Resultats de la cerca

Situació Interior de l’església l’absis es comunica amb la nau per un doble plec o arc presbiteral F Tur L’església parroquial de Sant Julià del Llor s’alça alcim del turó sobre el nucli del poble Mapa L38-13333 Situació 31TDG709466 Del punt quilomètric 13,2 de la carretera C-152, de Santa Coloma de Farners a Olot, just a la sortida d’Anglès i abans de passar el pont que salva la riera d’Osor, surt una carretera en direcció nord-est cap a Sant Julià de Llor JRR Història L’església de Sant Julià del Llor —topònim que evoca una zona de llorer— apareix esmentada inicialment l’any 949 Fou…

El lloc de Conesa és mencionat l’any 1038 en un document pel qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis donaren a Miró Foguet i a Bernat Llop un gran territori perquè hi construïssin el castell de Forès entre les afrontacions territorials de la demarcació cedida consta el terme de Conesa Cal dir, però, que aquest document és considerat del tot suspecte, car en l’any en què és datada aquesta escriptura no actuaven els comtes atorgants, els quals s’esposaren vers el 1052 Així doncs, la primera notícia segura de l’indret de Conesa és de l’any 1043, quan els comtes de…

La capital és Corfú És separada de la costa de l’Epir per l’estret de Corfú La part septentrional és muntanyosa mont Pantokrátos, 911 m, la central, suaument ondada, i la meridional, plana Els recursos econòmics són l’agricultura oliveres, vinya i arbres fruiters i també la fabricació de paper i sabó i l’artesania tèxtil És un centre d’atracció turística Té aeroport S’hi destaquen les ruïnes del temple grec d’Àrtemis Després d’un efímer assaig colonial per part d’Erètria, l’antiga Corcira fou colònia de Corint 733 aC Mantingué lluites amb la metròpolis, com la batalla naval del 664 aC i la…

L’església, renovada, és ara la parròquia de Crist Rei La primitiva església s’erigí al segle IV a l’indret del martiri del diaca Vicenç, damunt una roca que s’alçava davant una de les portes de la ciutat, a la fi del cardo l’actual carrer de Sant Vicent Era en ruïnes el 855, que uns monjos francs de Conques i Castres anaren a recollir el cos del màrtir Fou reedificat i continuà com a església cristiana al segle XII al seu voltant s’hi havia construït un raval, Raiosa El 1172 fou cedida pel rei musulmà de València a Alfons I de Catalunya, en el conveni fet perquè aixequés el…

Se situa a l’extrem septentrional de la vall de Santa Creu, on la Bolzana canvia bruscament la direcció S-N per la W-E a la sortida del congost on s’alça el castell de Puillorenç , en trobar els asprius vessants de les Corberes, en aquest sector dominades pel roc d’en Jolanda 1017 m i el roc Corbatièr, contraforts sud-occidentals del puig de Bugarach Des de les muntanyes que s’alcen a ponent, divisòries amb les aigües de l’Aude serrat de la Besòla, coll de Camperièr, serra Lhonga, baixa el torrent de lo Manhat, afluent a la Bolzana entre Lavanyac i la Pradella Tot el territori és, doncs, molt…

L’església parroquial de Menàrguens, dedicada a sant Vicenç, es troba situada al nucli central de la vila Una de les primeres mencions documentals d’aquest temple data de l’any 1180, quan en una butlla del papa Alexandre III, adreçada al prepòsit de Solsona, aquell li confirmava, entre d’altres, la possessió de l’església de Menàrguens De fet, però, des de molts anys enrere, la possessió dels delmes i altres drets que generava aquesta església havien estat causa d’un llarg plet entre el bisbe d’Urgell i el prepòsit solsoní Possiblement l’origen de la qüestió arrelava en la donació que el…

La capital és Graz És una regió muntanyosa que correspon al sector més oriental de l’Àustria alpina La part occidental és constituïda per les valls superiors de l’Enns i del Mur, separades pels Niedere Tauern 2747 m La primera és limitada al N pels massissos de Totesgebirge i Dachsteingebirge 2995 m alt La part oriental correspon a la vall mitjana del Mur, que rep la del Mürz i que s’obre pas per entre una sèrie de serralades prealpines Fischbacher, Packalpe, Koralpe flanquejades per un piemont format de materials terciaris La riquesa minera de la vall del Mur i l’activitat industrial que hom…

El territori de Torredembarra fou habitat, com ho demostren les restes conservades, ja en època romana L’origen medieval de Torredembarra s’aprecia en l’agregat de Clarà, un llogaret que s’alça en un pujol immediat a la vila En un document del 1057, els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, concediren la quadra de Clarà en favor de Guitard, Prolionisc i Ollomar, amb l’obligació de construir-hi una torre de pedra i calç i una fortalesa a la part baixa del terme En aquesta concessió es feia la diferència entre una part cedida en alou i una altra en feu El feu, la part…

Situada en una cruïlla de camins entre les muntanyes Basques, els Prepirineus meridionals i la serralada Ibèrica, entre la vall de l’Ebre i el vessant cantàbric, és damunt un turó que domina la vall del Zadorra, aprofitada per les rutes de Castella a França Mercat agrari, s’industrialitzà des del començament del segle XX maquinària agrícola, sucre, naips, mobles La població passà de 30 700 h el 1900 a 49 752 el 1940 A partir del 1947 una nova onada industrialitzadora metallúrgia de transformació, indústria del cautxú, etc, basada en la infraestructura de la diputació foral, el capital biscaí…

Situació Les ruïnes de la domus des del costat de migjorn, amb el mur meridional esfondrat la tardor de 1984 M Anglada L’antic castell o domus d’Esparreguera queda dins el municipi de Seva, en un enclavament, entre els municipis del Brull, Aiguafreda, Centelles i els Hostalets de Balenyà, vers el nord-est del terme municipal, vora el límit amb el de Centelles i a ponent de la urbanització del Muntanyà Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781 x 37,3 —y 28,2 31 tdg 373282 Hi ha tres maneres d’arribar-hi l’una…