Resultats de la cerca
Es mostren 958 resultats
duana
Art
Història
Des de l’edat mitjana, edifici on hom dipositava les mercaderies per tal d’examinar-les i aplicar-hi la imposició corresponent; acollia fins i tot els gèneres de producció local subjectes a determinades imposicions, com, per exemple, a Catalunya, el cas dels draps subjectes al dret de la bolla.
La primitiva duana de Barcelona era a la llotja esdevinguda insuficient, a mitjan s XV fou constituïda l'Hala dels Draps, a tocar del magatzem del blat dit els Pallols d’Avall , amb el qual arribà a formar un sol edifici, ampliat al s XVI amb el Pastrim i la Sala d’Armes Convertida aquesta Duana Vella en palau dels Lloctinents el 1688, la duana de Barcelona passà a diversos indrets de la Ribera, fins a la construcció, el 1792, de la Duana Nova Seu del govern civil el 1902, els serveis duaners administratius foren traslladats a un nou edifici, a la porta de la Pau, obra d’Enric…
Vallcarca

Fàbrica de ciment a Vallcarca, a Sitges
© Fototeca.cat
Poble
Poble, abandonat, del municipi de Sitges (Garraf), a la façana costanera del massís de Garraf.
Fou una colònia industrial per al personal de la fàbrica de ciment Fradera i Butsems, inaugurada el 1903 per tal d’explotar les calcàries cretàcies de Garraf, i que fou construïda vora la masia de Vallcarca i del llogaret de Campdàsens, a la cala de Vallcarca convertida en port d’embarcament de ciment l’any 1913 Hi arribaren a treballar uns 700 obrers, amb una producció de 1200000 t/any Davant la creixent contaminació i els seus perills, els obrers abandonaren el lloc A ponent, a 179 m alt, s’alça l’ ermita de la Trinitat segle XVIII, esmentada ja el 1375 Tingué estació del…
la Xara
Despoblat
Despoblat del municipi de Simat de la Valldigna (Safor), a la Valldigna.
Forçats a batejar-se el 1526, molts moriscs de la Valldigna fugiren a l’Àfrica del nord, per la qual cosa foren condemnats a morir cremats un veí de Simat i un altre de la Xara per l’abat de Valldigna, senyor d’aquests llocs la tensió que això originà obligà l’abat a traslladar la seva residència a Xàtiva, i el 1532 es despoblaren del tot els llocs de la Xara i de Massalali La mesquita de la Xara fou cristianitzada i convertida, a la fi del s XVI, en ermita de Santa Anna l’edifici fou poc transformat, i ha conservat fins a l’època actual molts elements arquitectònics i…
Vlissingen

Aspecte de la ciutat de Vlissingen
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat de la província de Zelanda, a l’illa de Walcheren, Països Baixos.
Situada a la boca de l’estuari de l’Escalda occidental, és port de pesca i comercial i una base naval important Té construccions navals i mecàniques Antic lloc de transbordador per a passar a Flandes s VII, obtingué la ciutadania del comte d’Holanda Florenci V ~1300 Fortificada per Carles V, fou la primera ciutat que se sostragué al jou hispànic 1572 i fou quarter general de la rebellió Del 1585 al 1615 fou ocupada pels anglesos, que sostenien la causa de les Províncies Unides Fou convertida en base naval per Napoleó durant l’ocupació francesa 1795-1814 Fou molt destruïda pels…
Banská Bystrica
Ciutat
Capital del kraj
d’Eslovàquia Central, Eslovàquia, vora el riu Hron.
És un nucli industrial metallúrgia del coure i de l’argent, paper, mobles, teixits de llana i nus ferroviari Prop hi ha una central termonuclear Fou fundada al segle XII, amb el nom de Neusohl, per colons alemanys procedents de Turíngia Arrasada pels mogols cap al 1243 i reconstruïda poc temps després per Béla IV d’Hongria, la ciutat convertida en un florent centre miner fou, des del segle XIII fins al segle XV, la residència predilecta dels sobirans hongaresos Durant la guerra dels Trenta Anys i durant la guerra d’independència d’Hongria 1848-49, fou molt devastada L’any 1944 es…
Birgitta Trotzig

Birgitta Trotzig (1960)
Literatura sueca
Novel·lista sueca.
Convertida al catolicisme, les seves novelles reflecteixen la influència, entre d’altres, de Dostojevskij, JP Jacobsen i dels escriptors catòlics francesos Casada amb l'escultor Ulf Trotzig, residiren a París entre el 1955 i el 1972 El tema central dels seus escrits és el sofriment de la humanitat De la seva obra cal destacar De utsatta ‘Els desemparats’, 1957 situada com altres novelles seves a Escània —a la Kristianstad del segle XVII tot just conquerida pels suecs— Levande och döda ‘Vius i morts’, 1964, Sveket ‘La traïció’, 1966 i Sjuckomen ‘La malaltia’, 1978 La seva novella…
Gran Enciclopèdia Soviètica
Diccionari enciclopèdic rus, remarcable per la seva envergadura i el seu nivell científic.
La primera edició 1925-47, dirigida per Otto Schmidt, consta de 65 volums, a més d’un altre dedicat a l’URSS La segona edició 1950-58, que tingué dos directors, Sergej Ivanovič Vavilov del 1950 al 1951 i Boris Vvedenskij del 1951 al 1958, consta de 50 volums, més un suplement, que contenen uns noranta-sis mil termes L’any 1970, dirigida per Aleksandr Mikhajlovič Prokhorov, hom inicià la publicació de la tercera edició, que consta de 30 volums, de la qual hi ha una edició en llengua anglesa Fundada per decret de 1925, la societat de la BSE passà a ésser l’Institut Científic Estatal BE, i el…
Sant Pere de Son (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Església desafectada, convertida en habitatge, dins el nucli de la població ECSA - J Pahissa L’antiga església de Sant Pere de Son és situada a uns 100 m a ponent de l’església parroquial del Sant Just i Sant Pastor, dins el nucli urbà de Son JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH440207 Història No hem trobat referències documentals concretes d’aquesta església, que devia estar supeditada a la propera parroquial de Sant Just i Sant Pastor MLlC Església L’església de Sant Pere de Son fou desafectada en una data incerta i convertida en rectoria, i actualment és una…
Friül
Geografia històrica
Regió històrica de la Itàlia septentrional.
Conquerida pels romans s II aC, el 586 fou convertida en ducat llombard Ocupada per Carlemany 775, formà part de la marca de Friül Fou conquerida pels germànics 922 i annexada al Sacre Imperi 962 fins que fou venuda al patriarcat d’Aquileia, tret del comtat de Gorízia 1077, i el 1420 passà a Venècia El comtat restà independent fins a la seva compra per Maximilià I 1500 Annexat a Àustria 1815, el Friül tornà a Itàlia el 1886 El 1947 aquesta cedí la Gorízia oriental a Iugoslàvia llevat de la ciutat de Trieste, on formà part de la República d’Eslovènia fins el 1992, que aquesta esdevingué…
Chubut
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la Patagònia.
La capital és Rawson 25 800 2002 Morfològicament hom hi pot distingir cinc regions els altiplans orientals Meseta de Montemayor, Pampa del Castillo, les valls fluvials Chubut, Chico, les carenes patagones, les depressions llacs Calhué Huapi i Musters i les carenes andines Els principals cursos hidrogràfics són el Chubut i el Chico, que davallen dels Andes El clima és àrid i fred La principal riquesa és la ramaderia d’ovins i de bovins Són importants els jaciments petrolífers descoberts el 1907, al voltant de Comodoro Rivadavia, on hi ha les refineries, que produeixen el 65%,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina