Resultats de la cerca
Es mostren 640 resultats
centrar
Esport
Llançar (la pilota) des d’un costat del camp cap a la part central propera a la porteria contrària.
por
Aprensió que hom té que li esdevingui algun mal, que s’esdevingui alguna cosa contrària a allò que desitja.
denegació de justícia
Dret processal
Actitud contrària als deures que les lleis processals imposen a jutges i magistrats quant a resolucions, terminis i límits.
dret de barra
Història del dret
Vectigal que exigien als Països Catalans la corona, els senyors territorials o les corporacions locals per a transitar per ponts o camins de llur jurisdicció.
Era posada simbòlicament una barra o travessa en senyal de prohibició de pas, si no era satisfeta l’exacció, fet que ha donat origen al nom Era conegut també per dret de peatge o de passatge i pontatge En general era una exacció transitòria —de fet era contrària a les constitucions i al dret general de Catalunya pel qual tothom podia anar arreu sense pagar passatge— amb la finalitat de recaptar cabals per a la construcció o reconstrucció de ponts i de camins o per subvenir a d’altres despeses importants A Catalunya existí ja al segle XI en algun lloc de jurisdicció senyorial El…
publicitat
Economia
Sociologia
Dret administratiu
Comunicació massiva que té per objecte informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les persones que reben aquesta informació.
En l’empresa, la finalitat última de la publicitat és d’aconseguir un increment dels resultats i de les vendes, per mitjà d’una millora en la informació i les actituds del consumidor envers els seus productes Les principals decisions a prendre amb relació a la publicitat són el pressupost del que hom ha de despendre o invertir en publicitat el segment de la població al qual hom dirigeix el missatge publicitari el contingut d’aquest missatge els mitjans a través dels quals cal comunicar el missatge ràdio, televisió, diaris, etc la mesura de l’eficàcia de la publicitat feta, en termes dels…
analogia
Dret
Mètode d’aplicació de la llei per mitjà del qual una norma que regula un cas determinat és feta extensiva a casos no prevists anàlegs o semblants amb identitat de raó.
El seu fonament és el principi segons el qual a fets iguals correspon igual regulació, és a dir, a igual raó, igual disposició L’aplicació de l’analogia en el camp del dret ofereix dificultats, car, bé que pot servir útilment per a completar el sistema de normes legals, també pot servir per a introduir l’arbitrarietat i l’abús, en especial per obra dels jutges, principals aplicadors de l’analogia En el dret civil l’analogia és fàcilment admesa, i en casos concrets, com per exemple en la llei espanyola d’arrendaments urbans, hom fa una crida expressa a l’aplicació per analogia En el dret penal…
Santa Maria de Puiasons (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Els vestigis d’aquest antic temple parroquial, amb un pilaret que en rememora l’existència, es localitzen al nord de Queixigar, en la petita vall del Fornó i vora la cruïlla de camins que menaven a Iscles i a Sant Esteve del Mall D’acord amb aquest emplaçament, molt probablement Santa Maria de Puiasons correspon a l’església de Santa Maria, “en el riu prop del castell d’Iscles”, que havia estat edificada pel prevere Blanderic, fidel comtal, i que fou consagrada pel bisbe Odesind vers l’any 967 segons una falsificació del segle XI Blanderic morí sense disposar sobre qui havia de…
Ascanio Maria Sforza
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Fill del duc de Milà Francesc I i de Blanca Maria Visconti Bisbe administrador de Pavia 1479-1505, nomenat cardenal diaca per Sixt IV 1484, bisbe de Novara 1484-85, 1503-05 i administrador dels bisbats de Cremona 1486-1505 i de Pesaro 1488-91, seguí la política del seu germà Lluís I, usurpador de Milà, que pertanyia al seu nebot el duc Joan Galeàs I, casat amb Isabel d’Aragó-Nàpols La seva intervenció en el conclave del 1492 fou decisiva per a l’elecció de Roderic de Borja, el qual, esdevingut papa amb el nom d’Alexandre VI, el nomenà vicecanceller de l’Església, legat a Bolonya i bisbe…
Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa

Placa a la façana de la casa barcelonina de Ramon Frederic de Vilana-Perles
Història del dret
Notari, doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona.
Fill de Ramon Vilana Perles i d’Eulàlia Camarasa El pare era notari públic de Barcelona, a més de lloctinent d’escrivans de la Casa Reial d’Aragó La família adquirí, l’any 1672, una casa al carrer del Regomir, en ple centre de la Barcelona d’aquell temps Hereu d’una nissaga de quatre germans Ramon Frederic, Pau, Maria Manuela i Hipòlita, tots quatre tingueren una trajectòria personal destacada Vilana-Perles seguí els estudis notarials que havia cursat el seu pare En diferents ocasions, entre els anys 1684 i 1697, formà part de la Coronela de Barcelona amb el grau de capità Això li permeté…
estar (el rei) en escac
Escacs
Estar amenaçat el rei, en el joc d’escacs, d’ésser matat per una peça contrària en una sola jugada.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina