El lloc de Conesa és mencionat l’any 1038 en un document pel qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis donaren a Miró Foguet i a Bernat Llop un gran territori perquè hi construïssin el castell de Forès; entre les afrontacions territorials de la demarcació cedida consta el terme de Conesa. Cal dir, però, que aquest document és considerat del tot suspecte, car en l’any en què és datada aquesta escriptura no actuaven els comtes atorgants, els quals s’esposaren vers el 1052. Així doncs, la primera notícia segura de l’indret de Conesa és de l’any 1043, quan els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Elisabet el donaren als esposos Bernat Sunifred i Amaltruda.
L’església parroquial de Conesa, dedicada a Santa Maria, és esmentada en una llista de parròquies del bisbat de Vic datable al segle XI; tanmateix, fou lliurada pel bisbe de Vic entre el 1146 i el 1154 a l’arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort. Així, I"’ecclesiam de Conesa” és mencionada entre les possessions de l’església de Tarragona en la butlla que l’any 1194 atorgà el papa Celestí III a l’arquebisbe tarragoní Ramon de Castellterçol i al prepòsit Joan.
Els anys 1279 i 1280, en la relació de parròquies que contribuïren a sufragar la dècima papal recaptada aquells anys a l’arxidiòcesi de Tarragona, consta que el rector de Conesia pagà 79 sous el primer any i 90 el segon.
A la darreria del segle XV l’església parroquial de Conesa era de col·lació de l’arquebisbe de Tarragona i a mitjan segle XVI la rectoria de l’esmentada parròquia fou unida al monestir de Santes Creus.
La parròquia de Santa Maria de Conesa fou totalment refeta al segle XIV dins l’estil gòtic. Les obres del nou edifici foren contractades l’any 1335 al mestre Guillem Pedrola, de Guimerà. Les obres foren interrompudes el 1344 i l’església es consagrà quan encara mancava una de les crugies de la volta. El campanar fou contractat l’any 1399 al mestre Pere Oriol de Montblanc.
Al segle XVI es feren reformes a l’església i al XVII hom hi afegí una capella. Damunt la portada principal es conserva un bell timpà gòtic que representa la Mare de Déu asseguda amb l’Infant, envoltats per àngels. A l’interior de l’església es conserva una creu processional d’argent del segle XV.