Resultats de la cerca

En fou el membre principal Paul Gauguin —abans del seu exili voluntari de la civilització occidental—, tot i que les seves troballes plàstiques, concretades en el sintetisme , foren reivindicades com a pròpies per Émile Bernard, un altre membre del grup Entre altres integrants hi havia també Émile Schuffenecker, Louis Anquetin, Charles Laval, Cuno Amiet, Henri Moret i Paul Sérusier, que portà la influència de Pont-Aven al nou grup dels nabís Un nombre representatiu de membres de l’escola es manifestaren conjuntament el 1889 al cafè Volpini del Champ de Mars de París en l’exposició dita d’…

Situació Situada en un lloc solitari, mig enlairada i des d’un indret que divisa la vall del riu, hi ha les ruïnes d’aquest monestir Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 17,1 — y 77,5 31 TDG 171775 Una vista aèria del monestir des del costat nord-oriental Hom hi pot veure el conjunt i, a mà esquerra, l’església circular romànica de Sant Miquel de Lillet J Pagans-TAVISA Una vista del monestir des de l’angle sud-oriental A desgrat de la seva ruïna, és ben apreciable la planta de l’edifici i el bloc d’…

Fundat el 1967 a la Royal Academy of Music, és compost per Peter Cropper i Ronald Birks violins, Robin Ireland viola i Bernard Gregor-Smith violoncel Fou quartet resident a la Universitat de Keele, a la Universitat de Sheffield i, posteriorment, a la Universitat de Manchester El 1984 fundà el Festival de Música de Cambra de Sheffield Enregistra exclusivament per a la discogràfica ASV La seva extensa discografia inclou els cicles complets dels quartets de L van Beethoven i B Bartók, així com algunes obres de cambra de J Haydn i F Schubert El 1984 rebé el Premi de la Revista…

Feu els estudis de dret a la Universitat de València L’any 1954 anà a Londres, on residí habitualment i on treballà com a periodista Dedicat al teatre, especialment a l’infantil, el 1942 guanyà el premi Lope de Rueda amb l’obra Rosalinda En el camp de la narrativa, escriví diversos contes i novelles  Vidas humildes, cuentos humildes 1948, La zancada 1966, premi Nadal, Bernard, uno que volaba 1972, Casicuentos de Londres 1973, El gallo negro 1973, Cuentos del tiempo de nunca acabar 1977,  Una canción para un loco 1986, premi de novella Plaza i Janés, Pasos de nadie 1991, Luna…

Durant la guerra civil de 1936-39 visqué a França, on cursà la seva formació artística amb Bernard Dorival, conservador del Museu d'Art Modern de París Posteriorment tornà a Catalunya i aprengué l’art de la tapisseria amb Carles Delclaux La seva pintura deriva de l’impressionisme i destaca per la calidesa de les entonacions Tractà temes com ara el paisatge i la natura morta També realitzà tapissos de natura abstracta, relacionats amb la tauromàquia i l'esport i d'homenatge a Picasso i a Dalí, a la vegada que experimentà amb peces volumètriques i de grans dimensions Vibracions ,…

Pioner en l’edició de música antiga, la seva aportació al procés de redescoberta de la música anglesa d’aquesta època fou molt destacada Com a compositor, escriví sobretot obres per a veu i piano El seu llenguatge mostra influències de F Delius i Bernard Van Dieren Saudades , 1916-17, cicle de cançons També hi és present l’influx de la música de l’època isabelina, especialment en les cançons As ever I saw 1917 i Sweet content 1918-19, així com elements de la cançó popular, visibles a Captain Stratton’s Fancy 1921 La seva obra mestra és el cicle de cançons The Curlew 1922, per a…

Es deixà de celebrar de l’any 1934 al 1939, ambdós inclosos, i tampoc no se celebrà els anys 1941, 1945 i 1946, ni de l’any 1950 al 1953 La competició té lloc actualment durant el mes de febrer, a l’inici de la temporada ciclista La primera volta fou guanyada per Salvador Cardona, i també n'han estat vencedors ciclistes de prestigi com Eddy Merckx 1969, Domingo Perurena 1972, José Antonio González Linares 1973, Vicent Belda 1979, Bernard Hinault 1986, Stephen Roche 1987, Melcior Mauri 1991 i 1992, Alex Zülle 1995 i 2002, Laurent Jalabert 1996 i Alexandre Vinokourov 1999 Dies…

El nom li fou donat en record del cònsol romà Fabi Màxim Verrugós, conegut per la seva prudència i constància L’actitud de l’associació fou determinada per la consideració d’una gradual transformació de la societat “d’acord amb el més alt ideal moral” Fou dirigida al principi per Edward Pease, Bernard Shaw, Sidney i Beatrice Webb, Sidney Oliver i Graham Wallas, que li donaren l’impuls decisiu El 1889 publicà els Fabian Essays in Socialism , obra en bona part deguda a Shaw i a Webb, la qual propugnà l’evolució socialista en comptes de la revolució Els fabians contribuïren a la…

Estudià a l’Eastman School of Music amb Howard Hanson i Bernard Rogers Més tard amplià estudis a la Juilliard School i al Berkshire Music Center Fou professor al Queens College, a la Universitat de Columbia, a la Juilliard School of Music i a la Duke University En 1956-67 fou vicepresident executiu de Managing Editor of Galaxy Music Corporation i director editorial de Highgate Press Es retirà de totes les seves activitats públiques el 1987 Entre el 1955 i el 1993 escriví algunes òperes, la més important de les quals, i la que li donà més fama, és The Crucible 1961 El seu estil…

Fou deixeble d’Arnold Rosé a Viena i, més tard, de Carl Flesch a Berlín, de qui posteriorment fou assistent Abandonà Berlín arran de l’arribada dels nazis al poder i es traslladà a Londres Des del 1944 fins al 1958 fou professor de la Guildhall School, i posteriorment, del Conservatori de Berna Intèrpret de música de cambra molt reconegut, fou un dels membres del Kölner Trio, al costat de Heinz Schröter i Gaspar Cassadó substituït, a la seva mort, per Siegfried Palm Enregistrà molts discos, principalment música de cambra de romàntics alemanys, com F Schubert i R Schumann, i també música del…