Situació
Vista general d’aquesta església rural, abans de les recents transformacions que l’han convertida en habitatge.
ECSA - J. Ponsich
Aquesta església és situada a l’antic vilar de Molars, al sud-oest del territori, a la zona muntanyosa de la serra d’Albera.
Mapa: IGN-2549. Situació: Lat. 42° 30’ 57” N - Long. 2° 51’ 19,2” E.
Des de la vila del Voló cal travessar el pont del Tec i agafar la carretera d’Argelers. Un cop fets uns 2 km, es troba, a mà dreta, vers el sud, la carretera que porta a una urbanització de cases aïllades pel bosc, dita “Les chartreuses du Boulou”. A 1 km aproximadament, cal seguir el trencant de l’esquerra, i poc més endavant es troba l’església, avui convertida en habitatge particular, al costat del camí. (PP-JBH)
Història
L’abadia de Sant Genís de Fontanes posseïa, al segle X, un alou in villa Molaria, segons el precepte del rei Lotari del 981. El 1036, un Wifred de Molars, probable titular de la senyoria, és esmentat entre els testimonis d’un plet concernent la vila veïna de Nidoleres (territori de Tresserra).
La primera menció documental que s’ha localitzat de l’església de Santa Margarida data de l’any 1235, que consta que es beneficià d’un llegat atorgat per Ramon de Llauró, clergue d’Elna. Posteriorment aquest temple figura esmentat com a “capela de Sancta Margarida de Molas” l’any 1368 i com a “ecclesia rurali Sancte Margante” el 1404, en ocasió de l’atorgament d’un benefici a favor de Bernat Bach. (PP)
Església
Interior de l’església pocs anys abans de les actuals reformes.
ECSA - A. Roura
Aquesta església romania abandonada fins no fa molts anys, però encara posseïa bona part de les estructures ben conservades. Més tard ha estat convertida en habitatge, dins la urbanització d’aquest paratge. Un fet tan insòlit ha provocat l’alteració de diverses parts de l’edificació medieval; a més, ara hi ha dificultats per observar l’antiga església, sobretot l’interior.
És una església d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. La nau té una cobertura de volta de canó, reforçada per tres arcs de mig punt, que potser hi van ser afegits. L’absis té volta de quart d’esfera.
A l’exterior les transformacions són evidents. Uns grossos contraforts que s’havien afegit a l’edifici per consolidar-lo han estat utilitzats per a fer-hi habitacions, i els espais entre ells s’han cobert amb teulades. D’aquests contraforts n’hi ha dos al frontis i quatre a cadascun dels murs laterals de la nau. A més, al centre de l’absis s’ha obert una porta, que ha provocat la desaparició de la finestra antiga que s’hi havia conservat. L’espadanya, sobre la façana de ponent, que havia conservat tres pilars i un dels arcs, ha estat transformada en un coronament estrany on s’ha col·locat la petita creu llatina, de pedra, que abans hi havia damunt la capçalera del mur oriental de la nau. Aquesta capçalera, elevada sobre el nivell de la coberta, es manté sencera, fins i tot amb les lloses de pissarra sobre el llom.
Els murs són fets amb un aparell de pedres de mida mitjana, només trencades, que lliguen amb carreus escairats a les cantonades. A l’absis hi ha restes d’una capa d’arrebossat d’aspecte arcaic.
L’església pot datar de la segona meitat del segle XI o, molt probablement, de l’inici del XII. (JBH)
Bibliografia
- Monsalvatje, 1915, vol. 24, pàg. 96
- Abadal, 1952, vol. II (I), pàg. 212
- Cazes, 1990, pàg. 83.