
Morena
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels anguil·liformes
, de la família dels murènids, que ateny 1,5 m de llargada, de cos serpentiforme, comprimit lateralment.
Manca d’escata i d’aletes pectorals, i la pell és gruixuda i recoberta de mucositat Té la boca grossa, amb dents fortes i agudes Els orificis nasals formen unes prolongacions tubulars a l’extrem de la mandíbula superior És de color terrós, amb grosses taques blanques i grogues Habita a les fenedures i les coves de les costes rocalloses, a poca profunditat, on s’alimenta de peixos, que caça a l’aguait Malgrat la seva reputació, només ataca quan és destorbada la mossegada és molt dolorosa i de cicatrització difícil La morena és comuna a totes les costes rocalloses de la Mediterrània
escoftàlmids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels pleuronectiformes, de cos romboidal arrodonit, molt alt i més o menys comprimit.
Tenen la boca grossa, amb dents petites, corbes i punxegudes a les maxilles, i els ulls sempre al cantó esquerre El cos és recobert d’escates petites i cicloides L’aleta dorsal té la major part dels radis ramificats i comença molt a prop de la boca Les aletes pectorals són desiguals, les pèlviques tenen la base molt estreta i no són unides a l’anal Tots són marins i bentònics S'alimenten d’invertebrats i, les espècies més grosses, de peixos Alguns són molt apreciats al mercat, com el rèmol, que viu a la Mediterrània
esciènids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos llarg i comprimit.
Presenten dues aletes dorsals llargues i toves, una d’anal curta amb dos radis espinosos, i les ventrals, llargues, en posició toràcica La bufeta natatòria sol ésser ben desenvolupada i relacionada amb un parell de músculs que la poden fer vibrar això produeix un so ronc que ha fet que algunes espècies rebessin el nom de roncadors Habitants costaners de fons fangosos i rocallosos, hi ha també espècies pelàgiques a les mars tropicals Tenen una gran importància comercial a les costes de l’Amèrica del Sud i d’Àfrica a la Mediterrània no són gaire abundants
sotàlia
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels cetacis, de la família dels delfínids, d’uns 90-250 cm de llargada i d’un pes d’uns 50-70 kg (però que pot arribar fins als 150 kg).
El cos és poc esvelt, més aviat arrodonit a la part mitjana, amb el front poc sortit, el musell ben diferenciat i llarg amb 32-150 dents, les aletes pectorals amples a la base, l’aleta dorsal triangular i l’aleta caudal d’uns 45 cm d’amplada Té una coloració uniforme o barrejada, grisa o blanquinosa Inclou vuit espècies, que habiten a les mars càlides de l’Amèrica del Sud oceà Atlàntic, l’Àfrica, l’Índia i l’Àsia oriental, especialment a les desembocadures dels rius, que solen remuntar en grups de dos o tres individus És anomenat també dofí fluvial
cardaire
Ictiologia
Peix selaci marí i bentònic del subordre dels batoïdeus, que pot fer fins a 1,5 m de llargada.
El rostre és llarg i punxegut, i el cos, aplanat en forma de disc romboidal la cua del mascle presenta una sèrie dorsal de fiblons, i dues de laterals en ambdós sexes hi ha petites formacions espinoses esteses per tota la cara dorsal, que és bruna, tirant a marró o grisenca, mentre que la ventral és blanca, rosada o grisenca, amb un ribet violat a les aletes Viu sobre fons sorrencs, en aigües profundes És comú a la Mediterrània, al canal de la Mànega i a les costes atlàntiques africanes És conegut també amb els noms d' escrita blanca i rajada blanca
baila
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, molt semblant a la llobina, de la qual es distingeix pel fet d’ésser de dimensions menors, per les escates també menors i perquè té el dors i els flancs clapats de negre, caràcter que no tenen les llobines adultes.
Tampoc no penetra tant com aquestes en els rius i les llacunes salades Té un hàbitat similar al de la llobina és freqüent a tot el litoral de la península Ibèrica, però és més abundant a l’Atlàntic que no pas a la Mediterrània Taxonòmicament, a hores d’ara, alguns autors s’estimen més considerar la baila o llobarro pigallat i la llobina o llobarro integrants de la família dels morònids , ja que encara que comparteixin amb la dels serrànids el preopercle dentat presenten trets característics propis com una coloració grisenca i dues aletes dorsals en comptes d’una de sola
barracuda
barracuda ( Sphyraena barracuda )
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels esfirènids, amb el cos allargat i prim, de grans dimensions (algunes espècies atenyen més de 2 m de llargada) i de tons grisos.
Tenen les dues aletes dorsals petites i molt separades, i la cua bifurcada La boca és grossa, armada amb dents potents la mandíbula inferior és prògnata i aguda, com un bec Les barracudes viuen en petits grups, prop de les costes, en les mars tropicals i temperades Són carnívores i molt voraces Algunes espècies tropicals, les més grosses, ataquen l’home Són apreciades en pesca esportiva, i són comestibles, bé que de baixa qualitat L’espècie més representativa és S barracuda , del mar de les Antilles A la Mediterrània n'hi ha una de dimensions menors, anomenada espet
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina