Resultats de la cerca
Es mostren 603 resultats
Sant Just i Sant Pastor del Pasteral (La Cellera de Ter)
Art romànic
Situació Vista exterior, des de llevant, de l’església amb la capçalera J Recarens El lloc és a l’extrem nord-est del terme municipal de la Cellera de Ter, en un meandre a la riba dreta del Ter Mapa L38-13333 Situació 31TDG687482 Del punt quilomètric 15,8 de la carretera C-152, de Santa Coloma de Farners a Olot, entre la Cellera de Ter i el poblet del Pasteral, surt una pista a mà dreta en direcció nord-est, indicada amb un rètol que posa “Can Serallonga”, i que en uns 800 m aproximadament arriba a l’església JRR Història Aquesta antiga capella del terme de la Cellera de Ter, situada a l’…
Constantí I

Constantí I
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (312-337).
Fill de Constanci I Clor i d’Helena Educat a la cort de Dioclecià, a Nicomèdia, acompanyà després el seu pare a Britània, on a la mort d’aquest 306, fou proclamat august Reconegut només com a cèsar per Galeri, Constantí emprengué una sèrie de campanyes victorioses, aliat amb Maximià, a través d’Hispània i de les Gàllies Aliat després amb l’august Licini, avançà per Itàlia contra Maxenci, el qual fou vençut a les portes de Roma, en la batalla del pont Milvi 312 Juntament amb Licini proclamà, a Milà, el 313, el decret conegut amb el nom d' edicte de Milà Restà amo absolut de l’Imperi 324…
sa Mola de Fornells
Gran promontori de la costa septentrional de Menorca, dins el terme des Mercadal, que avança uns 4 km en direcció N, entre el port de Fornells, a ponent, i l’arenal de s’Olla, a llevant.
L’istme té una amplada d’1,5 km Culmina, a l’extrem septentrional, en la talaia de Fornells 122 m alt Al centre hi ha el lloc de s’Albufereta
contrafoc
Operació per a apagar un incendi forestal que consisteix a cremar una part del bosc en la direcció en què avança l’incendi, amb la finalitat de crear un buit que impedeixi l’avanç del foc.
cap des Llibrell
Cap elevat i escarpat del municipi de Santa Eulària del Riu (Eivissa), situat al centre de la costa est d’Eivissa, que s’avança des del puig des Castellar (181 m alt.), al S de cala Llonga.
Al punt més alt 215 m, també conegut com a Puig de ses Torretes, hi ha les restes d’un santuari constituït per un edifici rectangular d’uns 18 m per 23 m, dotat d’una gran cisterna Després d’una fase inicial al s II aC poc coneguda, el santuari fou reocupat i ampliat al principi del s I dC i continuà en ús fins al s II dC Una mica més avall hi ha les restes d’un poblat del bronze antic 2000-1400 aC format per petites cabanes ellíptiques
Eudald Jaumeandreu i Triter
Historiografia catalana
Economista.
Vida i obra Amb una formació universitària jansenista, es doctorà en teologia 1805, i és l’autor dels primers tractats catalans moderns i sistemàtics d’economia política Fou el primer titular de les càtedres d’economia civil de Palma febrer del 1814 i de la ciutat de Barcelona agost del 1814 Els seus dos llibres més importants són Rudimentos de economía política 1816 i Curso elemental de economía política 1836 Són obres d’introducció a la teoria econòmica, amb un programa polític d’industrialització i modernització, i amb moltes notes i exemples extrets de la realitat històrica de Catalunya,…
Mort de dama
Literatura catalana
Novel·la de Llorenç Villalonga, publicada el 1931.
Fou escrita el 1921 Les dues primeres edicions aparegueren signades amb el pseudònim Dhey Posteriorment, Villalonga l’amplià i revisà finsa la quarta edició 1965, que serà la definitiva, i a partir de la qual només introduí retocs d’estil La novella gira entorn de l’agonia i la mort d’Obdúlia de Montcada, vídua de Bearn, qui tipifica el món de l’aristocràcia sorgida arran de la Restauració Borbònica, ara en crisi i condemnada a desaparèixer Es tracta, per tant, d’una dona que recull els trets típics de la seva classe l’avarícia, l’humor eixut o el caràcter irat L’objectiu final de la novella…
Els sots feréstecs
Literatura catalana
Novel·la de Raimon Casellas, publicada el 1901.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra, ben dintre de les tensions pròpies del modernisme, és una paràbola del fracàs de l’artista en el seu intent de transformar la realitat Casellas reflexiona a l’entorn del conflicte nascut de la relació entre l’individu, en aquest cas representat per↑ mossèn Llàtzer , i l’entorn social i natural, que aquí és el de Montmany El poblet on el protagonista ha anat a parar és presentat com un indret oposat a la civilització i a l’espiritualitat que representa l’Església I on, per tant, tot intent de regenerar aquesta societat és…
torn

Torn paral·lel (a l’esquerra); carros principal, transversal i superior (al centre); tres operacions de tornejament (a la dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina emprada per a treballar un sòlid indefinit fent-lo girar entorn d’un eix i arrencant-li material perifèricament per tal de transformar-lo en una peça ben definida, tant pel que fa a la forma com a les dimensions.
El torn permet d’obtenir, principalment, superfícies cilíndriques, planes, còniques, esfèriques, perfilades i roscades, i és, doncs, molt emprat, especialment en el treball dels metalls, per a obtenir superfícies de revolució a partir de barres cilíndriques, per a rectificar i allisar peces de fosa o desbastades, per a fer rosques en peces cilíndriques, i per a fabricar, en grans sèries, perns, cargols grossos i altres peces Els models més importants de torns, que responen a diverses necessitats i a diferents concepcions i solucions constructives, són el torn parallel, el torn-revòlver, el…
madrigal
Música
Composició polifònica profana originada a Itàlia i molt difosa arreu d’Europa durant el segle XVI.
En general, durant el seu període de vigència, qualsevol text poètic musicat de caràcter profà fou anomenat madrigal Els textos són usualment de caràcter amorós i es caracteritzen per estar formats per una sola estrofa i per la rima lliure que alterna versos heptasíllabs i hendecasíllabs En realitat, sota el terme madrigal tingueren cabuda molts tipus poètics diferents, des dels sonets i les canzone fins als poemes narratius en ottava rima Una de les grans virtuts del madrigal és que se sabé beneficiar de textos de gran altura literària Petrarca, Sanazzaro, Ariosto, Tasso i altres Aquesta és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina