Resultats de la cerca

Estudià cant amb la seva mare, X Macadon, i posteriorment amplià la seva formació, abans de debutar el 1946 a La Fenice de Venècia com a Varlaam Borís Godunov , paper amb què un any més tard es presentà a la Scala de Milà, teatre del qual fou un intèrpret assidu fins el 1960 El 1951 actuà als Estats Units, i des d’aleshores cantà regularment a l’Òpera de Chicago i al Metropolitan de Nova York El 1952 debutà amb el paper titular de Borís Godunov al Covent Garden de Londres El 1958 participà en l’estrena a Itàlia d' Assassinat a la catedral I Pizzetti Malgrat els seus èxits, la seva carrera…

La tònica dominant dels primers peripatètics —final del s IV i s III aC— fou el desenvolupament de l’empirisme aristotèlic i la investigació cientificopositiva Entre ells es destaquen Teofrast, gran autoritat en botànica, Aristogen de Tàrent, negador de la immortalitat de l’ànima, Dicearc de Messènia, que defensava la preeminència de la vida pràctica sobre la teorètica, Demetri de Fàleron, que portà el peripatetisme a Alexandria, i Estrató de Làmpsac, que assimilà el materialisme mecanicista de Demòcrit Posteriorment en profunda decadència, recuperà el prestigi amb les…

A excepció dels clàssics Chou-King i Che-King, autor dels Quatre llibres , predominen els temes d’història de les dinasties d’origen mogol o tungús, els texts moralitzadors i els treballs sobre l’administració, les lleis i la guerra Com a obra de creació es destaca Elogi de la ciutat de Mukdon , escrit el 1748 per l’emperador K'ieng-long L’ús literari de la llengua fou iniciat el 1599, amb la traducció dels clàssics xinesos La literatura manxú atenyé l’apogeu al segle XVIII, durant el regnat de K'ieng-long, després de l’arribada de la dinastia manxú al poder a la Xina Al segle XIX, amb la…

Documentada des del temps de Sargó I segle XXIV aC, el seu successor Narām-Sin hi aixecà un temple a Šamaš, que restauraren Hammurabi segle XVIII aC i el rei cassita Kurigalzu II 1351-1327 aC Conquerida per l’elamita Kutir-Nahhunte 1174 aC i per Teglatfalassar I ~1125, fou reconstruïda i engrandida per Nabu-apal-iddina ~880 aC, per Šamaš-šumi-ukin 668-648 aC, germà d’Assurbanipal, i pels sobirans de la dinastia neobabilònica o caldea Nabopolassar, Nabucodonosor II i Nabonid Conquerida pels perses 539 aC, entrà en decadència Les excavacions de Rassam 1881-82, de Scheil 1894 i d’…

També s’anomenava tragèdia lírica Referida a les peces musicals amb referents literaris de la Grècia i la Roma clàssiques, hom distingeix diversos períodes de la seva història entre el 1673 i el 1687 coincidint amb l’esplendor de l’obra de Lully, entre el 1688 i el 1733 abans de Rameau i a partir del 1733 anys d’esplendor de Rameau El gènere incloïa llibrets adaptats d’obres de Th Corneille, J Racine i Molière, ambientats en espais allegòrics i amb la voluntat de fusionar el teatre declamat i la música, separats per números de ballet basats en composicions dels esmentats autors i d’A Campra,…

Al final del segle X dominava la regió la família berber dels Banū Razīn, que li donaren el nom La taifa es formà amb Huḏayl ibn Halaf ibn Razīn 1012-45 El Cid la feu tributària ~1069 en lluita amb ‘Abd al-Malik ibn Huḏayl 1043-1103, que, però, més tard li infligí una derrota i en quedà ferit Això no obstant, el seu fill Yaḥyā, el 1104 fou deposat pels almoràvits que dominaven València La ràpida decadència almoràvit davant els almohades feu que, tot i la subjecció, Albarrasí continués mantenint una certa personalitat política A la segona meitat del segle XII depenia encara d’Ibn Mardaniš 1152…

De caràcter religiós i econòmic, les guildes tenien per finalitat la defensa del comerç, la seva regulació i la seguretat de les comunicacions Relacionades amb el desenvolupament del moviment comunal urbà, les més antigues foren les de Tiel primera meitat del s XI i les de Tournai i Valenciennes després del 1050, i foren importants les de Flandes i les de les terres del Rin Els privilegis concedits pels monarques transformaren les confraries privades en corporacions oficials, amb jurisdicció i dret propis, les quals evolucionaren vers un procés d’aristocratització i entraren en …

Actor des del 1905, viatjà per tot Rússia en diferents companyies fins el 1911, any que es dedicà plenament a la direcció Fundà el Kamernyj Teatr 1914, que causà impacte durant molts anys i amb el qual procurà de mantenir-se al marge de la ideologia política, bé que al final, amb la consolidació de l’estalinisme, inicià la seva decadència Les seves teories dramàtiques foren recollides en els Zapiski režissera ‘Apunts d’un director’, 1921, llibre d’una gran influència en el teatre avantguardista europeu Oposat al teatre convencional, segons ell l’actor ha d’ésser capaç d’…

Conrearen sobretot temes morals i religiosos, però, en conjunt, no destacaren autèntics poetes ni obres dignes de menció Cal citar, tanmateix, Raimon de Cornet i Joan de Castellnou Als Països Catalans, la seva influència fou molt notable durant els s XIV i XV les Leys d’amors del consistori de Tolosa conegueren una gran divulgació mitjançant còpies manuscrites i foren nombrosos els trobadors catalans que concorregueren a les justes poètiques de Tolosa, entre altres el rossellonès Joan de Castellnou, Joan Blanc, Jaume Rovira, Bernat de Palol i Llorenç Mallol Conseqüència directa d’aquesta…

En la mètrica catalana, aquest tipus de vers és preferit pels vells poetes per a la poesia narrativa Altrament, però, la lírica també hi és assajada Entre els trobadors, hom el troba usat per Guillem de Berguedà Cossirós cant e plang e plor i Cerverí de Girona Emprat, amb notable preferència, per Ramon Llull en les seves obres rimades, apareix també en dos poemes de la fi del s XIV el Llibre dels set savis i una versió del Cant de la Sibilla Bernat Metge, Turmeda i Jordi de Sant Jordi hi escriviren nombroses composicions A l’època de la decadència, però, la influència de la…