Resultats de la cerca

Drena també el terme el riu de Xiva El territori, molt accidentat comes de la Fatarella, mola de Miró, és ocupat en una bona part unes 2 600 ha per alzines, pins i matollar L’agricultura és predominantment de secà cereals 500 ha i vinya el regadiu unes 100 ha és destinat a cereals, hortalisses i farratge Hi ha cria de bestiar porcí i avicultura Hi té tradició l’espardenyeria, avui en regressió La vila 513 h agl 2006, forcallans 699 m alt és a l’enforcament que formen el riu de Calders i la rambla de Cantavella abans de desembocar al Bergantes La plaça major és porticada, i l’antic palau dels…

L’enfrontament de Canamunt i Canavall o de Canamunts i Canavalls , que omplí de violència la primera meitat del s XVII, fou la culminació d’un procés de discòrdies entre famílies i barris de la Ciutat de Mallorca iniciat al final del s XIV La seva especial virulència durant el s XVII, amb una major intervenció de tots els estaments, inclosos els forans, i amb un gran augment dels bandejats, coincidí amb un fort predomini de l’aristocràcia, amb pretensions d’obtenir jurisdicció sobre diversos pobles per part d’alguns dels seus membres, ennoblits amb títols castellans, i amb les contínues…

El ratpenat d’Escalera Myotis escalerai té lleugeres diferències respecte al ratpenat de Natterer M nattereri Marc López El ratpenat d’Escalera Myotis escalerai era considerat i anomenat ratpenat de Natterer M nattereri fins fa pocs anys Cap al principi del segle XXI, gràcies a diferents estudis de biologia molecular, s’han pogut diferenciar clarament l’un de l’altre Tanmateix, el 1904 el científic Àngel Cabrera ja havia trobat petites diferències entre les ratapinyades que hom considerava M nattereri Les seves observacions i estudis el van portar a proposar una diferenciació, que…

Situació Vista del conjunt de les restes de l’edifici, originàriament romànic, bé que molt modificat F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església és situada a la fondalada de la riera de Calders, més avall del castell, prop de l’antic mas i colònia tèxtil de Bellvei Long 1°59’24” — Lat 41°46’08” Per anar-hi cal seguir la mateixa ruta que per arribar al castell Caldrà, però, continuar, aigües avall, la pista anterior, la qual, després de passar pel mas Comelles, mena a l’antiga masia de Sant Andreu, prop de la qual hi ha la capella enrunada Cal fer a peu la darrera part del trajecte, tot seguint un…

Situació Tenim notícia d’aquest jaciment medieval a través de J Lladó, el qual l’any 1923 excavà una tomba en un indret que porta el nom de l’encapçalament d’aquestes ratlles Segons l’esmentat autor la tomba es trobava vora el mas Domènega, a poca distància del poble de Calders i a tocar de la urbanització “La Guàrdia” Long 1°59’10” — Lat 41°46’50” No hem pogut precisar l’indret exacte de la troballa de la cista, de la qual és fàcil suposar que ja no queden massa rastres Ja hem indicat la localització aproximada del mas Domènega diguem ara que es troba al cantó més oriental de la urbanització…

Situació Vista de l’interior vers la capçalera, amb l’obertura de l’absis central i una de les fornícules obertes prop de l’arc presbiteral ECSA – JA Adell L’església parroquial de Sant Andreu és situada al costat sud del nucli urbà d’Aristot, que és en una posició eminent sobre el curs del Segre s’hi arriba per una carretera de 7 km que surt dels Banys de Sant Vicenç JAA Mapa 35–10216 Situació 31TCG867930 Història La vila d’ Arestuate és citada, en una permuta de terres, l’any 898 A partir d’aquesta data els esments relatius al lloc o a la vila, que també és citada…

L’església parroquial de Preixens apareix esmentada documentalment l’any 1172, amb motiu de la publicació sacramental del testament de Bertran de Preixens Segons que consta en la citada escriptura, el testament va ser jurat a l’altar de sant Pere de l’església de Preixens, en presència d’Arnau de Preixens, germà del testador i bisbe d’Urgell, Ramon, rector de l’església de Preixens, Bernat, rector de l’església del Pradell, i d’altres Bertran de Preixens, entre altres disposicions, havia ordenat que el seu cos fos sepultat a l’ ecclesie sancti Petri de Perexenz , a la qual també…

La balena del nord Balaenoptera borealis , a l’esquerra i el Rorqual d’aleta blanca Balaenoptera acutorostrata , a la dreta es distingeixen fàcilment per la silueta la primera es caracteritza per la seva aleta dorsal gran i els seus plecs ventrals, que acaben molt abans d’arribar al melic la segona, per la forma del seu cap, estret i acabat en punxa, i per la cresta rostral i l’aleta dorsal ben desenvolupades La balena del nord viu en aigües de temperatures inferiors a 18°C, per la qual cosa la seva presència és molt estranya a les nostres costes tanmateix, hi ha alguns exemplars erràtics…

La balena del nord Balaenoptera borealis , a l’esquerra i el Rorqual d’aleta blanca Balaenoptera acutorostrata , a la dreta es distingeixen fàcilment per la silueta la primera es caracteritza per la seva aleta dorsal gran i els seus plecs ventrals, que acaben molt abans d’arribar al melic la segona, per la forma del seu cap, estret i acabat en punxa, i per la cresta rostral i l’aleta dorsal ben desenvolupades La balena del nord viu en aigües de temperatures inferiors a 18°C, per la qual cosa la seva presència és molt estranya a les nostres costes tanmateix, hi ha alguns exemplars erràtics…