Resultats de la cerca
Es mostren 682 resultats
reacció d’addició
Química
Nom genèric de les reaccions orgàniques en les quals els elements d’una molècula —en general simple— (addend) s’addicionen sobre una altra molècula que conté un enllaç doble o triple (substrat), fixant-se sobre els àtoms entre els quals l’enllaç múltiple existia.
Un cas típic d’addició és la hidrogenació dels alquens o alquins, per exemple, la hidrogenació de l’etilè Les reaccions d’addició constitueixen un dels tres grans grups en què les reaccions orgàniques poden dividir-se Allò que específicament les caracteritza és la desaparició en el substrat d’almenys un enllaç ε i la formació d’almenys dos nous enllaços σ amb altres tants àtoms o grups, els quals poden provenir de l’escissió homolítica o heterolítica de l’addent o poden tenir ja prèviament una existència autònoma cas de l’addició d’ions Les reaccions d’addició comprenen reaccions tan corrents…
heteroàtom
Química
En una cadena d’àtoms no tots idèntics, àtom o àtoms diferents dels numèricament predominants.
perfluorocarbur
Química
Hidrocarbur en què tots els àtoms d’hidrogen han estat substituïts per àtoms de fluor.
leucotriè
Química
Tipus d’àcid gras poliinsaturat oxigenat amb tres dobles enllaços conjugats.
Els leucotriens són icosanoides, relacionats amb la inflamació i l’allèrgia, sintetitzats mitjançant la 5-lipoxigenasa a partir dels àcids poliinsaturats de vint àtoms de carboni dihomogammalinolènic, araquidònic i icosapentaenoic El seu efecte depèn de l’àcid del qual deriven El seu nom es deu al fet que el primer lloc on es van descriure fou als leucòcits Els més coneguts són els que deriven de l’àcid araquidònic
Henry Gwyn Moseley
Física
Físic anglès.
Creador de l’espectroscòpia dels raigs X, relacionà les ratlles d’aquest espectre amb l’estructura electrònica dels àtoms d’aquells elements que utilitzava com a anticàtode, i així pogué confirmar l’ordre ja establert dins la taula periòdica de Mendelejev, com també l’existència de llacunes corresponents als números 43, 61 i 75 La seva tècnica féu possible el descobriment de nous elements, com l’hafni i el reni
hibridació

Representació esquemàtica de diferents tipus d’hibridació
© Fototeca.cat
Química
Fenomen que s’esdevé quan dos o més orbitals de nivells energètics pròxims i que tenen els mateixos elements de simetria es combinen per donar el mateix nombre d’orbitals híbrids, equivalents i de nivells energètics més baixos.
Els orbitals poden hibridar-se en diverses proporcions segons l’enllaç format, per a arribar a una configuració de menor energia, i la geometria d’una molècula és determinada per la hibridació dels enllaços que la formen Quan un àtom de carboni només té un dels seus orbitals p hibridat amb l’orbital s , hom diu que presenta hibridació sp té aleshores dos orbitals sp equivalents alineats i dos orbitals p en plans perpendiculars aquests àtoms de carboni sp es troben en derivats acetilènics, nitrils, allens, etc, és a dir, en composts amb triple enllaç, i amb dobles enllaços acumulats Quan un…
Ugo Fano
Física
Físic italià, especialitzat en l’estudi de les radiacions.
Llicenciat en matemàtiques, el seu cosí Giulio Racah conegut pels seus treballs sobre el moment angular l’introduí en la recerca en física Treballà amb EFermi a Roma 1934-36, amb WHeisenberg a Leipzig 1936-37 i amb la parella Joliot-Curie a París, abans d’emigrar el 1939 als Estats Units d’Amèrica, on treballà a la Institució Carnegie en l’efecte de la radiació dels raigs X i neutrons sobre materials biològics, en particular sobre mutacions genètiques de la Drosophila melanogaster , un camp de recerca en què havia estat introduït per Fermi Després de la Segona Guerra Mundial s’incorporà al…
antimatèria
Física
Matèria formada per antipartícules, és a dir, per estructures d’antiprotons, antineutrons i positrons.
Hom ha observat antipartícules en dues situacions als acceleradors de partícules on hom les estudia i produeix i als raigs còsmics Els primers àtoms d’antihidrogen foren obtinguts per un equip italoalemany el 1995 i aquest descobriment fou confirmat l’any següent pel Fermilab nord-americà De la mateixa manera que l’àtom d’hidrogen s’utilitzà per a mesurar moltes propietats de la matèria, hom espera fer servir l’antihidrogen per a mesurar propietats de l’antimatèria Per a dur a terme experiments amb antimatèria, el CERN ha posat en funcionament l’Antiproton decelerator AD, que actuarà com una…
17-cetosteroides
Bioquímica
Esteroides androgènics formats en el còrtex suprarenal a partir del cortisol i en el testicle a partir de la testosterona.
Tenen 19 àtoms de carboni i un grup cetona en posició 17 Ultra llur acció androgènica, els cetosteroides intervenen en el metabolisme dels pròtids, del Cl, del Na i del K Són eliminats per l’orina en quantitats que oscillen entre 13 i 18 mg diaris en l’home, i entre 7 i 10 mg en la dona La valoració dels 17-cestosteroides urinaris permet d’estudiar les funcions testicular, corticosuprarenal i hipofisària
meitneri
Química
Element químic de nombre atòmic 109 i nombre màssic 268, aprovat per la IUPAC a l’agost del 1997.
Fou descobert l’any 1982 al laboratori de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt, Alemanya S’aconseguiren uns quants àtoms de Mt en una fusió amb isòtops de ferro 58 i bismut 209, en una reacció que produeix un neutró, però es descompongué en poc temps en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa El seu nom és en honor de la científica Lisa Meitner
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina