Resultats de la cerca
Es mostren 718 resultats
reductor
Química
En una reacció d’ oxidoreducció
, l’espècie que cedeix electrons, oxidant-se.
Tanmateix, hom no pot fer una definició absoluta del concepte de reductor, puix que molts reactius poden comportar-se com a reductors o com a oxidants segons el sistema enfront del qual actuen No obstant això, els potencials d’elèctrode donen una mesura, exacta en el cas de reaccions reversibles, del poder reductor Els composts emprats com a reductors pertanyen a categories químiques molt diverses i, entre ells, cal esmentar, a més de l’hidrogen, una gran quantitat d’hidrurs metàllics simples i complexos hidrur càlcic, hidrur d’alumini i de liti, diborà, etc, com també diversos cations de les…
analitzador d’imatge
Electrònica i informàtica
Comunicació
Dispositiu emprat per a realitzar l’anàlisi de les imatges a transmetre.
Els primers analitzadors foren mecànics i constaven d’un element giratori que permetia d’analitzar òpticament les imatges Els més emprats foren el disc de Nipkow, la corona de lents, i sobretot, la roda de miralls de Weiller Tots aquests analitzadors presentaven grans inconvenients a causa de l’elevada inèrcia del sistema giratori i d’un aprofitament poc econòmic de la illuminació de l’escena Actualment, els analitzadors emprats són totalment electrònics i pràcticament no tenen inèrcia A més, tots són basats en el fenomen de la integració fotoelèctrica, i, per tant, el rendiment de la…
els Balcans
Serralada
Serralada de plegament terciari de l’Europa sud-oriental que forma part del sistema alpí.
S'inicia a les costes de la mar Negra, entre els ports de Burgas i Varna, a Bulgària, i s’estén en direcció EW al llarg de més de 300 km, amb una inflexió cap al NW Els Balcans fan de frontera entre Bulgària i Sèrbia i Montenegro i arriben fins al Danubi al pas de les Portes de Ferro, on s’enllacen amb els Alps de Transsilvània Els pics més alts són el Midžur 2168 m, el Vežen 2198 m i el Botev 2376 m Són constituïts per un nucli cristallí amb esquists i roques paleozoiques i intrusions volcàniques del carbonífer, recobert per una cobertora secundària i terciària afectada pel…
Les muntanyes del Moianès i els cingles del Bertí
Panoràmica de la vall del Congost i dels cingles de Bertí des del vessant d’enfront del Montseny, després d’una nevada hivernal Ernest Costa Les muntanyes del Moianès i els cingles del Bertí 22, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Les serres del Moianès i els cingles del Bertí formen part de la zona de contacte entre els paisatges submediterranis de la Catalunya humida amb els ambients mediterranis del Vallès El Moianès és un altiplà format per un conjunt de petites serres de forma ondulada i sense grans desnivells, amb cims situats entre els 700 i els 1000 m d’…
macroeconomia
Economia
Anàlisi de les relacions entre les grans magnituds econòmiques agregades —renda nacional, consum global, estalvi, inversió, etc—, llur evolució i llurs taxes de variació.
Es preocupa també del paper de l’estat en l’activitat econòmica global i en general de la política econòmica d’uns moments i uns llocs concrets El tractament macroeconòmic aparegué com a reacció davant la metodologia neoclàssica a partir de les investigacions de Keynes i Kalecki sobre el nivell global de l’activitat econòmica Suposà una alternativa al collapse de l’economia de mercat dels anys trenta i a la crisi que sofrí en aquell moment la teoria de la tendència natural a l’equilibri en plena ocupació Segons els keynesians, la macroeconomia cal que defineixi i analitzi les relacions entre…
dissolució
Química
Procés pel qual una substància (el solut) es dispersa en una altra substància (el dissolvent) i dóna un sistema homogeni anomenat solució
.
Aquest procés de dispersió del solut té lloc segons un o uns quants dels mecanismes següents per reacció química amb el dissolvent, formant una nova substància, per reacció química amb el dissolvent, formant un solvat , i per dispersió simple El primer cas es dóna quan el dissolvent interacciona el solut trencant alguns enllaços i formant noves substàncies com en la dissolució dels metalls en àcids, formant sals, o en la dels anhídrids en aigua, formant àcids El segon cas implica també reacció, la de solvatació anomenada, en les solucions aquoses, hidratació , que dóna solvats…
classificació arxivística
Arxivística i biblioteconomia
Identificació i agrupament de les unitats documentals que componen un fons o conjunt arxivístic.
La diversitat dels tipus i la complexitat de les funcions documentals, així com la distinta natura dels arxius, no permeten una classificació apriorística, tal com pogué aplicar-se a les biblioteques Un principi fonamental és el de respectar la unitat de procedència dels documents principi de respecte dels fons, formulat per Natalis de Wailly, al s XIX seguint els fils conductors de la institució originària La classificació d’un arxiu és una tasca complexa i delicada, que comprèn el coneixement de la gènesi del fons classificable, per tal de restituir l’estructura orgànica de la qual…
sediments batials
Mineralogia i petrografia
Sediments dipositats a la zona batial, constituïts pels materials més fins procedents dels continents, especialment margues, gresos i calcàries.
No hi sol haver gaires canvis de composició en el sentit vertical, però hi ha canvis de fàcies en el sentit horitzontal
alcoholat
Farmàcia
Química
Cada un dels medicaments o líquids aromatitzants constituïts per una solució alcohòlica de substàncies volàtils, generalment d’origen vegetal.
Els alcoholats són preparats, bé destillant alcohol amb les substàncies aromàtiques, bé per simple dissolució en alcohol del principi actiu volàtil, i són anomenats simples o compostos segons que siguin obtinguts a partir d’una sola substància o de diverses El grau de l’alcohol utilitzat varia segons les receptes
amonal
Militar
Denominació genèrica dels explosius militars molt trencants constituïts per mescles de nitrat amònic, alumini polvoritzat, carboni i tri-dinitrotoluè.
Un amonal típic conté el 16% d’alumini, el 12% de trinitrotoluè, el 62% de nitrat amònic i el 10% de carboni Una de les varietats més utilitzada és la trinolita Les propietats explosives dels amonals velocitat de detonació i poder trencant poden ésser modificades variant les proporcions dels components i llur grau de polvorització Els amonals són emprats en mines marines, càrregues de profunditat, torpedes i altres artefactes de guerra marina i també en granades de morter, bombes d’aviació i projectils d’artilleria Durant la Segona Guerra Mundial foren emprats com a càrrega de les bombes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina