Resultats de la cerca

Professà a l’abadia de Lerins, d’on esdevingué bibliotecari Fou conegut com el Monjo de les Illes d’Or Escriví unes Victòries dels reis de Catalunya-Aragó i comtes de Provença, i també vides de poetes provençals i unes Flors de diferents ciències i doctrines Recopilà versos provençals, italians, gascons i francesos Illuminà les Hores de la reina Violant de Catalunya-Aragó Sembla que és el mateix que signà la taula de la Mare de Déu entre sant Domènec i sant Joan Evangelista vers el 1368, Palazzo Bianco de Gènova, i hom li ha atribuït la part pictòrica del retaule major de la seu…

Vida Fou bibliotecari a la cort La seva obra, de la qual sobresurten les Fábulas literarias 1791, és un exponent del Classicisme del segle XVIII El 1779 la Inquisició el processà per les seves opinions El mateix any publicà La música , poema on analitza les sensacions associades als estils musicals i comenta l’obra de compositors contemporanis L’obra fou molt ben acollida, i traduïda al francès, l’anglès, l’italià i l’alemany Iriarte fou també el compositor i llibretista del melòleg Guzmán el bueno 1790, i autor del text i probablement també de la música de la sarsuela Donde…

Es doctorà en dret amb el treball Evolución del régimen de la propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona 1921, on defensà que l’organització de la propietat agrària es basa en principis justos i equitatius, i l’harmonia del camp català Formà part del consell central de la secció agrària de la Lliga i presidí el Centre Agrícola i Social de Castelló d’Empúries Fou bibliotecari de l’Ateneu de Girona i tresorer de l’Institut d’Estudis Gironins Collaborà en Diari de Girona , Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , Pyrene , Revista de Girona , etc, on publicà estudis sobre els…

Vida i obra Els seus pares es traslladaren a Catalunya quan tenia quatre anys A dotze anys començà a introduir-se en els àmbits sindicalistes, primer com a bibliotecari afiliat de la CNT a Gràcia, i després com a membre del sindicat del Bloc Obrer i Camperol BOC S’exilià a París i posteriorment a Xile, durant més de disset anys En tornar, recuperà el contacte amb altres sindicalistes Es declarà defensor d’un catalanisme popular i integrador, tal com descriu en Diàlegs a Barcelona amb Juli Morera 1984 S’integrà al seu país de destí, on arribà fins i tot a ser mestre de català, sense oblidar…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou arxiver de les delegacions d’hisenda de Tarragona i Sant Sebastià, i també bibliotecari de la Facultat de Medicina de la UV Director numerari del Centre de Cultura Valenciana, exercí com a secretari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles València, i dirigí la revista d’aquesta entitat Archivo de Arte Valenciano , on publicà alguns articles És autor dels opuscles Noticia biográfica del director de número Dr D Juan Luis Martín Mengod 1919, “El cervantismo en Valencia” addenda al llibre Vida de…

El 1825 entrà com a novici al monestir de jerònims d’El Escorial, d’on fou professor de grec i bibliotecari i, a més de diversos càrrecs eclesiàstics, fou també professor i rector del Seminari de Badajoz La seva tasca investigadora se centrà fonamentalment en el monestir d’El Escorial, sobre el qual escriví nombrosos treballs, molts dels quals romanen inèdits Publicà sobre aquest tema Historia y descripción del Escorial 1849, ed facs 1984 i Historia sobre el Real Monasterio de San Lorenzo, llamado comunmente del Escorial 1849 i 1854, ed facs 1986, en el qual descriu la història…

Format al Seminari de Barcelona, posteriorment feu la carrera d’història a la Universitat de Barcelona El 1999 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre la vida quotidiana a la Catalunya medieval, dirigida pel professor Manel Riu i Riu Des del 1967 ocupa la plaça de bibliotecari i arxiver de la catedral de Barcelona Entre les seves publicacions destaquen els treballs de catalogació dels fons de l’arxiu catedralici barceloní El Baix Llobregat i la Pia Almoina de la Seu de Barcelona Catàleg del fons en pergamí de l’Arxiu de la Catedral de Barcelona 1984, El fons Cisma d’Occident de l’Arxiu…

Estudià violí i composició, i a catorze anys ja componia Passà gairebé tota la vida lligat al Teatre de l’Òpera de Varsòvia, com a primer violinista 1850-64 i, més endavant, com a director artístic dels ballets 1858-72, director d’orquestra 1872-82, director del teatre 1882-90 i bibliotecari 1890-1902 Feu només una petita escapada a Berlín per estudiar amb A Marx Exercí la docència al Conservatori de Varsòvia 1861-64, a l’Institut Aleksandryjski 1864-72 i a la Societat Musical de Varsòvia 1895-1902 De la seva obra com a compositor destaca la música escènica Otton lucznik 'Otó, l’…

Es formà musicalment al seu país natal, on fou deixeble de W Petri piano i de J Wagenaar i W Pijper composició El 1916 es traslladà a París, on continuà els seus estudis amb A Roussel i M Ravel, entre altres compositors, i on donà a conèixer algunes de les seves obres, d’influència francesa De retorn a Holanda, alternà l’activitat compositiva amb la de crític musical en el Nieuwe Rotterdamse Courant  i de bibliotecari al Conservatori de la Haia El 1932 rebé el Premi de Música de la Ciutat de la Haia per l’obra Air Willem V , i el 1961, el Johan Wagenaar Prize per la totalitat de…

Fou deixeble i collaborador de Ramon y Cajal durant l’estada d’aquest a Barcelona Participà a la comissió enviada a Berlín per l’Ajuntament de Barcelona per estudiar la suposada vacuna antituberculosa descoberta per Koch tuberculina Fou membre, de la Institució Catalana d’Història Natural 1901, que presidí dues vegades 1906 i 1911, de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1909 de la qual fou bibliotecari 1918-38 i de l’Institut d’Estudis Catalans 1911, de la Secció de Ciències del qual fou també president 1916-31 Com a membre de l’IEC promogué la publicació de la Flora de…