Resultats de la cerca
Es mostren 2596 resultats
funció sinus
Representació gràfica del sinus d’un angle (a dalt) i de la funció sinus (a baix)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Funció sin: ℝ→ℝdefinida per l’assignació x →sin (x) on sin(x) és el sinus de l’angle que fa x radiants.
És una funció periòdica de període 2π i el seu recorregut és l’interval -1,1 És una de les sis funcions trigonomètriques o circulars i està relacionada amb la funció cosinus per la derivada d sin x / dx =cos x , d cos x / dx = -sin x És indefinidament derivable i el seu desenvolupament en sèrie entera és En termes de la funció exponencial complexa té l’expressió sin x= e i x - e i x /2 i , relació que permet d’estendre-la al cos dels nombres complexos, resultant-ne la funció sinus complex
mètode de repetició dels angles
Geografia
Mètode emprat per a mesurar l’angle entre dues direccions de l’espai que es basa essencialment en la realització d’una sèrie de mesures dels distints múltiples de l’angle considerat i la comparació posterior amb una mesura qualsevol d’aquest.
Fou ideat el 1752 per JTMayer Per a determinar l’angle entre dues direccions per mitjà d’aquest mètode hom determina primer per mitjà d’un mètode convencional el valor de l’angle A0B, A i B essent dos punts situats sobre aquestes direccions i 0 el centre de l’aparell de mesura, amb la qual cosa hom obté un valor α 1 Després hom repeteix aquesta mesura, i quan hom dirigeix la visual al punt A, fa girar el cercle de l’aparell de mesura en sentit retrògrad un angle igual a α 1 , mentre que quan hom dirigeix la visual al punt B únicament en gira l’alidada D’aquesta…
coordenades astronòmiques
Coordenades astronòmiques. D’esquerra a dreta: coordenades horitzontals (azimut i altura), coordenades horàries (angle horari i declinació), coordenades equatorials (ascensió recta i declinació), coordenades eclíptiques (longitud celest i latitud celest), i coordenades galàctiques (longitud galàctica i latitud galàctica)
© fototeca.cat
Astronomia
Paràmetres que determinen la posició d’un astre a l’esfera celeste.
El propòsit principal de l’astronomia de posició consisteix a determinar les posicions aparents que ocupen els astres al firmament, considerant que aquests es distribueixen sobre la superfície d’una esfera de radi arbitrari i centrada en la Terra, anomenada esfera celeste D’aquesta manera calen dos paràmetres angulars per a situar sobre aquesta esfera qualsevol astre, el valor numèric dels quals paràmetres és distint segons el sistema de coordenades elegit cada sistema de coordenades és determinat per un eix fonamental i per un cercle màxim, dit cercle fonamental , que és donat per la…
autorotació
Transports
Rotació d’una ala que s’esdevé quan l’angle de pèrdua és inferior a l’angle d’atac efectiu (format per la corda d’un perfil d’ala i la projecció de la velocitat absoluta d’aquesta sobre el pla del perfil).
En augmentar l’angle d’atac, la sustentació minva i l’autorotació continua indefinidament
condició d’aplanetisme d’Abbe
Condició d’aplanetisme d’Abbe. A punt objecte; B punt imatge; y objecte; y' imatge; α angle objecte; α' angle imatge
© fototeca.cat
Física
Relació que ha de complir un sistema òptic perquè sigui aplanètic.
L’expressió que la dóna és n y sinα = n'y' sinα’, essent n i n' els índexs de refracció del medi objecte i imatge, i y i y' les dimensions transversals d’objecte i imatge, i α i α’ els angles que forma una mateix raig que havent sortit del punt objecte A arribi al punt imatge B Un sistema és aplanètic si verifica aquesta condició per a qualsevol punt de l’eix i unes certes dimensions transversals És anomenada també condició del sinus
línia de bolina
Transports
Recta que forma un angle de sis quartes amb la direcció del vent, a un o altre costat d’aquesta.
Per tant, cada vent té dues línies de bolina L’angle de sis quartes era el de màxima cenyida en temps de la navegació a vela
radian
Radian
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Unitat de mesura d’angles, equivalent a l’angle central a la qual correspon una longitud d’arc de circumferència igual al radi.
Un angle pla mesura π radians És una unitat SI suplementària, i el seu símbol és rad
velocitat angular
Física
Velocitat en què el paràmetre que experimenta una variació és l’angle φ que forma el vector que representa la posició d’un punt material respecte a una direcció de referència.
És a dir, La velocitat angular és una magnitud vectorial la direcció de la qual és perpendicular al pla en què es produeix la variació de l’angle, i el sentit, és el d’avanç que té un tornavís que gira en el mateix sentit que la variació de l’angle La unitat de mesura en el SI és el radiant per segon rad/s, bé que correntment hom fa servir les revolucions per minut rpm
rumb
Transports
Angle format per la direcció de la proa d’una embarcació amb el meridià geogràfic, amb el magnètic o amb el de l’agulla, anomenats, respectivament, rumb real, rumb magnètic i rumb aparent
.
El rumb real és igual al rumb aparent més l’abatiment o correció total, el qual és la suma de la declinació magnètica, angle format pel meridià geogràfic i el magnètic, i de la desviació, angle format pel meridià magnètic i el de l’agulla Hom anomena rumb directe el rumb resultant dels diferents rumbs fets durant el temps de l’estima
azimut
Geologia
Angle, comprès en un pla horitzontal, format pel pla visual que passa per un punt i una direcció fixa; aquesta direcció és la determinada pel radi del cercle graduat del goniòmetre, que passa per l’origen d’aquest cercle.
Així, l’angle format per dues direccions AB i AE serà expressat per EAB = Θ ab- Θ ae , essent Θ ab i Θ ae els azimuts de les direccions corresponents en general, la mesura d’un angle serà la diferència dels azimuts dels seus costats