Resultats de la cerca

Vida Els primers anys se centrà en el món de la radiodifusió i creà el Selector Robert, que tingué força predicament, i el 1929 publicà el treball de caràcter historicotecnològic La radiotelevisión , sobre un aparell de ràdio integral o radiovisió Coincidint amb la implantació del cinema sonor, es decantà cap a la cinematografia, i s’incorporà al cos d’enginyers de la Western Electric Alternà aquesta feina amb conferències sobre el cinema sonor, el cinema com a eina educativa i articles tecnicocientífics en publicacions com ara "Ràdio Barcelona", "Radio Catalana" i "Técnica Revista…

Installada a Gràcia, R de Baños en fou el gerent i el director de la producció, i el seu germà Ramon fou l’operador i cap de laboratori El mateix any Ricard també promogué la creació d’una empresa bessona, la productora i distribuïdora Magna Films, un projecte que no anà més enllà de la seva constitució Tot just després de la fundació es rodaren les primeres produccions El idiota 1916, una modesta cinta que no tingué gaire ressò La cortina verde 1916, que intentà aprofitar l’èxit teatral de l’obra de Julio Dantas en la qual es basa, i la desconeguda La sombra del polaco 1916 Més ambiciosa fou…

Enginyer industrial, creà i dirigí diversos cineclubs Condal, Laietà, Escola d’Enginyers, etc, associacions i institucions cinèfiles Federación Española de Cineclubs 1970-73, Institut del Cinema Català 1977-79, Setmana Internacional de Cinema de Barcelona 1969-81, Federació Catalana de Cineclubs 1982-87, Asociación Española de Historiadores del Cine 1988-90, Mediateca de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya 1994 i Grup de Recerca Cinematogràfica 1996, adscrit al Museu de la Ciència i de la Tècnica de CatalunyaExercí la crítica cinematogràfica en diaris i revistes ‘Avui’, ‘…

Creà la companyia de teatre Strión Ha participat en pellícules com A Walk in the Clouds 1995, d’A Arau  Boca a boca 1995, de M Gómez Pereira  La camarera del Titanic 1997 i Volavérunt  1999, Concha de Plata a la millor actriu al Festival de Sant Sebastià, de JJ Bigas Luna  Yerma 1998, de P Távora  Hombres felices 2001, de R Santiago  El maquinista  2004, de B Anderson premi Barcelona a la millor actriu  La puta y la ballena 2004, de L Puenzo  Animals ferits 2006, de V Pons  Bosque de sombras 2006, de K Serra  Parlami d’amore 2008, de S Muccino  The Frost 2009, de F Audi  Gli sfiorati 2011, de…

Debutà en cinema el 1934, amb La cieca di Sorrento, i la seva primera pellícula relativament important fou Teresa Venerdì 1941, però donà la seva dimensió artística amb motiu de la desclosa del neorealisme Roma, città aperta 1945, Il bandito 1946, L’amore 1947, L’onorevole Angelina 1947, premiada a Venècia, Bellissima 1951, Siamo donne 1953, Nella città l’inferno 1959 Rebé l’Oscar a la millor interpretació femenina per The Rose Tattoo 1955, i treballà a Le carrosse d’or 1952, Mamma Roma 1962 i The Secret of Santa Vittoria 1968 Personificà un tipus de dona popular —amb l’accent i el caràcter…

Començà la seva carrera al grup de teatre Footlights, de la Universitat de Cambridge, i a la televisió, on el 1986 actuà al costat de Kenneth Branagh, que en cinema la dirigí quatre vegades Henry V 1989, Dead Again 1991, Peter’s Friends 1992 i Much Ado About Nothing 1993 Entre la seva filmografia també destaca Howards End 1992, amb la qual guanyà l’Oscar a la millor actriu, Remains of the Day 1993, In the Name of the Father 1994, Carrington 1995, Sense and Sensibility 1996, per la qual obtingué l’Oscar al millor guió adaptat per la seva versió de la novella de Jane Austen, la sèrie de…

El realitzador Víctor Erice l’escollí d’adolescent per a protagonizar El sur 1983 Més endavant interpretà pellícules com ara Las dos orillas 1987, de JSBollaín Al acecho 1987, de GHerrero Mientras haya luz 1987, de FVega Malaventura 1988, de MGutiérrez Aragón Un paraguas para tres 1991, de FVega Sublet 1992, de ChGutiérrez Jardines colgantes 1993, de PLlorca Tocando fondo 1993, de JLCuerda El techo del mundo 1994, de FVega Tierra y libertad 1995, de Ken Loach Menos que cero 1996, de PTellería Niño nadie 1996, de JLBorau Subjúdice 1998, de JMForn Leo 2000, de JLBorau La balsa de piedra 2002,…

FTruffaut, que fou el seu company, aconseguí eliminar la seva fredor i la dirigí a La femme d’à coté 1981 i Vivement le dimanche 1983 Treballà després amb directors com AResnais La vie est un roman , 1983, VSchlöndorff Un amour de Swann , 1984, EScola La famiglia , 1987 i Mvon Trotta Paura e amore , 1988 També ha intervingut a Afraid of the Dark 1990, de MPeploe, Ridicule 1996, de PLeconte, Elisabeth 1998, de SKapur, La Cena 1998, d’EScola, Augustin, roi du Kung-fu 1999, d’AFontaine, La Débandade 1999, de GBerri, Le Fils du Français 1999, de GLauzier, Le Libertin 2000, de GAghion, Sin…

Treballà al seu país a les ordres de Sjöberg a Hets 1944, de Bergman a Musik i mörker 1947 i de GMolander a Nu börjar livet ‘Ara comença la vida’, 1947, entre d’altres, i també per al cinema nord-americà i anglès Com a directora cal destacar-ne els films Alskande par ‘Parelles amoroses’, 1964, Nattlek ‘Jocs de nit’, 1966, Doktor Glass 1967, Flickorna ‘Les noies’ 1968, Visions of Eight 1973, documental sobre els Jocs Olímpics de Munic, Love 1982, Amorosa 1986, etc

Actuà a Dinamarca i a Alemanya, en films melodramàtics Afgrunden , 1910, en films vagament reivindicatius en l’aspecte social Die Suffragette, 1913, en comèdies Engelein , 1913 i en films basats en obres literàries Hamlet , 1920 Fräulein Julie , 1921 Vanina Vanini , 1923 Hedda Gabler , 1924 Fou un dels primers símbols eròtics del cinema europeu En el seu segon període interpretà personatges de més profunditat psicològica, sobretot dones madures i sensuals Die freudlose Gasse , ‘El carrer sense alegria’, 1925 Dirnentragödie , 1927 Unmögliche , ‘Impossible’, 1932