Resultats de la cerca
Es mostren 738 resultats
ritus de fertilitat
Temple de la fertilitat prop de Juli, Perú
© X. Pintanel
Religió
Ritus i costums pels quals l’home, sobretot de les civilitzacions agràries, ha expressat el seu reconeixement del sagrat, que es manifesta en la collita i, en general, en la fecunditat de la terra (ritus de fecunditat).
Molts d’aquests rituals han perdurat, amb noves interpretacions, quan la “religió de la terra” ha fet pas a religions universals, com el cristianisme, el budisme o l’islam En el cicle cultural es destaquen la festa de la sembra, la de l’inici de la recollecció i, sobretot, la del final de la collita La hierogàmia, l’orgia, la nuesa, així com l’ofrena de les primícies dels fruits o el vessament de sang de les víctimes i els àpats de comunió hi són molt freqüents També hi sovinteja l’aspersió amb aigua, i fins i tot amb semen, entesos com una fecundació mística de la terra Cal remarcar el…
psicologia de l’esport
Psicologia
Aplicació de la psicologia a l’àmbit de l’activitat física i de l’esport.
Estudia el moviment i les accions motores, en tant que són manifestacions de l’expressivitat humana, que són una faceta característica de la civilització L’individu i els grups es mouen en determinats escenaris per a obtenir plaer i satisfacció, per a cooperar i competir i per a desenvolupar objectius de salut i de qualitat de vida La pràctica esportiva ofereix la possibilitat de fer-ho, atès que es porta a terme en contextos més o menys regulats, de caràcter formal o informal Els diferents paradigmes analitzen les accions motores en els contextos esportius, escollint allò adient…
Stanley Arthur Morison
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf anglès i historiador de la cal·ligrafia i de la tipografia.
Després d’haver treballat a diverses impremtes, editorials i revistes de tipografia, exercí fins a la jubilació el càrrec d’assessor tipogràfic de la Monotype Co des del 1922, de la Cambridge University Press des del 1925 i del Times londinenc Profundament racionalista, concebé la tipografia com un art vicariant al servei de la civilització, el paper de la qual es reduïa a donar una forma gràficament racional al text, dins el marc flexible de la tradició D’acord amb això, desenvolupà un vast programa de treball a la Monotype Co, i entre el 1922 i el 1938 promogué la creació d’una…
Dreta Regional Valenciana
Política
Partit polític fundat a València el 1930, que arribà a convertir-se en la segona força política al País Valencià durant la Segona República.
Basat fonamentalment en antics membres del tradicionalisme, desvinculats del jaumisme, i agrupats entorn del “Diario de Valencia” i de la influent personalitat de Lluís Lúcia, s’hi afegiren posteriorment nombrosos sectors conservadors i catòlics El 1933 entrà a formar part de la CEDA Una característica remarcable del partit fou la modernitat i l’eficiència de l’estructura interna, basada en una nombrosa xarxa d’agrupacions locals i d’agrupacions femenines Ideològicament propugnà la defensa dels “principis fonamentals de la civilització cristiana” Des d’un punt de vista polític…
birmà | birmana
Etnologia
Individu del grup ètnic més nombrós de Myanmar (uns 31 milions, és a dir, el 69% del total el 1994).
Ocupen les valls dels rius Irauadi i Chindwin fins als 24° N, la costa de Tenasserim sobre la mar d’Andaman, i la costa d’Arakan sobre el golf de Bengala Són de raça mongòlida immigrats del nord de la regió actual, i han rebut des de temps antic l’influx de la civilització índia Practiquen el conreu de l’arròs amb arada i dominen la tècnica del teixit Les habitacions són construïdes sobre plataformes i reunides en poblets protegits, per estacades, de les feres i dels lladres Són budistes, i cada poble té un monestir que serveix, a més, d’escola Els espectacles artístics…
subcultura
Etnologia
Sociologia
Cadascuna de les cultures dels grups (classes, minories, etc) que formen un sistema cultural major.
La cultura d’un imperi, d’un estat modern, etc, és en realitat un conglomerat de subcultures En una tribu o en una civilització preindustrial les subcultures corresponen als distints grups socials dirigents, sacerdots, guerrers, etc més o menys permanents dins la societat Més extensament hom pot aplicar el mot a les classes socials subcultura del proletariat, de la burgesia, de l’aristocràcia, etc Cada subcultura difereix de les restants, i la cultura major comprèn la suma de les subcultures més llur interacció Bé que hom pot conèixer diverses subcultures, difícilment es comporta…
cartomància
Esoterisme
Pràctica basada en la interpretació de l’atzar per mitjà de les cartes de joc i que consisteix en el pronòstic, emès per l’endevinador, dels fets futurs concernents a una persona.
La seva difusió, bé que generalment clandestina, és notablement elevada, fins i tot en països d’un grau elevat de civilització Hom empra les cartes ordinàries o les simbòliques anomenades tarots En el primer cas, l’endevinador identifica el consultant amb una figura del joc tenint en compte la seva edat, el sexe i altres característiques personals, i extreu, per un procediment variable, les cartes que donen suport a la predicció Generalment aquesta és formulada en termes estereotipats referits a uns tòpics convencionals viatges, fortuna, amor, negocis, herències, salut, etc Més…
Francesc Cambouliu
Historiografia
Literatura
Historiador de la literatura.
Fou professor de literatures clàssiques a les universitats d’Estrasburg 1859-62 i Montpeller 1862-69 Publicà diversos treballs sobre literatura grega, civilització cèltica i diferents llengües i literatures romàniques medievals entre d’altres, Renaissance de la poésie provençale à Toulouse au XIVe siècle , 1861 Romans Elégie sur l’emprisonnement du prince de Viene , 1862 Escriví tres novelles en francès A l’ Essai sur l’histoire de la littérature catalane 1857, reedició ampliada el 1858 traducció catalana parcial el 1869 i completa el 1910, planteja l’existència d’un «caràcter…
,
Josep Brunet i Bellet
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Historiador i bibliòfil.
Format a la Junta de Comerç i al seminari de Barcelona, fou empresari tèxtil Reuní una nodrida biblioteca, amb incunables i llibres antics, i de gran publicà obres de tipus erudit i divulgatiu Lo joc de naibs, naips o cartes 1886, El ajedrez 1890, La gorra catalana 1887 i sis volums d’assaigs amb el títol general d’ Erros històrics 1887-98 Ni iberos ni fenicis 1887, Ni arios ni indoarios 1889, La Creu Los monuments megalítics 1892, Els grecs Els etruscos 1895, L’escriptura Lo gravat L’impremta Lo llibre 1898 i De la pretenguda i malentesa…
,
Odin
Mitologia
Déu suprem de l’antiga religió nòrdica, corresponent al saxó Wodan i a l’antic alt alemany Wuotan.
Procedent, segons sembla, d’una tradició religiosa pregermànica, el seu nom va vinculat amb una idea de ‘furor’ que és a la base de l’endevinació poètica en llatí, vates Fill de Borr i de Bestla, pare de Bardl, en el panteó germànic figura com a “pare universal”, “governador del cel i de la terra” i “Creador”, però manca dels trets olímpics de les divinitats supremes dels altres pobles indoeuropeus En ell abunden els caràcters funests el seu poder limitat només pel fat deriva d’un suprem saber màgic, aconseguit en la font de Mimir , en canvi d’un ull fet parallel al dels ciclops d’altres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina