Resultats de la cerca
Es mostren 3129 resultats
numeral
Gramàtica
Nom de nombres, inclòs en la categoria gramatical de l’adjectiu alhora amb els adjectius dits pronominals o determinatius, el qual, com ells, pot exercir també la funció de pronom.
Els numerals anomenats cardinals indiquen amb precisió el nombre d’individus designats per un nom La forma masculina és usada substantivament per a designar cadascun dels nombres o alguna cosa designada amb un nombre en aquest cas és possible una forma plural l’u, els uns, els dosos, el cinc, els sisos, el divuit, els dinous, els vints, els vint-i-tresos Serveixen també per a designar els nombres abstractes Els numerals cardinals anomenats Formació dels numerals en català collectius són substantius que representen com a unitat un nombre determinat de coses, sovint amb un matís aproximatiu…
tetrazole
Bioquímica
Compost heterocíclic consistent en un anell de cinc membres diinsaturat que conté quatre àtoms de nitrogen en l’estructura
.
Alguns derivats del tetrazole, i encara més llurs hidroclorurs, anomenats sals de terazole , tenen aplicació en assaigs bioquímics de germinació i viabilitat i en medicina
harmònic
Física
Matemàtiques
Cadascun dels termes de la sèrie de Fourier d’una funció periòdica (anàlisi de Fourier).
El terme de la sèrie de freqüència més baixa és anomenat harmònic fonamental o primer harmònic , i els altres termes són anomenats harmònics del fonamental
pretorià
Història
Individu que formava part del cos de guàrdia del comandant de l’exèrcit romà i, posteriorment, de la guàrdia personal dels emperadors romans (guàrdia pretoriana).
En època moderna, han estat anomenats pretorians els soldats que constituïen un cos de guàrdia especial de persones particulars per exemple, els pretorians de Mussolini
discurs
Gramàtica
Sèrie de mots i de frases en què és actualitzada una llengua, en la forma escrita o parlada.
Les parts del discurs són les nou categories gramaticals en què hom classifica els diversos mots de la llengua, anomenats també parts de l'oració
sintòmids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters diürns, algunes espècies dels quals fan mimetisme amb himenòpters tropicals.
De les 3500 espècies que integren aquesta família, només set habiten a Europa, de les quals dues ho fan als Països Catalans Abans, eren anomenats amàntids
factor
Matemàtiques
Cadascuna de les quantitats (o polinomis) que, multiplicades entre elles, formen un producte (descomposició en factors irreductibles).
Així, en general, si a i b són dos elements d’un anell A, +, X, a i b són anomenats factors del producte a X b
itàlic | itàlica
Història
Nom amb què eren designats antigament els habitants de la Itàlia centromeridional (exceptuats els de la Pulla, els etruscs i els italiotes).
En un sentit més restrictiu, foren anomenats italici , en contraposició a provinciales , els confederats de fora del Laci, els quals es rebellaren contra Roma 90-89 aC
gastrina
Bioquímica
Hormona polipeptídica tissular de 107 aminoàcids, d’un pes molecular de 12 514, que es troba en les cèl·lules G de les glàndules de l’antre pilòric de l’estómac.
És l’estimulador més potent de la secreció d’àcid gàstric Anòmalament és produïda en excés pels tumors anomenats gastrinomes , que originen la síndrome de Zollinger-Ellison